Els lliscaments de terres en una vessant són processos on la trajectòria seguida pels materials en moviment no es produeix a la superfície, sinó que es produeix per lliscament en cedir una o diverses superfícies de trencament.
En aquests processos la massa dels materials que es desplaça ho fa de manera ordenada, és a dir, capes senceres de terreny es mouen sobre el material ferm que tenen per sota, encara que també en alguns casos pot realitzar-lo de forma més complexa.
En tot cas les esllavissades de terres es un gran risc natural que ocasiona importants danys quan es produeix en zones properes a edificacions u obres públiques.
En tot cas les esllavissades de terres es un gran risc natural que ocasiona importants danys quan es produeix en zones properes a edificacions u obres públiques.
.jpg)
Foto de l'agencia Reuters d'una esllavissada de terres en l'autopista A3, a Keelung, Taiwan. Any 2010
Característiques de les esllavissades
Les característiques de les esllavissades en vessants són els següents:
- La topografia. La topografia general de la zona i en particular el pendent; de manera que a major pendent major és el risc de desplaçament. Els vessants amb pendent superior al 15% comencen a ser susceptibles al risc d'aquest tipus de fenòmens.
- Els materials. Els materials (roques) que componen la vessant. Les lutites (llims i argiles), que són roques de textura fina i alta plasticitat, són les més propenses a les esllavissades. En alguns casos, aquestes lutites formen part d'algun pla d'estratificació a favor de com es produeix el moviment. Les argiles tenen la propietat que al mullar-se d'aigua augmenten el seu volum. Això suposa que els terrenys argilosos en climes on alternen períodes secs amb altres humits es deformen i empenyen talussos, roques, carreteres, etc provocant lliscaments i despreniments.
- La tectònica. La tectònica del vessant, el cabussament d'una sèrie d'estrats, alguns plans de falla o fractures importants poden actuar com a superfícies d'enlairament a partir de la qual es produeix el moviment vessant avall.
- La climatologia de la zona. Els climes plujosos o amb precipitacions de tipus tempestuós com en climes mediterranis o semiàrids són un factor afegit a aquest tipus de risc. Generalment, després d'una sèrie de pluges intenses el risc augmenta sensiblement, ja que augmenta la capacitat d'infiltració de les aigües en el terreny. L'aigua ocupa els porus dels sediments, augmentant la seva plasticitat i disminuint la seva cohesió, el que provoca que en determinats moments es trenqui l'equilibri del vessant, produint-se el moviment dels materials vessant avall.
- Cobertura de la superfície. El grau de cobertura vegetal del vessant, en el sentit que les vessants nues són més propenses a aquest tipus de fenòmens, mentre que en les vessants amb vegetació, les arrels d'herbes, arbustos i arbres poden formar un perfecte entramat de subjecció de la vessant a manera d'un encofrat natural.
- Qüestions antròpiques. Les transformacions produïdes per l'ésser humà en realitzar obres sobre un vessant (per exemple l'execució d'una carretera de muntanya, embassaments d'aigües, etc ...), poden provocar una disminució del suport lateral dels materials que componen un talús sobre la base d'una vessant, provocant el moviment d'aquesta. A més normalment s'aixequen els materials que estan a la base del pendent que és la zona més vulnerable i la qual suporta majors tensions el que obliga a fixar les vessants amb costosos sistemes de subjecció i a estar contínuament refent les vies de comunicació en molts llocs.
- Es coneix l'acció d'altres factors com terratrèmols, roques calcàries (estructures càrstiques), etc, que provoquen moviments del terreny, però la importància de la qual és comparativament menor que les esmentades anteriorment.
Tipus d'esllavissades
Hi ha diversos tipus de desplaçaments en vessant tal com es pot observar en la imatge adjunta extreta de la publicació de González de Vallejo et al. 2002.
Entre els tipus de desplaçaments en vessant més habituals, es distingueixen dos tipus d'esllavissaments que es diferencien segons la trajectòria dels materials que llisquen i que són:
- Lliscaments traslacionals, quan els materials rellisquen seguint un pla paral·lel a la superfície del talús. Això és freqüent quan hi ha estrats argilosos capbussant en el mateix sentit que el vessant, que en mullar poden servir de lubrificant en els estrats superiors. Altres casos de lliscament poden ser una falla o una diàclasi.
- Lliscaments rotacionals (slump), quan el lliscament es produeix mitjançant una superfície de trencament corba i les masses descendides pateixen un gir.
Prevenció
La principal prevenció contra els lliscaments, és prendre mesures correctores, especialment en els emplaçaments amb assentaments humans en llocs susceptibles de mobilització, tant en les seves parts altes com al peu d'ells. De forma general per detectar les possibles mobilitzacions cal estudiar el terreny (estudis geotecnics), indagar la presència de senyals d'anteriors esllavisades i lliscaments, verificar l'existència d'esquerdes, etc.... Quan hi ha esquerdes cal controlar si l'obertura és progressiva o si estan estabilitzades.
En tot cas si hi ha perill per a la població o obres públiques es pot estabilitzar el vessant mitjançant:
- Drenatges que evitin l'acció de l'aigua.
- Plantació d'espècies àvides d'aigua com els eucaliptus.
- Murs de contenció amb ancoratges.
- Morter projectat sobre les superfícies o esquerdes.
- Estabilització del terreny amb injeccions de formigó (jet-grouting)
Exemples d'esllavissades
Són molts els exemples sobre lliscaments de terres en el nostre país, en els quals s'han ocasionat danys materials i en alguns casos víctimes mortals. A tall d'exemple se citen alguns casos.- A la població de Puigcercós, a la comarca del Pallars Jussà, província de Lleida, que es va iniciar el lliscament del poble l'any 1858 fins que finalment l'any 1892 van haver finalment abandonar el poble i traslladar-se en la ubicació actual sense que s'hagués de lamentar víctima mortals i quedant part del que va ser l'antiga població avui en ruïnes.
- En Azagra (Navarra) el 1874, el poble va quedar sepultat i van morir prop de 100 persones.
- A Olivares (Granada), l'any 1986 on les pèrdues causades pels 3,5 milions de metres cúbics d'argiles i margues que van lliscar sobre el poble i els seus camps de conreu van ascendir a 1.000 milions de pessetes.
- En Bressui, a la comarca del Pallars Sobirà, província de Lleida que l'any 2000 va ser necessari realitzar treballs d'estabilització del terreny amb el drenatge d'aigua mitjançant pous filtrants i la tècnica del Jet-Grouting i posteriorment rehabilitar els habitatges afectats.
- En Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà a la Província de Lleida, es va executar l'any 2001 les obres de construcció d'un nou traçat de la carretera local LV-9124 per circumval la població. Posteriorment van aparèixer una sèrie de lesions en la pròpia carretera que va obligar a la modificació del traçat de la carretera que es va executar l'any 2005 i afectant inicialment a les edificacions més perifèriques el poble i posteriorment a diferents habitatges del poble a causa de moviments de reptació [1] del lliscament principal, les quals van durar fins que el sòl trobada de nou el seu propi equilibri
Veure articles en premsa:
[1] Descens lent d'un sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen, prèviament desagregades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada