El dictamen pericial en el procediment contenciós-administratiu.

Igual que passa en els procediments civils, també és freqüent la intervenció dels perits, com a mitjà de prova, en els procediments contenciós-administratiu.

Aquesta intervenció es pot basar en diferents sectors regulats pel dret administratiu, entre els quals destaquen les qüestions relacionades amb l'urbanisme, encara que també són importants les qüestions relacionades amb danys reclamats per la responsabilitat patrimonial de l'administració, protecció del medi ambient, contractes de obres públiques, etc ....

Aspectes urbanístics

Expropiacions

L'administració pot adquirir una propietat particular per la cessió gratuïta del propietari o per l'expropiació.

L'expropiació és una institució de Dret Públic, que consisteix en la transferència coactiva de la propietat privada d'un particular a alguna de les administracions de l'Estat, mitjançant el pagament d'una indemnització econòmica.

L'expropiació té dues característiques bàsiques. La primera és que l'expropiació és una transferència de caràcter coactiu, el que fa d'ella una institució característica del Dret Públic que no pot ser assimilada a la compra venda prevista en el dret privat. La segona característica bàsica és que l'expropiat té dret a rebre a canvi una indemnització equivalent al valor econòmic de l'objecte expropiat, el que la diferència de la confiscació. Aquesta indemnització econòmica s'anomena preu just o justipreu.

El justipreu s'ha d'ajustar a la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954. Aquesta Llei estableix que en cada expedient d'expropiació, l'administració ha de requerir als propietaris perquè en el termini de 20 dies, a comptar de l'endemà de la notificació, presentin un full d'apreuament, en el què es concreti el valor en que s’estima l'immoble que s'expropia, podent adduir les al·legacions estimin pertinents. Aquesta valoració ha de ser forçosament motivada i pot estar avalada per la signatura d'un perit. Els honoraris del perit s'han d'acomodar a les tarifes que aprovi l'administració, i aquestes despeses sempre aniran a càrrec dels propietaris. Aquests perits, han de tenir títol professional expedit per l'Estat, d'acord amb l'especialitat de la matèria sobre la qual hagin de dictaminar, els quals han d’haver exercit la seva professió per espai d'un any abans de la data en què siguin requerits pel particular, per a la confecció del full d'apreuament. Si el nomenament no reuneix aquestes condicions, l'administració l'admetrà com si estigués signat exclusivament pel propietari.

Quan hi ha divergències en el procés expropiatori entre el particular expropiat i l'administració expropiant s'acaba iniciant un procés contenciós administratiu, en la que és habitual la intervenció de perits per aclarir dos tipus de qüestions:

• La procedència de l'expropiació (errors en plans, mesuraments, replantejaments, límits, etc .....)
• La determinació del justipreu de la finca expropiada (valoració del terreny, edificacions, classificació i ús del sòl, grau de compliment dels deures urbanístics pel propietari, etc ....)

Aquest tipus d'intervenció pericial requereixi un cert grau d'especialització, sent molt important una sòlida formació en l'àmbit urbanístic.

En algun cas en què ha intervingut l'autor d'aquest article, s'ha plantejat un procediment contenciós administratiu, perquè l'administració s’ha apropiat d'una propietat particular sense l'inici d'un procés d'expropiació.

Llicències

La concessió i/o denegació de llicències és un tràmit administratiu que pot estar subjecte a irregularitats. Quan aquestes són de tipus administratiu podent plantejar-se 3 tipus de recursos, la resolució de les quals pot acabar corresponent a la jurisdicció contenciós administratiu.

• Quan el promotor d'una obra recorre la denegació de la llicència que havia sol·licitat, per considerar que la denegació no s'ajusta a la normativa urbanística vigent.
• Quan un particular (generalment veí, grup ecologista, oposició municipal, etc ....) recorre contra la llicència concedida al promotor d'una obra, sol·licitant la seva anul·lació per considerar il·legal.
• Quan l'administració o un particular, denuncia les obres efectuades sense llicència i les altres la execució no ha respectat el contingut de la llicència que l'empara.

