La interpretació pericial de les normes

Al llarg dels anys que exerceixo de perit, m'he trobat amb la circumstància d'haver d'opinar sobre el criteri establert per algun altre company sobre com ha aplicat, ho com ha fet aplicar una norma jurídica dels nostre àmbit professional. 

Aquest és un tema polèmic, ja que de fet qui interpreta les normes en un tribunal de justícia son el jutges, però el paper dels perits es fonamental en alguns casos per a que un jutge pugi saber quin  es el sentit correcte del texte normatiu. 

Per altra banda alguns perits pensem que tenim la veritat absoluta, que només hi ha una forma d'interpretar les normes i que les normes del nostre àmbit només les entenem nosaltres.  Això no es cert i quan abans ho sapiguem, millor. 

Qüestions previes

De forma general hem de saber que el Dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament  per regir una societat, per a regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirat en els postulats de la justícia. Aquesta regulació es realitza a través de l'aplicació del conjunt de normes jurídiques que constitueixen el dret objectiu i positiu. Com tot àmbit professional el Dret té els seus professionals. El professionals del Dret son els llicenciats en Dret. 

El que cal fer quan és té algun dubte sobre la interpretació d'una norma es assessorar-se amb un advocat. L'advocat és aquella persona, llicenciada en dret i inscrita en un Col·legi d'Advocats, que exerceix professionalment l'assessorament i consell en matèria legal així com la direcció i defensa de les parts en un judici i tota classe de processos judicials i administratius. Pot ser que la interpretació jurídica de la norma que ens realitzi l'advocat que hem contractat no sigui compartida per l'altra part en conflicte. Aleshores qui acabarà interpretant la norma és un jutge.

Les normes de l'àmbit d'edificació i l'urbanisme

En el nostre àmbit professional, les normes son  moltes i molt variades, tot i que bàsicament son normes administratives, amb el greu inconvenient que les administracions que redacten aquestes normes rarament ens ofereixen la possibilitat de poder-los consultar per a que ens puguin resoldre o indicar com s'ha d'aplicar la norma en qüestió.

Aquest fet tan bàsic no passa amb el dret tributari. Cada cop que li faig una consulta al meu assessor fiscal, hem comenta quina norma se m'aplica, quina és la seva opinió i generalment sempre m'ofereix alguna resposta publicada per l'administració tributaria competent sobre com es grava l'operació que vull realitzar.  En aquest sentit si tinguéssim una administració (Ministeri de Fomento o Conselleries Autonòmiques d'obres públiques), que ens facilitessin la possibilitat de plantejar preguntes sobre com s'ha de resoldre la interpretació d'una norma ens estalviaria molts conflictes.

Per altra banda la nostra activitat hi està implicades moltes administracions que han de supervisar la nostra feina per a poder obtenir permisos, llicencies, cèdules o autoritzacions administratives com son:

• Serveis urbanístics municipals que han de supervisar projectes i l'execució d'obres.
• Organismes autonòmics que han de supervisar projectes urbanístics o arquitectònics.
• Serveis de prevenció d'incendis que han de supervisar projectes.
• Organismes independents que supervisen els projectes i obres. (OCT, ECCE, ECA, etc..) 
• Departaments autonòmics que supervisen l'emissió de certificats (habitabilitat, ITE, etc.., informes, auditories energètiques, etc... 
• Etc...

Rarament aquestes administracions publiquen notes o documents de com ells interpreten les normes objecte d'aplicació. Quan aquest fet passa també crec que cal dir-ho i en el cas del Servei de Prevenció d'Incendis de la ciutat de Barcelona, tenim la sort de disposar d'un departament sensible amb aquest fet i que ha publicat un seguit de fitxes per a saber com ells interpreten diferents aspectes de la normativa aplicable i que es poden consultar en el següent adreça.  http://www.bcn.cat/bombers/ca/prevencio_documentacio_fitxesprevencio.html

Tota aquesta problemàtica, juntament amb la lògica conflictivitat d'interessos d'una societat  de dret normal, fa que molt sovint s'hagi d'interpretar com s'aplicat o com s'ha fet aplicar una norma jurídica del nostre sector. 

Problemàtica de la interpretació.

Com s'ha dit anteriorment, la interpretació d'una norma jurídica la realitzen els professionals del dret i especialment quan aquesta interpretació porta problemes d'interessos contraposats  però que passa quan el conflicte es un paràmetre o una dada tècnica que els experts en dret no comprenen.


