25 anys de l'enfonsament per Aluminosi en el Turo de la Peira

El dia 11 de novembre hem parlat a Barcelona TV (BTV) de l'aluminosi i del malaurat accident que va ocorre fa 25 anys en el carrer Cadi, nº33 del Turo de la Peira de Barcelona

Es pot veure el programa en el següent enllaç:
Turo de la Peira

La Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE). CONSTRURADIO

En el programa nº70 de Construradio en l'emissora RKB 106.90 de la FM, el qual s'emet tots els dilluns de 17:00 a les 18:00 hores, s'ha parlat sobre les ITE (Inspeccions Tècniques d'Edificis): com millorar-les? S'inverteix prou en la divulgació sobre la seva necessitat i la seva importància ?, etc ...

A la tertúlia ha participat Luis Jurado, director del curs sobre les ITEs del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, Jordi Amela, director tècnic de rehabilitació d'habitatges de l'Ajuntament de Barcelona i jo mateix.

Aquest programa es pot escoltar a través d'aquest enllaç:
Inspecció tècnica d'edificis

El nou Decret 67/2015 sobre la ITE i el Llibre de l'edifici

El 7 de maig de 2015 va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de catalunya el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels

edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici.

En el següent enllaç es fa un resum d'aquest nou Decret.

Article

Oportunitats financeres procedents de la Unió Europea

La contractació de les Administracions Públiques a Europa és un mercat important i creixent que representa aproximadament el 18% del Producte Intern Brut dels 28 països que formen la Unió Europea. 

Per tal de conèixer de primera mà les diferents oportunitats de finançament procedents de la Unió Europea, el CAATEEB ha participat en una missió empresarial de dos dies a Brussel·les organitzada per ACCIÓ (Agencia per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat de Catalunya) on s’ha pogut tenir contacte directe amb els representants de diferents institucions europees, els quals han donat una visió de la situació actual i han resolt tota mena de dubtes al respecte. 

En el present article es presenta les principals conclusions.

Article (pàg 46)

El procés de reformulació que pateix el nostre sector també ha arribat al 19 Saló Internacional de la Construcció de Fira de Barcelona, que en l’edició d’aquest any ha canviat de nom passant a anomenar-se Beyond Building Barcelona reengineering Construmat..

El CAATEEB ha participat en l'edició d'aquest any, realitzant la organització i coordinació de l'apartat dedicat a l'àrea de la rehabilitació que ha estat una de les quatre àrees del saló, juntament amb el disseny, la innovació i la sostenibilitat.

En aquest article es comenten els aspectes més destacats de l'edició d'enguany.

Article (pàg 41)

Informe de noves oportunitats de negoci BIM

Noves metodologies de treball com el BIM (Building Information Modeling) es manifesten com a catalitzadors del canvi, i obren noves oportunitats de treball dins del sector afectant a tots els agents que l'integren i que han de competir en aquest nou context marcat pel canvi de paradigma .

Al voltant del BIM, s'obrirà un ampli ventall de noves oportunitats per a emprenedors en les anomenades startups del sector construcció.

El CAATEEB ha reunit diversos experts del sector que coneixen la metodologia BIM, fent sinergia amb altres experts en el disseny, planificació i gestió del cicle d'edificació, confeccionant un informe amb les conclusions al què s'ha arribat i que es pot observar en el següent enllaç.

Informe

Tipus d'avaries en les làmpades tubulars fluorescents

Les làmpades tubulars fluorescents, més conegudes com tubs fluorescents o simplement fluorescents, son un tipus de làmpada que s'utilitza per il·luminar amb llum blanca els espais on es necessita il·luminació durant molt de temps seguit, per exemple; aparcaments en plantes soterrani, edificis terciaris: oficines, hospitals, residencies geriàtriques, etc ....

Què és una làmpada tubular fluorescent?

La làmpada tubular fluorescent, és un tub de vidre fi que té en el seu interior, un gas el qual té la propietat d'emetre llum blanca quan es travessada per electrons (corrent elèctric).

La paret interior del tub es troba recoberta de trifòsfor, una capa de substància fosforescent o fluorescent, la qual té la missió de convertir els raigs de llum ultraviolada invisible (que es generen dins i que no són visibles per a l'ull humà), en radiacions de llum visible gràcies a la pols fluorescent.

Perquè això passi, el seu interior es troba farcit amb un gas inert, generalment argó (Ar) i una petita quantitat de mercuri (Hg) líquid

Perquè el tub emeti llum s'han de complir dues coses:

- Que el gas estigui a una temperatura elevada.

- Que els electrons puguin passar d'un extrem a un altre del tub (travessar el gas).

Font: Luis Maria Benitez (Paintman) es_wikipedia  

Procés tecnològic.