En tots aquests casos és necessària la intervenció de perits per emetre dictàmens sobre l'aplicació del contingut tècnic de les normes i plans d'urbanisme. Es habitual la realització de mesuraments de parcel·les, analitzar les característiques de les obres, volums, superfícies edificades, alineacions, rasants, condicions particulars de la llicència, etc ...

Com en tota intervenció pericial és molt important la rigurositat del perit, però en aquest àmbit s'ha de ser encara més cautelós, ja que en segons quins casos aquest procediment pot tenir derivades penals, com lamentablement podem diàriament a les notícies actuals del nostre país.

Planificació urbanística

L'aprovació dels diferents instruments de planificació urbana, poden ser objecte d’al·legacions i recursos, que en cas de no ser tinguts en compte, poden convertir-se en recursos contenciosos administratiu.

Generalment aquests procediments són promoguts pels particulars afectats o per altres agents implicats directament o indirectament essent habituals els presentats per l'oposició municipal, grups ecologistes, sindicats, grups de veïns, etc ...

Els recursos més habituals són:

• Infraccions del procediment.
• Incompliment dels terminis.
• Incompatibilitat del pla amb un altre de rang superior.
• Contingut del pla contrari a la normativa urbanística vigent.
• Errors quant a ubicació de finques.
• Qüestions relatives a l'assignació d'usos, delimitació de polígons, unitats d'actuació, etc ....
• Idoneïtat del sistema d'actuació.

En aquests casos és necessària la intervenció pericial per elaborar i interpretar plànols, realitzar mesuraments, delimitar límits, calcular aprofitaments, cessions gratuïtes de terrenys, etc ....

Expedients de ruïna

Es pot iniciar un expedient de ruïna o de demolició, quan un edifici presenta danys en els seus fonaments i/o estructures que afecten greument la seva estabilitat, el seu cost de reparació supera el 50% del seu valor actual, esta fora d'ordenació perquè contravé les normes i plans urbanístics vigents.

Quan hi ha discrepàncies entre l'afectat i l'administració que ha iniciat l'expedient es pot plantejar recursos, què cal que siguin acompanyats de dictàmens pericials per aclarir els aspectes tècnics.

Quan el particular considera que els seus arguments no han estat atesos pot recórrer a un procediment contenciós administratiu. Els motius més habituals són l'existència de motius d'interès històric artístic que desaconsellen la seva demolició o la incorrecta determinació del valor econòmic de l'edifici a demolir.

En algun cas el procediment contenciós administratiu es planteja perquè l'administració ha demolit l'edifici sense seguir el procediment administratiu de l'expedient de ruïna.

Danys per responsabilitat patrimonial de l'administració

L'administració té una responsabilitat quan hi ha danys causats per accions imputables a la pròpia administració.

Lamentablement això és font de moltes reclamacions per l'existència de danys provocats per les obres que promou l'administració sobre el territori ja que l'administració és el principal promotor d'obres: carreteres, túnels, ponts, línies de ferrocarril, obres hidràuliques, drenatges, preses , aeroports, edificacions (hospitals, escoles, etc ....), etc ...

Quan aquestes obres són la causa directa de danys a tercers, els particulars tenen dret a ser indemnitzats. Perquè hi hagi una indemnització es requereix que hi hagi un nexe causal entre l'activitat de l'Administració i el dany antijurídic. Cal per tant que l'Administració sigui la causant del dany. L'Administració també és l'encarregada de respondre pels danys causats pels agents públics que en formen part, sigui quina sigui la naturalesa de la relació jurídica que uneix a aquests últims amb l’administració.

La característica principal d'aquesta responsabilitat és el període de garantia de l'administració que només és d'un any.

En aquests enllaços es pot veure notícies i articles sobre algun cas en què ha participat l'autor d'aquest article.

• Notícia sobre els danys a les edificacions del municipi de Guàrdia de Noguera per les esllavissades de terres en una vesant.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/espana-directo/espana-directo-pueblo-se-hunde/1034273/

• Article publicat al Butlletí BIC, número 105 del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Lleida sobre la rehabilitació d'uns habitatges al municipi de Bressui, promogudes pel ministeris de Foment.

http://bic.caatlleida.cat/bic/index_o.htm

Contractes administratius

Quan hi ha discrepàncies d'interpretació en alguns aspectes d'un contracte administratiu es pot acabar en un procediment contenciós administratiu. Alguns d'aquests procediments requereixen la intervenció d'un perit per aclarir aspectes relacionats amb causes contractuals que generalment versen sobre fets fortuïts, causes de força major, qualitats dels materials, tècniques emprades, toleràncies, marges de seguretat, terminis, valoració de danys, etc ...

Protecció del medi ambient

La protecció del medi ambient implica la denegació de llicències, requerides a activitats classificades (molestes, insalubres, nocives i perilloses), o construccions que atempten contra el paisatge o el patrimoni natural.

La major d'aquests expedients que s'inicien generalment com denúncia, acaben en processos contenciosos-administratius, essent necessària la intervenció pericial per dictaminar sobre els agents contaminants, les emissions de fums, els abocaments d'aigües, els mesuraments acústics, tèrmics, contra incendis, depuradores, etc ... També és necessària la intervenció pericial, encara més especialitzada, en la determinació de les conseqüències ecològiques sobre la flora i la fauna, la protecció del medi ambient, etc ...

Altres aspectes

A més dels esmentats, pot ser necessària la intervenció pericial en multitud d'aspectes molt concrets com ara la determinació de paràmetres tècnics, el mesurament de la distància entre dues farmàcies, estancs o benzineres, valoració en cessió de drets de superfícies sobre terrenys públics, aspectes relacionats amb la qualificació d'habitatges de protecció oficial, estat de maquinària, eines o vehicles adquirits per l'administració, etc ....

La diagnosi de patologia a l’edificació

Es força habitual observar en informes, certificats i dictàmens, redactats en l’àmbit de l’edificació, que s’utilitza erròniament el concepte patologia. 
Es tant habitual que fins i tot en algun fòrum del “Linkedin” en el que s’ha preguntat sobre aquesta qüestió, algun dels participants al·legava la seva utilització errònia, justificant que d'aquesta forma l’utilitzaven persones importants del sector de l’edificació i la patologia de l’edificació.

Mai he compres aquesta falta de rigor[1], essent aquesta una qüestió que es soluciona fàcilment consultant el diccionari.

Que és la patologia en el sector de l’edificació?

La paraula “patologia” prové etimològicament, de les paraules gregues "pathos" (malaltia) i "logos" (estudi) i el Diccionari General de la Llengua Catalana la defineix com "la ciència que tracta de les malalties". Per extensió, la “patologia constructiva en l'edificació”, es pot definir  com la ciència que tracta dels problemes constructius que apareixen en els edificis (o en alguna de les seves parts o unitats) després de la seva execució.

Es per aquest motiu que la paraula patologia serveix per a designar una ciència que estudia les malalties i per extensió els problemes constructius i per tant la paraula patologia no s’ha d’utilitzar per a enumerar defectes constructius com en alguns casos s’acostuma a fer.

En aquest sentit la patologia pot ser una ciència:

• Preventiva
• Reparadora o curativa.

La patologia preventiva és la part d’aquesta ciència que es dedica a l’assessorament del projectista de l’edifici o al tècnic de capçalera, encarregat del manteniment de l’edifici, per a recomanar solucions constructives o tasques preventives que evitin l’aparició de lesions[2]  o processos patològics[3].

La patologia reparadora o curativa, es probablement la part més coneguda d’aquesta ciència, essent aquesta la que es dedica a analitzar les lesions o processos patològics que ja han aparegut en un edifici. Aquesta part de la patologia pot formar part d’una activitat rehabilitadora o pot estar associada a una activitat dins de l’àmbit de la edificació legal o forense. 
En el primer cas la patologia forma part dels estudis previs necessaris per a determinar-ne l’adequada reparació, mitjançant una encertada diagnosi en la que s'estableixi la causa i la teràpia adequada de reparació, mentre que en el segon cas es necessari una detallada descripció del que ha passat i una rigorosa explicació de perquè s’han manifestat les lesions o els processos patològics [4]. 

La diagnosi
La diagnosi de patologia és l’exposició per escrit de l’opinió que emet el tècnic redactor sobre la qüestió sotmesa a consideració i justificada amb base a l’encàrrec. Generalment l’objecte de la diagnosi, pot ser un dictamen en que es sol·licita una opinió tècnica del que ha passat, però també pot ser la sol·licitud d‘una simple opinió verbal, la emissió d’un certificat (seguretat, solidesa, etc...) o l’emissió d’un informe previ.

Cal tenir sempre present que sigui quin sigui el títol que s’ha posat al document, quan el que s’ha encarregat, inclou un apartat en el qual s’emet una opinió o diagnostic sobre les causes de les anomalies, com es poden reparar o quin en serà el cost, s’està realitzant un dictamen.

En tot cas la diagnosi de patologia en el camp de l’edificació, es diferent en funció del tipus d’aprofundiment que es vol aconseguir.

Quan d’un edifici no se’n sap res i el que es vol tenir es una primera aproximació del seu estat aparent de conservació es realitza una prediagnosi. La prediagnosi és una primera avaluació de l’edifici, fruit d’una inspecció visual de l’edifici i en la que s’aplega tota la informació i documentació necessària per a realitzar-ne una primera valoració no analítica del seu estat de conservació i en el que s’ha de poder decidir que s’ha de fer.

PREDIAGNOSI

(Primera aproximació a l’edifici)

Reconeixement general Decidir què s’ha de fer Definir camps de treball en els estudis previs
Bé Definició treballs			Regular Passar a diagnosi			Malament No seguir Enderroc

La inspecció tècnica d‘edificis (ITE), és un tipus de prediagnosi de patologia a l’edificació.

Imatges de un perit en patologia amb l'equipatge de diagnosi extretes de la publicació Building Surveyor.

En alguns casos, les anomalies detectades requereixin d’un estudi més aprofundit, amb l’ajut de cales i de tècnics especialistes en alguna matèria especifica (estructures, humitats, instal·lacions, etc...), o son necessaris mitjans auxiliars, proves de laboratori, assaigs, etc..  En aquest casos no n’hi ha prou amb una prediagnosi i cal realitzar un dictamen de diagnosi en patologia a l’edificació.

Un dictamen de diagnosi pot ser d’una part de l’edifici (la fonamentació, l’estructura, la coberta, les instal·lacions, etc...), o pot ser de l’edifici sencer.

ESTUDIS PREVIS / DIAGNOSI

(Recollida de tota la informació necessària)

Inspecció aprofundida Anàlisi constructiu i estructural Presa de mostres per a proves o anàlisis als laboratoris Proves “in situ”. Aparells i eines de suport Valoració durabilitat

DIAGNÒSTIC

(Determinació de l’estat de conservació i necessitats d’intervenció)

Anàlisi de la informació recollida Conclusions. Dictamen.

---

[1] El rigor consisteix en l'aplicació disciplinada de la raó als temes de l'àmbit dels coneixement científics, artístics o pràctics del professional que emet una opinió, implicant una manera estructurada i controlada de planificar, desenvolupar, analitzar i avaluar els fets objecte de estudi i una cura especial a adaptar la presentació dels resultats a qui se li comunica la opinió i és per això que el rigor ha d'estar en l'essència de qualsevol professional. El rigor suposa tenir inclinació a la veritat, allunyant-se dels prejudicis i entusiasmes quan s'interpreta els resultats, buscant totes les possibles explicacions del que s'ha observat i s'està analitzant, acceptant el resultat encara que aquest demostri la fal·làcia de la més estimada de les hipòtesis preconcebuda, essent el rigor una actitud d'insatisfacció amb la incertesa, amb les respostes inexactes, amb els mesuraments poc precisos amb l'amplitud del més i del menys. És per això que ser rigorós és una actitud que es contraposa a les debilitats de la naturalesa humana, no permetent la mandra, la falta d'atenció, l'acceptació del mètode inexacte i les conclusions infundades.