Exemple
Per exemple quan l'objecte del conflicte son diferencies en el còmput de la superfície d'un edifici (útil o construïda)  d'un habitatge cal que un perit la mesuri. Aquest fet que sembla banal no ho es ja que existeixen diferents normes que descriuen la superfície útil o construïda d'un habitatge segons sigui l'objecte del mesurament (normativa cadastral, normativa de valoracions immobiliàries, normativa autonòmica d'habitabilitat, planejament urbanístic municipal, etc...). Cal que el perit ho tingui present i apliqui la normativa que pertoqui en cada cas. Es per això que el bon assessorament pericial a l'advocat que haurà de defensar els interessos del seu client es fonamental i per aquest motiu un error pericial en aquest apartat es paga molt car en un judici.

Dins d'aquest mateix aspecte un altre problema pot ser determinar com es mesura la superfície útil o construïda d'una plaça d'aparcament. Les normes de planejament acostumen a establir quines son les dimensions mínimes d'una plaça d'aparcament, però no acostumen a establir des d'on es mesura (la part interior o el centre de la línia marcada en el paviment). Quan la norma no estableix la forma de realitzar una cosa es quan pot ser objecte d'interpretació i uns perits opinin una cosa i uns altres perits opinin una altra. 

A algun lector li pot sembla banal aquestes qüestions, però li puc assegurar que no ho son. En el meu exercici professional com a perit he hagut d'explicar molts cops com es fa l'aplicació d'algun paràmetres normatiu i en general son sempre casos amb quanties econòmiques molt importants. No m'agrada explicar "batalletes" personals, però a mode d'exemple vull indicar que fa alguns anys vaig haver d'intervenir com a perit en un procés civil, en el que la part actora reclamava una quantia de 10.500.000€, per uns suposats danys basats en l'incompliment de normatives administratives. El perit de la part actora era aparellador i advocat, i amb la seva doble besant de tècnic i professional del dret havia plantejat un dictamen basant-se en un raonament personal de l'aplicació de cadascuna de les normes a aplicar. Contestar aquests dictamens pericials no es fàcil i cal treballar moltíssim l'argumentació i la fonamentació de cadascuna de les opinions a realitzar, perquè finalment s'ha de convencer a un jutge dels nostres arguments sobre com s'interpreta la norma en qüestió. 

Per tant el paper dels perits en un procés judicial en el que es tracti sobre aspectes relacionats amb la interpretació d'una norma o texte legislatiu, no es basa en la opinió sujectiva que pugui tenir el perit al respecte, sino en l'argumentació expresada d'una forma raonada i en els fonaments tècnics o de coneixement professional utilitzats per a plantejar la seva opinió.

El certificat de solidesa o de seguretat estructural

Es molt habitual que algunes administracions publiques i especialment alguns ajuntaments, exigeixen un certificat de solidesa o seguretat estructural, en edificis on s’hagin fet obres de rehabilitació, en intervencions que comportin un canvi d'ús o en la obertura d’alguna nova activitat econòmica.

També es habitual que es sol·liciti aquest certificat de solidesa o seguretat estructural en algunes transaccions de compravenda immobiliària.

Es per això que aquest tipus d’intervenció s’ha convertit en una cosa molt habitual en el nostre col·lectiu, realitzant-se molt sovint, sense establir les precaucions mínimes.

La casuística de la sol·licitud d’aquest certificats es molt diversa i per tant es habitual que sol·licitin aquets certificats d’algun edifici que ha demostrat un bon comportament i que no presenta cap mena de lesió o procés patològic que faci pensar en un mal comportament estructural i per altra banda ens poden sol·licitar aquest certificat en alguns casos on hi hagi alguna sospita de mal comportament estructural. Es per tot això que es difícil donar uns consells generals de com actuar en cada cas i de poder preveure anticipadament quin serà el pressupost econòmic dels honoraris professionals per la seva emissió.

No obstant des de l’aprovació del Codi Tècnic de l’Edificació, els tècnics tenim a la nostra disposició un procediment per a realitzar l’avaluació estructural del edificis existent, en l’Annex D del Document Bàsic SE de Seguretat Estructural, que ens facilita en gran mesura el nostre treball i que cal utilitzar i aplicar.

