També es habitual que es sol·liciti aquest
certificat de solidesa o seguretat estructural en algunes transaccions de
compravenda immobiliària.
Es per això que aquest tipus d’intervenció s’ha
convertit en una cosa molt habitual en el nostre col·lectiu, realitzant-se molt
sovint, sense establir les precaucions mínimes.
La casuística de la sol·licitud d’aquest
certificats es molt diversa i per tant es habitual que sol·licitin aquets
certificats d’algun edifici que ha demostrat un bon comportament i que no
presenta cap mena de lesió o procés patològic que faci pensar en un mal
comportament estructural i per altra banda ens poden sol·licitar aquest
certificat en alguns casos on hi hagi alguna sospita de mal comportament
estructural. Es per tot això que es difícil donar uns consells generals de com
actuar en cada cas i de poder preveure anticipadament quin serà el pressupost
econòmic dels honoraris professionals per la seva emissió.
No obstant des de l’aprovació del Codi Tècnic de
l’Edificació, els tècnics tenim a la nostra disposició un procediment per a
realitzar l’avaluació estructural del edificis existent, en l’Annex D del
Document Bàsic SE de Seguretat Estructural, que ens facilita en gran mesura el
nostre treball i que cal utilitzar i aplicar.
Aquest procediment distingeix dos models
d’avaluació. Per una banda en el casos en que l’edifici ha mostrat un
comportament satisfactori en el passat, estableix un model qualitatiu, el qual permetrà poder realitzar un treball amb
unes garanties adequades al risc inherent i un menor cost econòmic dels
honoraris professionals del tècnic que realitza el certificat, respecte
l’avaluació quantitativa que
serà necessària en la resta de casos.
Avaluació qualitativa
Per a poder realitzar una avaluació qualitativa,
els edificis han de reunir les següents condicions:
a) L’edifici
s’ha d’haver utilitzat durant un període de temps suficientment llarg sense que
s’hagin produït danys o anomalies (desplaçaments, deformacions, fissures,
corrosions, etc...)
b) Una
inspecció detallada que no reveli cap mena d’indici de danys o deteriorament
c) La
revisió del sistema constructiu permeti assegurar una transmissió adequada de
les forces especialment a traves dels detalls crítics.
d) Tenint
en compte el deteriorament previsible així com el programa de manteniment
previst es pot anticipar una durabilitat adequat
e) Durant
un període de temps suficientment llarg no s’han d’haver produït canvis que
puguin haver incrementat les accions sobre l’edifici o haver afectat la seva
durabilitat.
f) Durant
el període de servei restant no s’hauran de preveure canvis que puguin
incrementar les accions sobre l’edifici o afectar la seva durabilitat de manera
significativa.
En tot cas tenir sempre present que l’avaluació
qualitativa, es fruit d’un reconeixement visual de l’edifici realitzat per un
expert. Es per això que cal deixar constància sempre que la certificació de la
seguretat estructural fruit d’un reconeixement visual té unes limitacions que
ha de saber i acceptar el client.
Avaluació quantitativa
L’avaluació més habitual d’un edifici existent,
haurà de ser, normalment, mitjançant una verificació quantitatiu de la capacitat
portant, i en el seu cas, de l’aptitud al servei, tenint en compte els
processos de deteriorament possibles de l’estructura.
Per a realitzar aquesta avaluació, es pot adoptar
un procediment per fases, que tingui en compte les condicions actuals de
l’edifici, definint cadascuna de les fases en funció de les circumstancies i
condicions especifiques de les mateixes tals com la disponibilitat del projecte
original, l’observació de danys estructurals o en elements no estructurals
provocats per l’estructura, l’ús de l’edifici, etc...
En cada una de les fases s’incrementa la precisió
de les hipòtesis per a l’avaluació, així com el grau de detall dels mètode
d’anàlisis respecte de la fase anterior.
Amb caràcter general l’Annex D del Document Bàsic
SE de Seguretat Estructural del CTE, estableix les següents fases:
1ª Fase:
Avaluació preliminar, que inclou en general:
- La recopilació i estudi de la documentació disponible i en el seu cas, l’aixecament de plànols.
- Una inspecció preliminar
- L’elaboració de les bases per l’avaluació
- La verificació preliminar de la capacitat portant i de l’aptitud al servei dels elements estructurals principals.
- La determinació de l’estat de l’edifici mitjançant una inspecció detallada, inclosa la quantificació de possibles danys.
- L’actualització de la geometria i dels plànols de l’edifici.
- L’actualització de les característiques dels materials
- L’actualització de les accions
- L’actualització de les bases per l’avaluació.