[2] S’anomena lesió a cada una de les manifestacions observables d’un problema constructiu.

[3] El procés patològic és el conjunt d’aspectes (símptomes, evolució, causes i estat actual), que poden agrupar-se d’una forma seqüencial (origen, evolució i resultat final). 

 [4] Els tipus de lesions i processos patològics més característics s’agrupen segons si son de tipus físic, mecànic o químic, essent les més habituals les següents:

• Lesions físiques.

-    Humitat

D’obra

Capil·laritat

Filtració

Condensació

-    Erosió

Atmosfèrica; meteorització

Brutícia; depòsit, rentat diferencial

• Lesions mecàniques

-    Deformació

Fletxes

Desploms

Vinclaments

Assentaments

-    Esquerdes

Excés de carrega

Dilatacions, contraccions higrotèrmiques

Deformacions

-    Fissures

Reflex del suport; juntes.

Inherent a l’acabat

Deformacions

-    Despreniments

-    Erosió mecànica; cops, rascades

• Lesions químiques

-    Eflorescència

Sals cristal·litzades que no provenen del material

Sals cristal·litzades que provenen del material: Criptaflorescència

-    Oxidacions

-    Corrosions

-    Organismes

Animals

Vegetals

Erosions

La valoració de bens immobiliàris a efectes mercantils

Amb l'entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea, es va haver d'adaptar les lleis mercantils a les directives en matèria de societats de la Unió Europea. Això va comportar la reforma i modificació de la Llei de Societats Anònimes, el Reglament del Registre Mercantil i posteriorment la Llei de Societats Mercantils.

Entre els nombrosos canvis produïts per aquestes reformes, el Registre Mercantil va introduir, l'obligatorietat del nomenament d'experts independents per valorar certs béns del patrimoni de les societats.

En quin tipus de supòsits han d’intervenir els experts independents?

Els supòsits en què ha d'intervenir un expert independent per valorar els béns del patrimoni de les societats són[1]: les aportacions no dineràries i les transformacions, fusions o excisions de societats anònimes.

• Aportacions no dineràries (article 38 de la LSA).

Es consideren aportacions no dineràries, a aquelles aportacions que fan els socis o d'algun d'ells en constituir la societat i que no són diners sinó béns de qualsevol altra classe o en drets. Per exemple és habitual aportar: solars, naus industrials, oficines, habitatges, locals, places d'aparcament, etc ....

• Transformació de Societat Anònima. (Article 231 de la LSA)

Quan, sense alterar la seva personalitat, una societat anònima es converteix en qualsevol altre tipus de societat mercantil, cal que es valori els béns no dineraris que tingui aquesta societat.

• Fusió de societats. (Article 236 de la LSA)

Quan una societat absorbeix el patrimoni d'una altra societat, o es fusiona el de diverses societats per construir una societat de nova creació cal haver de valorar els seus béns no dineraris.

Aquest cas és un dels més habituals en què intervé un expert independent i la valoració de béns o actius immobiliaris, ja que quan això passa gairebé sempre la societat té unes oficines, unes naus industrials o algun bé immobiliari en propietat on aquesta societat desenvolupa la seva activitat i que per tant requereix d'una valoració.

• Escissió de la societat. (Article 256 de la LSA)

Quan es separa una part del patrimoni d'una societat per constituir una nova societat, o per integrar en el patrimoni d'una altra societat preexistent, cal que s'hagi de valorar els béns immobiliaris que formen aquest patrimoni.

Com es regula el nomenament dels experts?