Per a elevar la temperatura del gas en l'encesa s'utilitza el encebador, que produeix una espurna en el seu interior que fa que s'elevi la temperatura. El encebador va inserit en la lluminària.

La tensió més habitual en la instal·lació d'il·luminació és de 220 V, però per aconseguir força que els electrons puguin passar d'un extrem a l'altre en l'encesa d'una làmpada tubular fluorescent, s'augmenta la tensió en l'arrencada o encèsa a més de 1000V. L'aparell encarregat d'augmentar la tensió és el balast.

Una vegada que els electrons aconsegueixen passar d'un extrem a un altre en l'arrencada, no cal aquesta tensió tan elevada, ja que amb 220V aconsegueix travessar el gas, es per això que després de l'encesa es pot desconnectar el balast i el encebador i la làmpada tubular fluorescent continuarà funcionant.

Les làmpades tubulars fluorescents consumeixen en l'encesa més que un llum d'incandescència, però una vegada que s'estabilitza consumeix menys, es per això que es col·loca en espais que requereixen d'unes hores de funcionament elevat com aparcaments en plantes soterrani, oficines, etc .... i mai es col·locaran en espais amb un ús esporàdic com són banys, dormitoris, etc ...

Instal·lació de la làmpada tubular fluorescent

La instal·lació del tub porta els següents components:

• Lluminària: On es col·loca els extrems del tub

• La làmpada tubular: Que porta el gas en el seu interior

• El encebador: Aquest component serveix per escalfar el gas a l'interior del tub en el primer moment de l'encesa. Un cop el gas es calenta no cal el encebador perquè el propi pas del corrent el manté calent. Si tenim el tub encès i traiem el encebador, veurem com el fluorescent segueix encès. Es connecta en paral·lel amb el tub.

• El balast: Aquest component produeix la tensió per l'encesa del llum fluorescent. Els balasts poden emprar diferents tecnologies

-   Resistiva: La resistiva és una tecnologia que empra una resistència com balast. Aquesta tecnologia de molt baixa eficiència està en l'actualitat pràcticament en desús 

-   Inductiva: Aquesta tecnologia es basa en una reactància inductiva que està constituïda per una bobina de filferro de coure esmaltat, enrotllada sobre un nucli de xapes de ferro o d'acer elèctric. Aquest tipus de balast es coneix com balast electromagnètic i és el més habitual encara que tendeix a substituir-se pel balast electrònic degut a que el electromagnetic té una pixor eficiència energètica. 

En el següent esquema veiem que l'encebador es connecta en paral·lel amb el tub i el balast amb tecnologia inductiva en sèrie.

Fuente: es_wikipedia

-  Electrònica: Aquesta tecnologia utilitza un circuit de semiconductors per proporcionar a les llums una arrencada més ràpid, sense parpelleig, podent utilitzar-se per alimentar diverses llums alhora

Avaria[1]  en una làmpada tubular fluorescent

Quan una làmpada tubular fluorescent no funciona s'ha d'actuar de la següent manera:

Quan es veu una llum en els extrems del tub però el tub no acaba d'encendre s'ha de substituir el encebador. Això passa perquè a l'estar avariat el encebador, no hi ha la guspira a l'interior del llum perquè aquesta es pugui arribar a encendre.

En tot cas sempre que s'avaria una làmpada tubular fluorescent s'ha de provar de canviar primer sempre el encebador ja que és molt més barat i és més habitual que es faci malbé el encebador que el tub fluorescent.

Si un cop substituït el encebador la làmpada continua sense funcionar s'haurà de substituir la làmpada tubular fluorescent.

Sempre que substitueixi una làmpada tubular fluorescent és aconsellable que es substitueixi també el encebador.

La potència del tub ha de ser la mateixa que la del encebador (mai un encebador de menys potència que el tub). La potència ve especificada en el propi tub en watts (w), mentre que en el encebador s’indica les potencies per a les que es pot utilitzar.

Aquest cenebador es pot utilitzar en làmpades de 4 a 80W

---

[1] En el sector de la edificació s'anomena avaria al deteriorament d'algún element constructiu que impedeix el seu funcionament i que generalment té el seu origen en l'us. Exemple; Avaría d'una aixeta de la instal·lació d'aigua. Avaria en el pany d'una porta. Avaria en l'accionament d'una persiana enrotllable. Avaria de l'escalfador d'aigua. Avaria en el funcionament d'una làmpada.

Bones practiques per aconseguir una il·luminació eficient

De forma general hi ha una sèrie de bones pràctiques que poden ajudar a aconseguir una instal·lació d'il·luminació més eficient.

Aquestes bones pràctiques s'han de considerar com a consells i recomanacions generals. 
Per aconseguir un resultat òptim sempre és més aconsellable realitzar un diagnòstic o una auditoria energètica particularitzada sobre l'edifici, amb la qual s'aconseguirà un nivell de eficiència més d'acord amb les seves possibilitats.