Aquest procediment distingeix dos models d’avaluació. Per una banda en el casos en que l’edifici ha mostrat un comportament satisfactori en el passat, estableix un model qualitatiu, el qual permetrà poder realitzar un treball amb unes garanties adequades al risc inherent i un menor cost econòmic dels honoraris professionals del tècnic que realitza el certificat, respecte l’avaluació quantitativa que serà necessària en la resta de casos.

Avaluació qualitativa

Per a poder realitzar una avaluació qualitativa, els edificis han de reunir les següents condicions:

a)   L’edifici s’ha d’haver utilitzat durant un període de temps suficientment llarg sense que s’hagin produït danys o anomalies (desplaçaments, deformacions, fissures, corrosions, etc...)

b)   Una inspecció detallada que no reveli cap mena d’indici de danys o deteriorament

c)   La revisió del sistema constructiu permeti assegurar una transmissió adequada de les forces especialment a traves dels detalls crítics.

d)   Tenint en compte el deteriorament previsible així com el programa de manteniment previst es pot anticipar una durabilitat adequat

e)   Durant un període de temps suficientment llarg no s’han d’haver produït canvis que puguin haver incrementat les accions sobre l’edifici o haver afectat la seva durabilitat.

f)   Durant el període de servei restant no s’hauran de preveure canvis que puguin incrementar les accions sobre l’edifici o afectar la seva durabilitat de manera significativa.

En tot cas tenir sempre present que l’avaluació qualitativa, es fruit d’un reconeixement visual de l’edifici realitzat per un expert. Es per això que cal deixar constància sempre que la certificació de la seguretat estructural fruit d’un reconeixement visual té unes limitacions que ha de saber i acceptar el client.

Avaluació quantitativa

L’avaluació més habitual d’un edifici existent, haurà de ser, normalment, mitjançant una verificació quantitatiu de la capacitat portant, i en el seu cas, de l’aptitud al servei, tenint en compte els processos de deteriorament possibles de l’estructura.

Per a realitzar aquesta avaluació, es pot adoptar un procediment per fases, que tingui en compte les condicions actuals de l’edifici, definint cadascuna de les fases en funció de les circumstancies i condicions especifiques de les mateixes tals com la disponibilitat del projecte original, l’observació de danys estructurals o en elements no estructurals provocats per l’estructura, l’ús de l’edifici, etc...

En cada una de les fases s’incrementa la precisió de les hipòtesis per a l’avaluació, així com el grau de detall dels mètode d’anàlisis respecte de la fase anterior.

Amb caràcter general l’Annex D del Document Bàsic SE de Seguretat Estructural del CTE, estableix les següents fases:

1ª Fase: Avaluació preliminar, que inclou en general:

• La recopilació i estudi de la documentació disponible i en el seu cas, l’aixecament de plànols.
• Una inspecció preliminar
• L’elaboració de les bases per l’avaluació
• La verificació preliminar de la capacitat portant i de l’aptitud al servei dels elements estructurals principals.

 2ª Fase: Avaluació detallada, que inclou en general:

• La determinació de l’estat de l’edifici mitjançant una inspecció detallada, inclosa la quantificació de possibles danys.
• L’actualització de la geometria i dels plànols de l’edifici.
• L’actualització de les característiques dels materials
• L’actualització de les accions
• L’actualització de les bases per l’avaluació.
• L'anàlisis estructural
• La verificació de la capacitat portant i de l’aptitud al servei

3ª Fase: Avaluació avançada, que inclou en general:

• La determinació de les situacions de dimensionat determinants.
• L’adquisició, en el seu cas, de mes dades sobre les característiques de l’estructura o dels materials, o sobre les accions
• La determinació dels models probabilístics de les variables
• L’anàlisi estructural.
• La verificació amb mètodes de seguretat.

Resultats de l’avaluació

Finalment i sigui quin sigui el procediment adoptat per avaluar la seguretat de l’estructura cal fer un document escrit en el que segons l’annex D, del Document Bàsic SE de Seguretat Estructural del CTE,  hauria de disposar dels següents apartats:

a)   Objectius de l’avaluació

A l’inici de l’encàrrec professional s’ha d’establir clarament quins es l’objectiu de l’avaluació estructural i aquest fet s’ha de fer constar en el document que es realitzi, sigui un certificat o dictamen de l’avaluació estructural, ja que no es el mateix realitzar un certificat d’un edifici que no presenta cap mena de problemàtica i que es requereix un certificat per un aspecte merament administratiu que un edifici que presenti problemes estructurals o que es vulgui modificar l’activitat i per tant les accions del mateix.