El nomenament d'experts independents està regulat en els articles de la Secció I, del capítol II del Reglament Mercantil[2].

Sol·licitud de nomenament d'experts independents (article 338)

Per sol·licitar el nomenament d'un o diversos experts independents per a l'elaboració d'un informe, s'ha de presentar una instància per triplicat que ha d’anar subscrita, almenys, per una de les persones que promoguin la constitució de la societat o, si ja estigués constituïda, per la pròpia societat, adreçant-la al Registrador Mercantil del domicili social i expressant les circumstàncies següents:

• Denominació i dades d'identificació registral de la societat o, si escau, el nom i cognoms de les persones que promoguin la constitució de la societat, així com el seu domicili.
• Descripció dels béns, amb indicació del lloc en què es trobin, així com del nombre i valor nominal i, si s'escau, prima d'emissió de les accions a emetre com a contrapartida.
• Declaració de no haver obtingut en els últims tres mesos una altra valoració dels mateixos béns, realitzada per expert independent nomenat pel registrador mercantil.
• Data de la sol·licitud.

Tramitació de la sol·licitud. (Article 339)

Un cop presentada la instància, s'ha de practicar en el llibre diari l'assentament de presentació, en el qual s'ha d'identificar el sol·licitant i al presentador, i on s’ha d'indicar succintament els béns a valorar.

Posteriorment i un cop practicat l'assentament de presentació, s’ha de procedir a l'obertura d'un expedient numerat, l'existència s'ha de fer constar per nota al marge d'aquell seient. En l'expedient s’ha d’establir totes les incidències.

Nomenament d'experts independents. (Article 340).

Tràmit del nomenament

Transcorreguts quinze dies següents a la data de l'assentament de presentació, el Registrador Mercantil designa, un expert[3] independent entre les persones físiques o jurídiques que pertanyin a professió directament relacionada amb els béns objecte de valoració o que estiguin específicament dedicades a valoracions o peritatges. En aquest sentit no es distingeix entre professions titulades i no titulades, però com les normes civils són supletòries de les mercantils, s'entén que el Registrador Mercantil ha de preferir als experts titulats enfront dels que no ho són.

Els experts titulats en base a titulacions universitàries són les que atorguen la condició d'expert en determinades matèries i en principi, és suficient per actuar professionalment. En general els béns o actius a valorar són béns immobiliaris, solars, oficines, naus industrials, locals, places d'aparcament, trasters, etc ... És per això que els arquitectes, aparelladors, arquitectes tècnics i els enginyers d'edificació són els experts més adequats per a la seva valoració. No obstant això quan el bé o actiu immobiliari forma part d'algun bé relacionat amb alguna branca de l'enginyeria també poden actuar els enginyers en la seva especialitat; aeronàutic, agropecuari, de l'energia, miner, telecomunicacions, transport, industrial, etc ...

A la pràctica i de la mateixa manera que els Col·legis professionals envien als deganats civils els llistats de perits segons l'especialitat de què es tracti, també envien als Registres Mercantils els llistats dels experts en valoracions i peritatges.

Informe de l'expert per cada especialitat

Quan els béns a valorar són de naturalesa heterogènia o, fins i tot sense ser-ho, es trobin en circumscripció pertanyent a diferents Registres Mercantils, el Registrador pot nomenar diversos experts, expressant en el nomenament dels béns a valorar per cada un d'ells. Per exemple, quan s'ha de valorar una nau industrial, amb la maquinària i l'estoc de mercaderies, es pot sol·licitar dos o tres valoracions diferents, diferenciant l'expert a qui se sol·licita i que ha de valorar cada un, especificant per exemple la valoració de l'edifici d'una banda, les màquines de l'altra i l'estoc de les mercaderies per l'altra.

Honoraris

En la resolució per la qual es nomena a l'expert o experts independents, determinarà el Registrador la retribució a percebre per cadascun dels nomenats o els criteris per calcular-la.