Sector terciari

• Aprofitar al màxim la il·luminació natural mitjançant la instal·lació de cèdules fotosensibles que regulen la il·luminació artificial en funció de la quantitat de llum natural, o independitzant els circuits de les llums pròximes a les finestres o claraboies.

• Establir circuits independents d'il·luminació per a zonificar la instal·lació en funció dels seus usos i diferents horaris

• Instal·lar un control centralitzat permet estalviar energia mitjançant l'adequació de la demanda i el consum, a més d'efectuar un registre i control que afecta tant a la qualitat com a la gestió de l'energia consumida.
• Instal·lar interruptors temporitzats en zones d'ús esporàdic com poden ser els banys. Aquest tipus d'interruptor evita els problemes que estiguin els llums encesos en un lloc on no hi ha ningú.
• Instal·lar detectors de presència temporitzats en els llocs menys freqüentats (passadissos, serveis magatzems, etc ...)
• Instal·lar programadors horaris que apaguin o encenguin els llums a una determinada hora.
• En funció de quines siguin les necessitats d'il·luminació s'han de triar les làmpades que aportin una major eficiència energètica
• En el cas de làmpades tubulars fluorescents convencionals es pot estalviar un 30% d'energia utilitzant balasts electrònics les quals allarguen la vida de les làmpades un 50%, aconseguint una il·luminació més agradable i confortable
• Realitzar un manteniment preventiu programat de la instal·lació en la que es netegin les fonts de llum i les lluminàries i es reemplacin les làmpades en funció de la vida útil indicada pels fabricants.

 

Sector residencial

• Aprofitar al màxim la il·luminació natural.

• Utilitzar colors clars en parets i sostres per profitar al màxim la llum natural i reduir el nivell d'il·luminació artificial.
• No deixar llums enceses en habitacions que no s'estan utilitzant. No té sentit il·luminar un espai on no hi ha ningú.

• Pujar les persianes en període diürn en comptes d'encendre la llum.
• Netejar periòdicament les llums i lluminàries per augmentar la lluminositat sense augmentar la potència.

• Substituir les làmpades incandescents per làmpades de baix consum. Amb això s'aconsegueixen estalvis d'energia d'un 80% i duren fins a 15 vegades més mantenint el mateix nivell d'il·luminació. Substituir primer aquelles que estaran major temps enceses.
• Adaptar la il·luminació a les seves necessitats donant preferència a la il·luminació localitzada, a més d'estalviar energia aconseguirà ambients més confortables.
• Col·locar reguladors d'intensitat lluminosa de tipus electrònica.
• Utilitza fluorescents on necessiti més durant moltes hores, per exemple a la cuina.
• En zones les zones comunitàries (vestíbuls, garatges, etc ...) és convenient instal·lar detectors de presència o interruptors temporitzats de manera que la llum s'apagui i s'encengui automàticament. És recomanable, en aquest cas, la col·locació de làmpades incandescents o làmpades de baixos consum amb equips electrònics de precaldeig.

Programa d'ajuts per a la rehabilitació energètica d'edificis (PAREER)

L'1 d'octubre de 2013 es va publicar les bases reguladores i la convocatòria del PAREER, el programa d'ajudes per a la rehabilitació energètica d'edificis existents del sector residencial (ús habitatge i hoteler) de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia.

El pressupost d'aquest programa ascendeix a la quantitat total de 125.000.000 euros. Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 octubre 2015.

Poden sol·licitar-les totes les actuacions que presentin permís o llicència d'obres o justificació de la seva sol·licitud en una data posterior a la data d'entrada en vigor del programa (2 d'octubre de 2013).

El programa inclou ajudes sota la modalitat combinada de lliurament dinerari sense contraprestació i préstec reemborsable.

Les actuacions objecte de les ajudes s'enquadren en quatre tipologies:

• millora de l'eficiència energètica de l'envolupant tèrmica
• millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i d'il·luminació
• substitució d'energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques
• substitució d'energia convencional per energia geotèrmica en les instal·lacions tèrmiques.

El pressupost total del programa es distribueix entre les quatre tipologies destinant 31.250.000 euros a cadascuna d'elles.

Les ajudes concedides fins a finals d'octubre de 2014 ascendeixen a 6.469.936 euros.

A l'enllaç de la pàgina web de l'IDAE poden consultar tota la informació relativa al programa així com accedir a l'aplicació des de la qual pot introduir tota la documentació que es requereix per sol·licitar els ajuts:

Accedeix a la informació clicant aquí: PROGRAMA PAREER

Entre els requisits per a l'obtenció de les ajudes és necessari un informe que acrediti l'adequada realització de les actuacions d'acord amb la documentació presentada a la sol·licitud de l'ajut, emès per entitat de control de qualitat en l'edificació.