Aquesta diferencia es similar al que passa en el sector mèdic, en el que es realitza un reconeixement mèdic ocular per a obtenir un certificat mèdic per a tramitar l’obtenció d’un permís d’armes o de conduir, mentre que el reconeixement mèdic que es realitza a un pacient abans d’una important intervenció quirúrgica es mot més ampli i aprofundit. Per tant l’objectiu del certificat ens marcarà en gran mesura el tipus d’anàlisi a realitzar.

b)   Descripció de l’edifici i dels seus elements estructurals; símptomes i lesions.

Com passa en la resta de dictàmens de patologia en l'edificació, cal deixar constància del que s’ha observat en l’edifici i fer una descripció de l’edifici (tipus d’edifici, tipologia, característiques, nº de plantes etc...), els seus elements estructurals, (tipus d’estructura, materials, dimensions, característiques) i del seu estat de conservació fent especial menció a l’anàlisi morfològic[1] de les lesions observades (Fissures, esquerdes, deformacions, corrosions, etc...)

c)   Recopilació de la informació i adquisició de dades.

Un apartat important d’aquest tipus d’avaluacions, es la descripció de la informació i dades recopilades de l’edifici per a fer l’avaluació del edifici.

Aquesta informació es especialment important en el cas de fer una anàlisi quantitatiu, ja que s’hauria de conèixer les accions tingudes en compte en l’edifici (pes propi dels sostre, accions gravitatòries[2], acció del vent[3], acció de la neu, etc....), materials utilitzats (resistència característica del formigó, mòdul elàstic de l’acer, etc...), dimensions del elements constructius dissenyats, tipus d’elements prefabricats, etc....

d)   Documentació recopilada i analitzada

Una altra dada important es analitzar i deixar constància en el document del projecte original des d’un punt de vista formal, dimensions en planta, alçada, nº de plantes i descriure les possibles modificacions que s’hagin realitzat al llargs dels anys,

e)   Objectius i planificació

Es aconsellable fer una descripció en el document de la planificació dels treballs plantejats per a fer l’avaluació estructural en funció dels objectius prèviament plantejats.

f)   Realització d’inspeccions, cales i assaigs

Cal deixar constància de les inspeccions realitzades (on s’ha estat i que s’ha vist), de les cales realitzades i on s’han realitzat, així com dels assaigs realitzats i en quin lloc de l’edifici s’han realitzat: (carbonatació, corrossió, tipus de ciment, prova de càrrega, etc...) 

g)   Resultats

En el cas de que s’hagin fet assaigs cal presentar-ne els resultats i comentar-los.

h)   Anàlisi

L’anàlisi estructural és l’apartat més important des d’un punt de vista tècnic, ja que es on s’ha d’expressar el criteri[4] i el raonament tècnic de l’avaluació estructural.

i)    Verificació

En l’apartat de verificació cal deixar constància de les conclusions de l’anàlisi estructural realitzat.

j)    Diagnòstic

Finalment cal emetre un diagnòstic establint si el comportament de l’estructura es adequat[5] o no i en el cas de que no ho sigui establir el perquè.

De totes formes cal tenir present que existeixen diversos tipus de diagnòstic. Els tipus de diagnòstic depenen de l’objectiu de l’encàrrec i els més habituals son els següents:

• Diagnòstic genèric. Es el tipus de diagnòstic que serveix per a determinar si l'edifici pateix o no un problema estructural i enjudicia la gravetat del problema.
• Diagnòstic nosològic. És el diagnòstic que se centra en determinar de forma específica el procés patològic o de mal comportament estructural que pateix l’edifici.
• Diagnòstic etiològic. Es el que determina de forma especifica la causa del problema estructural.
• Diagnòstic lesional o topogràfic. És el que determina la localització i identificació de les lesions estructurals que hi ha en l'edifici objecte d'estudi.
• Diagnòstic simptomàtic. Té per objecte identificar el procés patològic mitjançant els símptomes de la patologia que han desencadenat el problema estructural. Generalment un símptoma aïllat no dóna una indicació precisa del procés, ja que pot ser propi de moltes d'elles

k)   Opcions d’intervenció

Quan no pugui demostrar-se una seguretat estructural adequada, caldrà descriure una descripció de la proposta de intervenció que es considera necessària: reparació, reforç, consolidació, recalç, etc....

  

l)    Recomanacions.