- L'anàlisis estructural
- La verificació de la capacitat portant i de l’aptitud al servei
- La determinació de les situacions de dimensionat determinants.
- L’adquisició, en el seu cas, de mes dades sobre les característiques de l’estructura o dels materials, o sobre les accions
- La determinació dels models probabilístics de les variables
- L’anàlisi estructural.
- La verificació amb mètodes de seguretat.
Resultats de l’avaluació
Finalment i sigui quin sigui el procediment adoptat
per avaluar la seguretat de l’estructura cal fer un document escrit en el que
segons l’annex D, del Document Bàsic SE de Seguretat Estructural del CTE, hauria de disposar dels següents apartats:
a) Objectius
de l’avaluació
A l’inici de l’encàrrec professional s’ha d’establir clarament quins es
l’objectiu de l’avaluació estructural i aquest fet s’ha de fer constar en el
document que es realitzi, sigui un certificat o dictamen de l’avaluació
estructural, ja que no es el mateix realitzar un certificat d’un edifici que no
presenta cap mena de problemàtica i que es requereix un certificat per un
aspecte merament administratiu que un edifici que presenti problemes
estructurals o que es vulgui modificar l’activitat i per tant les accions del mateix.
Aquesta diferencia es similar al que passa en el sector mèdic, en el que es
realitza un reconeixement mèdic ocular per a obtenir un certificat mèdic per a
tramitar l’obtenció d’un permís d’armes o de conduir, mentre que el
reconeixement mèdic que es realitza a un pacient abans d’una important
intervenció quirúrgica es mot més ampli i aprofundit. Per tant l’objectiu del
certificat ens marcarà en gran mesura el tipus d’anàlisi a realitzar.
b) Descripció
de l’edifici i dels seus elements estructurals; símptomes i lesions.
Com passa en la resta de dictàmens de patologia en l'edificació, cal deixar
constància del que s’ha observat en l’edifici i fer una descripció de l’edifici
(tipus d’edifici, tipologia, característiques, nº de plantes etc...), els seus elements
estructurals, (tipus d’estructura, materials, dimensions, característiques) i
del seu estat de conservació fent especial menció a l’anàlisi morfològic[1] de
les lesions observades (Fissures, esquerdes, deformacions, corrosions, etc...)
c) Recopilació
de la informació i adquisició de dades.
Un apartat important d’aquest tipus d’avaluacions, es la descripció de la
informació i dades recopilades de l’edifici per a fer l’avaluació del edifici.
Aquesta informació es especialment important en el cas de fer una anàlisi
quantitatiu, ja que s’hauria de conèixer les accions tingudes en compte en
l’edifici (pes propi dels sostre, accions gravitatòries[2],
acció del vent[3],
acció de la neu, etc....), materials utilitzats (resistència característica del
formigó, mòdul elàstic de l’acer, etc...), dimensions del elements constructius
dissenyats, tipus d’elements prefabricats, etc....
d) Documentació
recopilada i analitzada
Una altra dada important es analitzar i deixar constància en el document
del projecte original des d’un punt de vista formal, dimensions en planta,
alçada, nº de plantes i descriure les possibles modificacions que s’hagin
realitzat al llargs dels anys,
e) Objectius
i planificació
Es aconsellable fer una descripció en el document de la planificació dels
treballs plantejats per a fer l’avaluació estructural en funció dels objectius
prèviament plantejats.
f) Realització
d’inspeccions, cales i assaigs
Cal deixar constància de les inspeccions realitzades (on s’ha estat i que
s’ha vist), de les cales realitzades i on s’han realitzat, així com dels
assaigs realitzats i en quin lloc de l’edifici s’han realitzat: (carbonatació, corrossió, tipus de ciment, prova de càrrega, etc...)
g) Resultats
En el cas de que s’hagin fet assaigs cal presentar-ne els resultats i
comentar-los.
h) Anàlisi
L’anàlisi estructural és l’apartat més important des d’un punt de vista
tècnic, ja que es on s’ha d’expressar el criteri[4] i el
raonament tècnic de l’avaluació estructural.
i) Verificació
En l’apartat de verificació cal deixar constància de les conclusions de
l’anàlisi estructural realitzat.
j) Diagnòstic
Finalment cal emetre un diagnòstic establint si el comportament de
l’estructura es adequat[5] o no
i en el cas de que no ho sigui establir el perquè.