La retribució dels experts s'ha d'ajustar, si s'escau, a les regles establertes pels respectius Col·legis Professionals i les normes que a aquest efecte es dictin per part del Ministeri de Justícia.

El nomenament s'ha de fer constar per diligència en els exemplars de la instància presentada, un dels quals s'entregarà o remetrà al sol·licitant, un altra serà arxivada en el Registre i el tercer es remetrà a l'expert. En el cas que hi hagi pluralitat d'experts, s'enviaran fotocòpies diligenciades a cada un dels experts nomenats pel Registre.

Incompatibilitats de l'expert. (Article 341).

Són causes d'incompatibilitat per a ser nomenat expert les establertes pels perits per la legislació processal civil.

En aquest apartat s'entén que el Reglament del Registre Mercantil es refereix a les taxes que estableix l'article 343 de la Llei d'Enjudiciament Civil i que, si s'escau ha de manifestar el perit en el dictamen segons s'estableix en l'article 335.2 de la mateixa Llei d'Enjudiciament Civil.

Quan l'expert nomenat fos incompatible, haurà excusar immediatament davant el Registrador, que, prèvia notificació als interessats, procedirà a la designació d'un altre nou expert.

Recusació de l'expert. (Article 342).

Com passa en els procediments civils i abans de l'elaboració de l'informe, els interessats poden recusar l'expert per concórrer causa legítima, comunicant al Registrador, que al seu torn l'ha de notificar a l'expert, per qualsevol mitjà que permeti deixar constància de la data en què es rep la notificació.

Transcorreguts cinc dies des de la notificació sense que l'expert s'hagi oposat compareixent davant el registrador, s'anul·la el nomenament i es procedeix a un designar-ne un altre de nou.

En el cas que l'expert s'oposi a la recusació, el Registrador, té un termini de dos dies per resoldre el que sigui procedent.

Contra la resolució del Registrador poden els interessats interposar recurs davant la Direcció General dels Registres i del Notariat en el termini de quinze dies, a comptar de la data de notificació de la resolució.

Nomenament en favor d'un mateix expert. (Article 343).

El nomenament d'un expert que ja s'ha designat el mateix Registrador dins el darrer any ha de posar en coneixement de la Direcció General dels Registres i del Notariat (Ministeri de Justícia).

Notificació i acceptació del nomenament. (Article 344).

El nomenament s'ha de notificar a l'expert designat per qualsevol mitjà que permeti deixar constància de la data en què es rep la notificació.

En el termini de cinc dies a comptar de la data de la notificació el nomenat ha de comparèixer davant el Registrador per acceptar l’encàrrec, la qual cosa es fa constar per diligència en la instància arxivada en el Registre.

En el cas que s'accepti l’encàrrec, s'estén el corresponent assentament en el Llibre de Nomenaments d'experts i auditors, tot indicant el codi d'expedient.

Un cop transcorregut el termini a què es refereix l'apartat anterior sense haver comparegut el designat, sigui quina sigui la causa que l'hagi impedit, caduca el seu nomenament, procedint el Registrador a efectuar un nou nomenament.

Termini de l'emissió de l'informe. (Article 345).

Els experts han de elaborar el seu informe per escrit, de forma raonada en el termini d'un mes a comptar de la data de l'acceptació del nomenament.

Quan concorrin circumstàncies excepcionals, el Registrador, a petició del propi expert, pot concedir un termini major. Aquestes causes han de ser motivades sent les més habituals el que no s'hagi permès accedir a inspeccionar l'edifici o també pot ser un motiu la grandària de l'edifici a valorar, l'haver de fer comprovacions administratives complexes (urbanístiques, afectacions, expropiacions, etc ... ).

Si l'informe no és emès en el termini concedit, caduca l'encàrrec, procedint pel Registrador a un nou nomenament, sense perjudici de la responsabilitat en què pugui haver incorregut l'expert per l'incompliment del seu mandat.