En tots els casos cal establir un pla o programa d’inspeccions periòdiques o de manteniment, essent especialment important en els casos d’edificis antics, construïts sense cap mena de normativa tècnica i en els casos que s’hagi realitzat un anàlisi qualitatiu de l’estructura, ja que en aquets casos nomes s’ha emes una opinió de l’estat de l’estructura segons unes observacions i inspeccions de l’edifici.

Com a exemple sempre acostumo a posar el mateix. Imaginem un avi de 80 anys que es troba be de salut i que va al metge per a que li certifiqui el seu estat de salut. El metge li farà unes reconeixement i emetrà una opinió medica amb una freqüència d’inspeccions per tal d’anar controlant la seva bona salut. En canvi en el cas d’un jove esportista de 20 anys, li podrà donar un grau de confiança, pel qual se li planifiquei una freqüència d’inspeccions mes dilatat en el temps.

Aquest mateix criteri cal tenir-lo al emetre opinions d’edificis centenaris, els quals estan construïts sense seguir una normativa o model matemàtic que puguem analitzar i en el que els materials presenten un important desgast pel pas dels anys. Per contra el grau de fiabilitat és molt major en els edificis més recent, on tenim dades del seu anàlisi estructural que ens permeten poder ajustar més be el diagnòstic i per tant es podrà planificar un pla de manteniment amb una freqüència d’inspeccions major.

---

[1] S’anomena  anàlisi morfològic a la part de la patologia que s'ocupa d'estudiar la forma i l'estructura de les lesions.

[2] Les accions gravitatòries són les càrregues dels elements constructius i de les sobrecàrregues que poden actuar per raó del seu ús a l'edifici i de la neu en la seva coberta. En certs casos pot anar acompanyada d'accions per impactes o vibracions..

[3] L'acció del vent és la produïda per les pressions i succions que origina els moviments de l'aire sobre les superfícies del tancament de la façana. La pressió és l'acció directa del vent sobre la façana. El vent actua sobre tota la superfície del tancament de l'edifici que al seu torn trasllada la càrrega sobre l'estructura. Aquesta sobrecàrrega del tancament és de valor variable tenint en compte que el vent pot actuar o no, no bufa sempre amb la mateixa intensitat i la seva velocitat és variable. La succió és l'acció que exerceix el vent quan també actua a la façana posterior de l'edifici produint un estirat. El valor de la succió és aproximadament 1/3 de la pressió exercida. Pel que fa a les acció del vent la ubicació geogràfica juga un paper important tant com l'altura de l'edifici, també s'ha de tenir en compte els edificis confrontants que protegeixin l'edifici (situació normal) o si són edificis exempts (situació exposada) , i per descomptat les velocitats que assoleix el vent habitualment en aquest emplaçament. L'efecte del vent és diferent en un edifici de construcció tancada o oberta. Si prenem el cas d'una nau industrial amb coberta a dues aigües, deixant portes i finestres obertes, en actuar el vent, aquest penetrarà a l'interior del recinte i fins i tot fins arrencar els faldons del sostre.

[4] Un criteri és una regla, norma o opinió que es pren sobre alguna cosa que permet prendre una elecció o determinació, el que implica que un criteri es basi en una decisió o en un judici que es té sobre alguna cosa

[5] El comportament estructural adequat és el comportament d'una estructura i de les diferents parts que la componen, que no suposa efectes indeguts.

El dictamen pericial en el procediment contenciós-administratiu.

Igual que passa en els procediments civils, també és freqüent la intervenció dels perits, com a mitjà de prova, en els procediments contenciós-administratiu.

Aquesta intervenció es pot basar en diferents sectors regulats pel dret administratiu, entre els quals destaquen les qüestions relacionades amb l'urbanisme, encara que també són importants les qüestions relacionades amb danys reclamats per la responsabilitat patrimonial de l'administració, protecció del medi ambient, contractes de obres públiques, etc ....

Aspectes urbanístics

Expropiacions

L'administració pot adquirir una propietat particular per la cessió gratuïta del propietari o per l'expropiació.

L'expropiació és una institució de Dret Públic, que consisteix en la transferència coactiva de la propietat privada d'un particular a alguna de les administracions de l'Estat, mitjançant el pagament d'una indemnització econòmica.