OCTAU SL, és una entitat de control de qualitat que emet aquest tipus d'informes i que li pot assessorar al dessarrollo d'aquest tipus d'actuacions.

Per accedira OCTAU SL clicar aquí: Entitat de control de qualitat en edificació

Tipus de làmpades i la seva relació amb l'eficiència energètica

Els sistemes d'il·luminació artificial juguen un paper vital en les nostres vides i representa en molts casos un percentatge elevat del consum elèctric dels edificis. Aquest percentatge de consum d'energia elèctrica pot arribar a assolir en alguns casos més del 50%.

És per tot això que té una gran importància conèixer quins tipus de lluminàries existeixen i quines són més eficients energèticament.

Sistemes d'il·luminació

Els sistemes d'il·luminació estan formats per:

• Font de llum: Les fonts de llum són les làmpades.
• Llumeneres: Les llumeneres compleixen funcions energètiques, mecàniques, tèrmiques i estètiques, en distribuir especialment la llum generada per les fonts de llum.
• Equips auxiliars: Els equips auxiliars resulten imprescindibles per aconseguir la funcionalitat del sistema i influeixen en gran mesura en la seva qualitat, consum energètic, economia i durabilitat.

Cadascun dels elements que formen el sistema d'il·luminació té una relació amb l'eficiència energètica, però en aquest article ens centrarem a comentar els tipus de làmpades que hi ha al mercat i la seva relació amb l'eficiència energètica. En el cas de voler més informació al respecte pot ser necessari una auditoria energètica.

Tipus de làmpades

1. Làmpada incandescent
2. Làmpada de descàrrega
3. Làmpada de tecnologia LED

Làmpades incandescents

Làmpades incandescents no halògenes

Les làmpades incandescents no halògenes han estat tradicionalment les més utilitzades, principalment en el sector residencial i domèstic. El seu funcionament es basa en fer passar un corrent elèctric per un filament de wolframi fins que aconsegueix una temperatura tan elevada que emet radiacions visibles per l'ull humà.

Després de més de 130 anys d'existència, l'1 de setembre de 2012, en virtut de la Directiva Ecodesign 2009/125 / CE, ha quedat prohibit fabricar a la Unió Europea làmpades incandescents no halògenes. Prèviament, ja s'havia procedit a la retirada de les làmpades incandescents no halògenes de més de 100 watts (2009), a la fi de la venda de les de 75 watts (2010) i a les de 60 watts (2011).

Aquesta prohibició ha suposat que es vagin substituint aquest tipus de làmpades per altres més eficients energèticament, La vida útil de les làmpades incandescents no halògenes oscil·lava entre les 750 i les 1.000 hores, presentava un import de consum elèctric en un any que fàcilment podia rondar els 55 euros (tot just convertia el 2,6% de l'energia que consumia en llum visible).

Làmpades incandescents halògenes

Les làmpades incandescents halògenes són de reduïdes dimensions, normalment de forma lineal, de càpsula o estàndard i dicroiques, amb models que van des dels 110W o 220W de potència als 12W (amb transformador reductor de tensió o voltatge). Incorporen un gas halogen per evitar que s'evapori l'wolframi del filament i es dipositi en l'ampolla disminuint el flux útil com passa en les incandescents estàndard.

Aquestes làmpades es caracteritzen per aportar major intensitat de llum i assolir elevades temperatures, per a això solen utilitzar cristall de quars, que suporta molt bé aquesta calor.

El consum d'una làmpada incandescent halògena de 70W funcionant una hora consumeix 0,07 kWh enfront dels 0,100 kWh del seu equivalent incandescent no halògena.

L'import energètic anual és d'uns 38 €, el que significa al voltant d'un 30% d'estalvi davant de les làmpades incandescents no halògenes (bombetes tradicionals).

La vida útil d'una làmpada incandescent halògena és d'unes 3.000 hores (3 vegades més que un làmpada incandescent no halògena).

Aquest tipus de làmpades s'usen habitualment en estances que requereixen d'un encès ràpid ja que la seva arrencada és instantani, així com llocs on el seu ús sigui curt com els banys, lavabos o passadissos d'ús esporàdic. També s'usa habitualment on es requereix una reproducció cromàtica bona amb temperatura de color càlida. En contrapartida suposa una major potència i això suposa un major consum energètic i conseqüentment un major cost econòmic del subministrament elèctric.

No obstant això, en els últims anys les diferents modalitats, sobretot entre les dicroiques (les de forma semiesfèrica que solen encastar al sostre), han propiciat que ja es puguin utilitzar en infinitat d'aplicacions, des de punts de llum d'accentuació decoratius a dormitoris, salons o, fins i tot, exhibidors de productes en comerços.