De totes formes cal tenir present que existeixen diversos tipus de
diagnòstic. Els tipus de diagnòstic depenen de l’objectiu de l’encàrrec i els
més habituals son els següents:
- Diagnòstic genèric. Es el tipus de diagnòstic que serveix per a determinar si l'edifici pateix o no un problema estructural i enjudicia la gravetat del problema.
- Diagnòstic nosològic. És el diagnòstic que se centra en determinar de forma específica el procés patològic o de mal comportament estructural que pateix l’edifici.
- Diagnòstic etiològic. Es el que determina de forma especifica la causa del problema estructural.
- Diagnòstic lesional o topogràfic. És el que determina la localització i identificació de les lesions estructurals que hi ha en l'edifici objecte d'estudi.
- Diagnòstic simptomàtic. Té per objecte identificar el procés patològic mitjançant els símptomes de la patologia que han desencadenat el problema estructural. Generalment un símptoma aïllat no dóna una indicació precisa del procés, ja que pot ser propi de moltes d'elles
k) Opcions
d’intervenció
Quan no pugui demostrar-se una seguretat estructural adequada,
caldrà descriure una descripció de la proposta de intervenció que es considera necessària:
reparació, reforç, consolidació, recalç, etc....
l) Recomanacions.
En tots els casos cal
establir un pla o programa d’inspeccions periòdiques o de manteniment, essent
especialment important en els casos d’edificis antics, construïts sense cap
mena de normativa tècnica i en els casos que s’hagi realitzat un anàlisi
qualitatiu de l’estructura, ja que en aquets casos nomes s’ha emes una opinió
de l’estat de l’estructura segons unes observacions i inspeccions de l’edifici.
Com a exemple sempre
acostumo a posar el mateix. Imaginem un avi de 80 anys que es troba be de salut
i que va al metge per a que li certifiqui el seu estat de salut. El metge li
farà unes reconeixement i emetrà una opinió medica amb una freqüència d’inspeccions
per tal d’anar controlant la seva bona salut. En canvi en el cas d’un jove
esportista de 20 anys, li podrà donar un grau de confiança, pel qual se li
planifiquei una freqüència d’inspeccions mes dilatat en el temps.
Aquest mateix criteri cal
tenir-lo al emetre opinions d’edificis centenaris, els quals estan construïts
sense seguir una normativa o model matemàtic que puguem analitzar i en el que
els materials presenten un important desgast pel pas dels anys. Per contra el
grau de fiabilitat és molt major en els edificis més recent, on tenim dades del
seu anàlisi estructural que ens permeten poder ajustar més be el diagnòstic i
per tant es podrà planificar un pla de manteniment amb una freqüència d’inspeccions
major.
[1] S’anomena anàlisi
morfològic a la part de la patologia que s'ocupa d'estudiar la forma i
l'estructura de les lesions.
[2] Les accions gravitatòries són les càrregues dels elements constructius
i de les sobrecàrregues que poden actuar per raó del seu ús a l'edifici i de la
neu en la seva coberta. En certs casos pot anar acompanyada d'accions per
impactes o vibracions..
[3] L'acció del vent és la produïda per les pressions i succions que
origina els moviments de l'aire sobre les superfícies del tancament de la
façana. La pressió és l'acció directa del vent sobre la façana. El vent actua
sobre tota la superfície del tancament de l'edifici que al seu torn trasllada
la càrrega sobre l'estructura. Aquesta sobrecàrrega del tancament és de valor
variable tenint en compte que el vent pot actuar o no, no bufa sempre amb la
mateixa intensitat i la seva velocitat és variable. La succió és l'acció que
exerceix el vent quan també actua a la façana posterior de l'edifici produint
un estirat. El valor de la succió és aproximadament 1/3 de la pressió exercida.
Pel que fa a les acció del vent la ubicació geogràfica juga un paper important
tant com l'altura de l'edifici, també s'ha de tenir en compte els edificis
confrontants que protegeixin l'edifici (situació normal) o si són edificis
exempts (situació exposada) , i per descomptat les velocitats que assoleix el
vent habitualment en aquest emplaçament. L'efecte del vent és diferent en un
edifici de construcció tancada o oberta. Si prenem el cas d'una nau industrial
amb coberta a dues aigües, deixant portes i finestres obertes, en actuar el
vent, aquest penetrarà a l'interior del recinte i fins i tot fins arrencar els
faldons del sostre.
[4] Un criteri
és una regla, norma o opinió que es pren sobre alguna cosa que permet prendre
una elecció o determinació, el que implica que un criteri es basi en una
decisió o en un judici que es té sobre alguna cosa
[5] El
comportament estructural adequat és el comportament d'una estructura i
de les diferents parts que la componen, que no suposa efectes indeguts.