L'expropiació té dues característiques bàsiques. La primera és que l'expropiació és una transferència de caràcter coactiu, el que fa d'ella una institució característica del Dret Públic que no pot ser assimilada a la compra venda prevista en el dret privat. La segona característica bàsica és que l'expropiat té dret a rebre a canvi una indemnització equivalent al valor econòmic de l'objecte expropiat, el que la diferència de la confiscació. Aquesta indemnització econòmica s'anomena preu just o justipreu.

El justipreu s'ha d'ajustar a la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954. Aquesta Llei estableix que en cada expedient d'expropiació, l'administració ha de requerir als propietaris perquè en el termini de 20 dies, a comptar de l'endemà de la notificació, presentin un full d'apreuament, en el què es concreti el valor en que s’estima l'immoble que s'expropia, podent adduir les al·legacions estimin pertinents. Aquesta valoració ha de ser forçosament motivada i pot estar avalada per la signatura d'un perit. Els honoraris del perit s'han d'acomodar a les tarifes que aprovi l'administració, i aquestes despeses sempre aniran a càrrec dels propietaris. Aquests perits, han de tenir títol professional expedit per l'Estat, d'acord amb l'especialitat de la matèria sobre la qual hagin de dictaminar, els quals han d’haver exercit la seva professió per espai d'un any abans de la data en què siguin requerits pel particular, per a la confecció del full d'apreuament. Si el nomenament no reuneix aquestes condicions, l'administració l'admetrà com si estigués signat exclusivament pel propietari.

Quan hi ha divergències en el procés expropiatori entre el particular expropiat i l'administració expropiant s'acaba iniciant un procés contenciós administratiu, en la que és habitual la intervenció de perits per aclarir dos tipus de qüestions:

• La procedència de l'expropiació (errors en plans, mesuraments, replantejaments, límits, etc .....)
• La determinació del justipreu de la finca expropiada (valoració del terreny, edificacions, classificació i ús del sòl, grau de compliment dels deures urbanístics pel propietari, etc ....)

Aquest tipus d'intervenció pericial requereixi un cert grau d'especialització, sent molt important una sòlida formació en l'àmbit urbanístic.

En algun cas en què ha intervingut l'autor d'aquest article, s'ha plantejat un procediment contenciós administratiu, perquè l'administració s’ha apropiat d'una propietat particular sense l'inici d'un procés d'expropiació.

Llicències

La concessió i/o denegació de llicències és un tràmit administratiu que pot estar subjecte a irregularitats. Quan aquestes són de tipus administratiu podent plantejar-se 3 tipus de recursos, la resolució de les quals pot acabar corresponent a la jurisdicció contenciós administratiu.

• Quan el promotor d'una obra recorre la denegació de la llicència que havia sol·licitat, per considerar que la denegació no s'ajusta a la normativa urbanística vigent.
• Quan un particular (generalment veí, grup ecologista, oposició municipal, etc ....) recorre contra la llicència concedida al promotor d'una obra, sol·licitant la seva anul·lació per considerar il·legal.
• Quan l'administració o un particular, denuncia les obres efectuades sense llicència i les altres la execució no ha respectat el contingut de la llicència que l'empara.

En tots aquests casos és necessària la intervenció de perits per emetre dictàmens sobre l'aplicació del contingut tècnic de les normes i plans d'urbanisme. Es habitual la realització de mesuraments de parcel·les, analitzar les característiques de les obres, volums, superfícies edificades, alineacions, rasants, condicions particulars de la llicència, etc ...

Com en tota intervenció pericial és molt important la rigurositat del perit, però en aquest àmbit s'ha de ser encara més cautelós, ja que en segons quins casos aquest procediment pot tenir derivades penals, com lamentablement podem diàriament a les notícies actuals del nostre país.

Planificació urbanística

L'aprovació dels diferents instruments de planificació urbana, poden ser objecte d’al·legacions i recursos, que en cas de no ser tinguts en compte, poden convertir-se en recursos contenciosos administratiu.

Generalment aquests procediments són promoguts pels particulars afectats o per altres agents implicats directament o indirectament essent habituals els presentats per l'oposició municipal, grups ecologistes, sindicats, grups de veïns, etc ...

Els recursos més habituals són:

• Infraccions del procediment.
• Incompliment dels terminis.
• Incompatibilitat del pla amb un altre de rang superior.
• Contingut del pla contrari a la normativa urbanística vigent.
• Errors quant a ubicació de finques.
• Qüestions relatives a l'assignació d'usos, delimitació de polígons, unitats d'actuació, etc ....
• Idoneïtat del sistema d'actuació.