És habitual pensar que totes les làmpades incandescents halògenes dicroiques requereixen d'un transformador, el que pot incrementar el cost d'instal·lació. Aquesta afirmació és falsa, ja que hi ha làmpades de baixa tensió que poden connectar-se directament a la línia de 220V, oferint una elevada sortida de llum capaç d'il·luminar una estada habitual d'un habitatge, bars o fins a sales de museus i exposicions.

Làmpades de descàrrega

Les làmpades de descàrrega són més eficients que les làmpades incandescents. La llum s'aconsegueix per excitació d'un gas sotmès a descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes.

A diferència de la incandescència, la tecnologia de descàrrega necessita d'un equip auxiliar (balast, cebador) perquè aquesta pugui funcionar.

Segons el tipus de gas i la pressió a què se sotmeten, hi ha diferents tipus de làmpades de descàrrega.

Làmpada fluorescent tubulars

La làmpada tubular fluorescent, és un tub de vidre fi que té en el seu interior, un gas el qual té la propietat d'emetre una llum blanca quan el creuen electrons (corrent elèctric).
La paret interior del tub es troba recoberta de trifòsfor, una capa de substància fosforescent o fluorescent, la qual te com a missió convertir els raigs de llum ultraviolada invisible (que es generen dins i que no són visibles per a l'ull humà), en radiacions de llum visible gràcies a la pols fluorescent de la paret interior del tub.
Perquè això passi, el seu interior es troba reomplert amb un gas inert, generalment argó (Ar) i una petita quantitat de mercuri (Hg) líquid
Perquè la làmpada fluorescent tubular emeti llum s'ha de complir dues coses:

• Que el gas estigui a una temperatura elevada.
• Que puguin passar els electrons d'un extrem a un altre del tub (travessar el gas).

Font: Luis Maria Benitez (Paintman) es_wikipedia

Aquest tipus de làmpades requereix d'un equipament auxiliar per funcionar format per un balast i un encebador. El balast més tradicional i més habitual és electromagnètic 

Recentment hi ha balasts electrònics d'alta freqüència, que són més eficients perquè limiten el consum d'electricitat.

Les qualitats de color i la seva baixa luminància les fan idònies per a interiors d'alçada reduïda.

Actualment ocupen el segon lloc de consum després de les làmpades incandescents no halògenes, principalment en oficies, comerços, locals públics, indústries, etc ....

Hi ha làmpades de flurorescentes tubulars de 38 mm de diàmetre (T12), de 26 mm de diàmetre (T-8) i de 16mm de diàmetre (T5). Les més usades avui en dia són les T8, però les més eficients són les T5 que només funcionen amb equip auxiliar electrònic.

Els tubs T5 tenen una longitud diferent de les T8. Per poder-se realitzar la substitució de tubs T8 a T5 s'utilitza un adaptador on s'insereix el nou fluorescent T5. La utilització d'aquests adaptadors permeten gaudir de l'economia i confort del sistema d'il·luminació T5 sense canvi de llumeneres. L'adaptador allotja un balast electrònic que permet el canvi del sistema electromagnètic al sistema electrònic que en breu passarà a ser l'estàndard en fluorescència.

Existeix el mite que les làmpades fluorescents produeixen cansament. El parpelleig de 50 hertzs dels antics tubs fluorescents és cosa del passat. Els tubs moderns compten amb tecnologia capaç d'emetre corrent altern a una freqüència de 20.000-60.000 cicles per segon, anul·lant el parpelleig.

Llums fluorescents compactes

Generalment són conegudes com LFC o "bombetes de baix consum" i es divideixen en dues grans categories: les de tub i les compactes, que són les que majoritària i les més efi-cients segons diferents estudis, atès que dediquen fins al 15% de l'energia consumida a complir la seva missió d'il·luminar.

L'import energètic anual és de menys de 22 euros. Només amb utilitzar una d'aquestes làmpades de 18W en lloc de la tradicional incandescent de 75W s'estalvia durant la vida útil de la làmpada més de 60 euros o, el que és el mateix en termes d'energia, 570 kWh. A més s'evita l'emissió de centenars de quilograms de gasos d'efecte hivernacle.

Una làmpada de baix consum de 40W funcionant una hora consumeix 0,04 kW. Aquest tipus de làmpades consumeixen un 80% menys que les tradicionals (l'equivalent a la demanda de 2.500 llars).

La vida útil d'una làmpada fluorescent compacta és aproximadament d'unes 8.000 hores, és a dir, unes 8 vegades més que un làmpada incandescent no halògena. Alguns models de làmpades compactes arriben a assolir una vida útil de 15.000 hores.

Atès que a les làmpades fluorescents els costa encendre i aconseguir el seu punt de màxima lluminositat, són recomanables en llocs en els quals la llum estarà molt de temps encesa, com un saló o una cuina. És millor evitar el seu ús en llocs on la seva encesa i apagat sigui constant (escurça la seva vida útil), com en passadissos o replans de portals. A més, la seva forma també és important, ja que mentre les que tenen forma espiral reparteixen la llum en totes les direccions i les lineals són perfectes per il·luminar totes les nits, les rodones s'utilitzen fonamentalment per a les sales d'interior.