No està regulat específicament, però és aconsellable que un informe de valoració inclogui les mateixes pautes que regeixen per als dictàmens pericials, en la mesura que li són aplicables i en tot cas hauria d'incloure:

• La identificació clara de l'edifici.
• La descripció del bé que es valora, les seves característiques, antiguitat,, estat de conservació, etc ...
• Comprovació de la documentació: dades cadastrals, registrals, patents, etc ...
• Descripció urbanística. Es aconsellable acompanyar documentació per justificar que s'ha comprovat les característiques urbanístiques.
• Descripció de les superfícies del immoble a valorar.
• Descripció del criteri i mètodes de valoració utilitzats per a la seva valoració.
• La indicació de si el valor calculat es correspon amb el nombre, valor nominal (i prima d'emissió, si s'escau) de les accions que se li assignessin, com a contrapartida a qui aporti aquest bé.
• Fotografies.
• Plànols i documentació utilitzada

Emissió de l'informe. (Article 346).

Emès l'informe, l'expert lliurarà l'original a la persona que ha sol·licitat el seu nomenament i comunicarà aquest lliurament al registrador mercantil que l'hagi nomenat, qui ho farà constar en l'expedient, que tancarà en aquell moment mitjançant la corresponent diligència. Aquesta circumstància s'ha de consignar així mateix al marge de l'assentament de nomenament.

Caducitat de l'informe. (Article 347).

Igual que passa amb totes les valoracions immobiliàries, els informes emesos pel Registre Mercantil caduquen. En aquest cas la seva validesa és de tres mesos de la seva data, llevat que amb anterioritat hagués estat ratificat pel propi expert, en aquest cas prorrogarà la seva validesa tres mesos més, a comptar de la data de ratificació.

Percepció de la retribució. (Article 348)

Els experts facturen directament a la societat en nom s'hagi sol·licitat l'informe i, si aquesta no s'hagués constituït, de qui hagi signat la sol·licitud.

Els experts poden sol·licitar provisió de fons a compte dels honoraris abans d'iniciar l'exercici de les seves funcions. En la pràctica, nosaltres facturem la totalitat dels honoraris i sol·licitem el cobrament dels honoraris per avançat o en el dia de la visita d'inspecció, ja que un cop lliurat es fa difícil el seu cobrament.

Sol·licitud de nomenament d'experts en cas de fusió i d'escissió. (Article 349)

En cas de fusió o d'escissió de societats, la sol·licitud de nomenament d'un o diversos experts independents per a l'emissió del preceptiu informe es fa individualment per cadascuna de les societats que participen en la fusió o de les societats beneficiàries de l'escissió.

No obstant el que disposa l'apartat anterior, l'informe pot ser comú a totes les societats que participen en la fusió quan aquestes ho sol·licitin, havent subscriure la instància, si més no, una persona amb poder de representació per cadascuna de les societats interessades.

En aquest cas la sol·licitud es presenta al Registrador Mercantil del domicili social de l'absorbent o del que figuri en el projecte de fusió com a domicili de la nova societat a constituir, adjuntant la certificació del projecte de fusió emesa per cada un dels òrgans d'administració de les societats sol·licitants.

No obstant el que disposa l'apartat primer, l'informe podrà ser comú a totes les societats beneficiàries de l'escissió quan aquestes ho sol·licitin, havent de subscriure la instància, si més no, una persona amb poder de representació per cadascuna de les societats afectades.

La sol·licitud es presentarà en aquest cas al Registrador Mercantil del domicili de qualsevol d'elles, adjuntant certificació del projecte d'escissió emès per cada un dels òrgans d'administració de les societats sol·licitants.

---

[1] Els supòsits d’intervenció estan regulats en el Text Refós de la Llei de Societats Anònimes. R.D. 1564/1989.

[2] El Reglament del Registre Mercantil vigent és l’aprovat pel Reial Decret 1784/1996, de 19 de juliol.

[3] En l’àmbit professional, s’anomena expert a qui domina els fonaments tècnics d’una professió i perit a qui a més a més de dominar els fonaments tècnics coneix les implicacions jurídiques de la seva professió.