En aquests casos és necessària la intervenció pericial per elaborar i interpretar plànols, realitzar mesuraments, delimitar límits, calcular aprofitaments, cessions gratuïtes de terrenys, etc ....

Expedients de ruïna

Es pot iniciar un expedient de ruïna o de demolició, quan un edifici presenta danys en els seus fonaments i/o estructures que afecten greument la seva estabilitat, el seu cost de reparació supera el 50% del seu valor actual, esta fora d'ordenació perquè contravé les normes i plans urbanístics vigents.

Quan hi ha discrepàncies entre l'afectat i l'administració que ha iniciat l'expedient es pot plantejar recursos, què cal que siguin acompanyats de dictàmens pericials per aclarir els aspectes tècnics.

Quan el particular considera que els seus arguments no han estat atesos pot recórrer a un procediment contenciós administratiu. Els motius més habituals són l'existència de motius d'interès històric artístic que desaconsellen la seva demolició o la incorrecta determinació del valor econòmic de l'edifici a demolir.

En algun cas el procediment contenciós administratiu es planteja perquè l'administració ha demolit l'edifici sense seguir el procediment administratiu de l'expedient de ruïna.

Danys per responsabilitat patrimonial de l'administració

L'administració té una responsabilitat quan hi ha danys causats per accions imputables a la pròpia administració.

Lamentablement això és font de moltes reclamacions per l'existència de danys provocats per les obres que promou l'administració sobre el territori ja que l'administració és el principal promotor d'obres: carreteres, túnels, ponts, línies de ferrocarril, obres hidràuliques, drenatges, preses , aeroports, edificacions (hospitals, escoles, etc ....), etc ...

Quan aquestes obres són la causa directa de danys a tercers, els particulars tenen dret a ser indemnitzats. Perquè hi hagi una indemnització es requereix que hi hagi un nexe causal entre l'activitat de l'Administració i el dany antijurídic. Cal per tant que l'Administració sigui la causant del dany. L'Administració també és l'encarregada de respondre pels danys causats pels agents públics que en formen part, sigui quina sigui la naturalesa de la relació jurídica que uneix a aquests últims amb l’administració.

La característica principal d'aquesta responsabilitat és el període de garantia de l'administració que només és d'un any.

En aquests enllaços es pot veure notícies i articles sobre algun cas en què ha participat l'autor d'aquest article.

• Notícia sobre els danys a les edificacions del municipi de Guàrdia de Noguera per les esllavissades de terres en una vesant.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/espana-directo/espana-directo-pueblo-se-hunde/1034273/

• Article publicat al Butlletí BIC, número 105 del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Lleida sobre la rehabilitació d'uns habitatges al municipi de Bressui, promogudes pel ministeris de Foment.

http://bic.caatlleida.cat/bic/index_o.htm

Contractes administratius

Quan hi ha discrepàncies d'interpretació en alguns aspectes d'un contracte administratiu es pot acabar en un procediment contenciós administratiu. Alguns d'aquests procediments requereixen la intervenció d'un perit per aclarir aspectes relacionats amb causes contractuals que generalment versen sobre fets fortuïts, causes de força major, qualitats dels materials, tècniques emprades, toleràncies, marges de seguretat, terminis, valoració de danys, etc ...

Protecció del medi ambient

La protecció del medi ambient implica la denegació de llicències, requerides a activitats classificades (molestes, insalubres, nocives i perilloses), o construccions que atempten contra el paisatge o el patrimoni natural.

La major d'aquests expedients que s'inicien generalment com denúncia, acaben en processos contenciosos-administratius, essent necessària la intervenció pericial per dictaminar sobre els agents contaminants, les emissions de fums, els abocaments d'aigües, els mesuraments acústics, tèrmics, contra incendis, depuradores, etc ... També és necessària la intervenció pericial, encara més especialitzada, en la determinació de les conseqüències ecològiques sobre la flora i la fauna, la protecció del medi ambient, etc ...

Altres aspectes

A més dels esmentats, pot ser necessària la intervenció pericial en multitud d'aspectes molt concrets com ara la determinació de paràmetres tècnics, el mesurament de la distància entre dues farmàcies, estancs o benzineres, valoració en cessió de drets de superfícies sobre terrenys públics, aspectes relacionats amb la qualificació d'habitatges de protecció oficial, estat de maquinària, eines o vehicles adquirits per l'administració, etc ....