Un altre gran mite és pensar que les làmpades fluorescent compactes consumeix menys energia estant encès que apagant i tornant a encendre quan entrem de nou a l'habitació. Només si com a màxim estigués sense funcionar 23 segons podria compensar mantenir encès, però resulta estrany entrar i sortir de la cambra cada menys de mig minut. Així que no s'ha d'oblidar mai d'apagar una làmpada compacta fluorescent quan se surt d'una estada.

Làmpada fluorescents sense elèctrodes

Les làmpades fluorescents sense elèctrodes o d'inducció emeten la llum mitjançant la transmissió d'energia en presència d'un camp magnètic juntament amb una descàrrega en gas.

Aquest tipus de làmpades té una major vida útil propera a les 60.000 hores. La limitació de la vida útil aquesta condicionada pels components electrònics de la làmpada.

Làmpada de vapor de mercuri o alta pressió

Les làmpades de vapor de mercuri a alta pressió emeten un flux lluminós més gran que la resta de làmpades de fluorescència, encara que la seva eficàcia energètica és menor.

Aquest tipus de làmpades se solen emprar en il·luminació de grans àrees; carrers, naus industrials, poliesportius, etc .....

Fotografia de la il·luminació del camp de futbol de l'Europa

Làmpades de llum mescla

Les làmpades de llum de mescal són una combinació de les làmpades de vapor de mercuri a alta pressió i les làmpades incandescents i habitualment porten un recobriment fosforescent.

Aquest tipus de làmpades no necessiten balast ja que el filament actua com estabilitzador de corrent.

La seva eficàcia lluminosa i la seva reproducció en color són molt pobres i actualent és un tipus de làmpada en desús.

Làmpades de halogenurs metàl·lics

Aquest tipus de làmpades posseeix halogenurs metàl·lics més del farcit de mercuri pel que milloren considerablement la capacitat de reproduir el color, a més de millorar l'eficiència.

El seu ús més habitual és en enllumenat públic, comercial, façanes de monuments, etc ... Rarament s'utilitza aquest tipus de làmpades en interior d'edificis.

Làmpades de halogenurs metàl·lics ceràmics

Aquestes làmpades combinen la tecnologia de les làmpades d'halogenurs metàl·lics amb la tecnologia de les làmpades de sodi d'alta pressió (cremador ceràmic).

El tub de descàrrega ceràmic permet operar a temperatures més altes que el tub de descàrrega al quars dels halogenurs metàl·lics convencionals, augmentant la vida útil fins a les 15.000 hores. També millora l'eficàcia lluminosa, l'estabilitat del color al llarg de la vida de les làmpades. En definitiva aquests llums són molt adequades per al seu ús en edificis del sector terciari: comerços, oficines, il·luminació arquitectònica, aparadors, hotels, etc ....

Làmpades de vapor de sodi a baixa pressió

En aquest tipus de làmpades s'origina la descàrrega elèctrica en un tub de vapor de sodi a baixa pressió, produint-se una radiació pràcticament monocromàtica.

Actualment són les làmpades més eficients del mercat, és a dir, les de menor consum elèctric, però, el seu ús està limitat a aplicacions en les quals el color de la llum no sigui rellevant ja que aquesta és groguenca.

S'usa habitualment en autopistes, túnels, àrees industrials i molt rarament en edificació.

A més la seva elevada mida per a grans potències obliga a utilitzar lluminàries de mida excessivament grans.

Làmpades de vapor de sodi a alta pressió

Les làmpades de sodi a alta pressió milloren la reproducció cromàtica respecte les de baixa pressió i encara que l'eficiència energetica disminueix el seu valor continua sent alt comparat amb altres tipus de làmpades.

La mida format pel conjunt d'òptica i làmpada fa que aquest tipus de llumenera sigui molt eficient.

Actualment està creixent el seu ús al substituir les làmpades de vapor de mercuri, ja que presenten una major vida útil amb una major eficàcia.

Aquest tipus de làmpades s'empra en instal·lacions exteriors de trànsit i industrials, així com en instal·lacions interiors d'edificis industrials i comerços.

Làmpades amb tecnologia LED

Les làmpades amb tecnologia LED són díodes semiconductors que emeten llum. El seu nom és un acrònim en anglès que significa "LED: Lighting Emitting Diode". La tecnologia LED, no posseeix filament, pel que té una elevada vida i són molt resistents als cops.

Les làmpades LED permeten un major control de la distribució de la llum. Entre els seus avantatges, a més de la seva àmplia gamma de colors, destaca que, a diferència de les de baix consum, no necessita escalfar per funcionar a ple rendiment. A això també si suma que són molt eficients a baixes temperatures, el que no succeeix amb les làmpades fluorescents.

Una làmpada LED de 20W consumeix 0,02 kWh enfront dels 0,100 kWh d'una làmpada incandescent no halògena.

L'import energètic anual és de menys de 11 euros, cinc vegades menys que una làmpada incandescent no halògena.

La dissipació de calor i la qualitat dels materials sobre la vida útil i la sortida de la llum són factors que influeixen sobre aquest tipus de làmpades. No totes les tecnologies, marques i models duren el mateix però els valors de referència es mouen en una forquilla que va de les 45.000 a les 50.000 hores, una diferència astronòmica si es compara amb les 1.000 hores de les làmpades incandescents no halògenes.

Les làmpades LED tenen actualment un elevat cost inicial (a partir dels 20 euros), per la qual cosa s'estima que requereix d'una mitjana de 10 hores al dia perquè en menys de dos anys la despesa quedi amortitzat, perllongant d'aquesta manera el estalvi energètic a causa de la seva durada elevada. És per això que són molts els que confien que aquesta tecnologia sigui el futur de la il·luminació.

Hi ha la idea que no tots els colors de LED serveixen per a tots els usos. Aquesta afirmació no és certa però molt sovint es recomana un altre tipus de làmpades per a usos domèstics. En totes les làmpades que es comercialitzen es pot trobar indicat en l'etiqueta la calidesa de la seva llum. En concret s'ha d'observar els dos últims dígits de la numeració que ve a continuació dels watts, podent ser 27, 30, 40 o 65. D'aquesta manera, si 27 fa referència a 2.700 Kelvin, és a dir, a una llum càlida similar a la d'un llumí, el 65 serien 6.500 Kelvin o, el que és el mateix, una color blanc molt fred només apte per a ambients molt específics d'interior.

Que és una esllavissada de terres en una vessant?

Els lliscaments de terres en una vessant són processos on la trajectòria seguida pels materials en moviment no es produeix a la superfície, sinó que es produeix per lliscament en cedir una o diverses superfícies de trencament. 

En aquests processos la massa dels materials que es desplaça ho fa de manera ordenada, és a dir, capes senceres de terreny es mouen sobre el material ferm que tenen per sota, encara que també en alguns casos pot realitzar-lo de forma més complexa.

En tot cas les esllavissades de terres es un gran risc natural que ocasiona importants danys quan es produeix en zones properes a edificacions u obres públiques.  

Foto de l'agencia Reuters d'una esllavissada de terres en l'autopista A3, a Keelung, Taiwan. Any 2010  

Característiques de les esllavissades 

Les característiques de les esllavissades en vessants són els següents: 

• La topografia. La topografia general de la zona i en particular el pendent; de manera que a major pendent major és el risc de desplaçament. Els vessants amb pendent superior al 15% comencen a ser susceptibles al risc d'aquest tipus de fenòmens. 
• Els materials. Els materials (roques) que componen la vessant. Les lutites (llims i argiles), que són roques de textura fina i alta plasticitat, són les més propenses a les esllavissades. En alguns casos, aquestes lutites formen part d'algun pla d'estratificació a favor de com es produeix el moviment. Les argiles tenen la propietat que al mullar-se d'aigua augmenten el seu volum. Això suposa que els terrenys argilosos en climes on alternen períodes secs amb altres humits es deformen i empenyen talussos, roques, carreteres, etc provocant lliscaments i despreniments. 
• La tectònica. La tectònica del vessant, el cabussament d'una sèrie d'estrats, alguns plans de falla o fractures importants poden actuar com a superfícies d'enlairament a partir de la qual es produeix el moviment vessant avall. 
• La climatologia de la zona. Els climes plujosos o amb precipitacions de tipus tempestuós com en climes mediterranis o semiàrids són un factor afegit a aquest tipus de risc. Generalment, després d'una sèrie de pluges intenses el risc augmenta sensiblement, ja que augmenta la capacitat d'infiltració de les aigües en el terreny. L'aigua ocupa els porus dels sediments, augmentant la seva plasticitat i disminuint la seva cohesió, el que provoca que en determinats moments es trenqui l'equilibri del vessant, produint-se el moviment dels materials vessant avall. 
• Cobertura de la superfície. El grau de cobertura vegetal del vessant, en el sentit que les vessants nues són més propenses a aquest tipus de fenòmens, mentre que en les vessants amb vegetació, les arrels d'herbes, arbustos i arbres poden formar un perfecte entramat de subjecció de la vessant a manera d'un encofrat natural. 
• Qüestions antròpiques. Les transformacions produïdes per l'ésser humà en realitzar obres sobre un vessant (per exemple l'execució d'una carretera de muntanya, embassaments d'aigües, etc ...), poden provocar una disminució del suport lateral dels materials que componen un talús sobre la base d'una vessant, provocant el moviment d'aquesta. A més normalment s'aixequen els materials que estan a la base del pendent que és la zona més vulnerable i la qual suporta majors tensions el que obliga a fixar les vessants amb costosos sistemes de subjecció i a estar contínuament refent les vies de comunicació en molts llocs. 
• Es coneix l'acció d'altres factors com terratrèmols, roques calcàries (estructures càrstiques), etc, que provoquen moviments del terreny, però la importància de la qual és comparativament menor que les esmentades anteriorment. 

Tipus d'esllavissades 

Hi ha diversos tipus de desplaçaments en vessant tal com es pot observar en la imatge adjunta extreta de la publicació de González de Vallejo et al. 2002.

Entre els tipus de desplaçaments en vessant més habituals, es distingueixen dos tipus d'esllavissaments que es diferencien segons la trajectòria dels materials que llisquen i que són: 

• Lliscaments traslacionals, quan els materials rellisquen seguint un pla paral·lel a la superfície del talús. Això és freqüent quan hi ha estrats argilosos capbussant en el mateix sentit que el vessant, que en mullar poden servir de lubrificant en els estrats superiors. Altres casos de lliscament poden ser una falla o una diàclasi. 
• Lliscaments rotacionals (slump), quan el lliscament es produeix mitjançant una superfície de trencament corba i les masses descendides pateixen un gir. 

Prevenció 

La principal prevenció contra els lliscaments, és prendre mesures correctores, especialment en els emplaçaments amb assentaments humans en llocs susceptibles de mobilització, tant en les seves parts altes com al peu d'ells. De forma general per detectar les possibles mobilitzacions cal estudiar el terreny (estudis geotecnics), indagar la presència de senyals d'anteriors esllavisades i lliscaments, verificar l'existència d'esquerdes, etc.... Quan hi ha esquerdes cal controlar si l'obertura és progressiva o si estan estabilitzades.

En tot cas si hi ha perill per a la població o obres públiques es pot estabilitzar el vessant mitjançant: 

• Drenatges que evitin l'acció de l'aigua. 
• Plantació d'espècies àvides d'aigua com els eucaliptus. 
• Murs de contenció amb ancoratges. 
• Morter projectat sobre les superfícies o esquerdes. 
• Estabilització del terreny amb injeccions de formigó (jet-grouting) 

Exemples d'esllavissades 

Són molts els exemples sobre lliscaments de terres en el nostre país, en els quals s'han ocasionat danys materials i en alguns casos víctimes mortals. A tall d'exemple se citen alguns casos. 

• A la població de Puigcercós, a la comarca del Pallars Jussà, província de Lleida, que es va iniciar el lliscament del poble l'any 1858 fins que finalment l'any 1892 van haver finalment abandonar el poble i traslladar-se en la ubicació actual sense que s'hagués de lamentar víctima mortals i quedant part del que va ser l'antiga població avui en ruïnes. 

Veure document Direcció General del Medi Natural

Veure article de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

• En Azagra (Navarra) el 1874, el poble va quedar sepultat i van morir prop de 100 persones. 
• A Olivares (Granada), l'any 1986 on les pèrdues causades pels 3,5 milions de metres cúbics d'argiles i margues que van lliscar sobre el poble i els seus camps de conreu van ascendir a 1.000 milions de pessetes. 
• En Bressui, a la comarca del Pallars Sobirà, província de Lleida que l'any 2000 va ser necessari realitzar treballs d'estabilització del terreny amb el drenatge d'aigua mitjançant pous filtrants i la tècnica del Jet-Grouting i posteriorment rehabilitar els habitatges afectats. 

Veure article de l'autor d'aquest Blog, publicat al mes de juliol-agost del 2003 a la revista BIC núm 105, del Col · legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, sota el títol "La rehabilitació de casa Menut i Baraut de Bressui". Veure article en revista BIC

• En Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà a la Província de Lleida, es va executar l'any 2001 les obres de construcció d'un nou traçat de la carretera local LV-9124 per circumval la població. Posteriorment van aparèixer una sèrie de lesions en la pròpia carretera que va obligar a la modificació del traçat de la carretera que es va executar l'any 2005 i afectant inicialment a les edificacions més perifèriques el poble i posteriorment a diferents habitatges del poble a causa de moviments de reptació [1] del lliscament principal, les quals van durar fins que el sòl trobada de nou el seu propi equilibri 

Veure vídeo dels danys en les edificacions, en el que intervé l'autor d'aquest blog: Veure programa España Directo de RTVE

Veure articles en premsa:

Veure noticia publicada en lopallars.tv

Veure noticia publicada en pallarsdigital.cat

Veure noticia publicada en 324.cat

Veure noticia publicada en lavanguardia.com

[1] Descens lent d'un sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen, prèviament desagregades.