dijous, 18 de desembre del 2014

Bones practiques per aconseguir una il·luminació eficient

De forma general hi ha una sèrie de bones pràctiques que poden ajudar a aconseguir una instal·lació d'il·luminació més eficient.
Aquestes bones pràctiques s'han de considerar com a consells i recomanacions generals. 
Per aconseguir un resultat òptim sempre és més aconsellable realitzar un diagnòstic o una auditoria energètica particularitzada sobre l'edifici, amb la qual s'aconseguirà un nivell de eficiència més d'acord amb les seves possibilitats.

Sector terciari

  • Aprofitar al màxim la il·luminació natural mitjançant la instal·lació de cèdules fotosensibles que regulen la il·luminació artificial en funció de la quantitat de llum natural, o independitzant els circuits de les llums pròximes a les finestres o claraboies.


  • Establir circuits independents d'il·luminació per a zonificar la instal·lació en funció dels seus usos i diferents horaris

  • Instal·lar un control centralitzat permet estalviar energia mitjançant l'adequació de la demanda i el consum, a més d'efectuar un registre i control que afecta tant a la qualitat com a la gestió de l'energia consumida.
  • Instal·lar interruptors temporitzats en zones d'ús esporàdic com poden ser els banys. Aquest tipus d'interruptor evita els problemes que estiguin els llums encesos en un lloc on no hi ha ningú.
  • Instal·lar detectors de presència temporitzats en els llocs menys freqüentats (passadissos, serveis magatzems, etc ...)
  • Instal·lar programadors horaris que apaguin o encenguin els llums a una determinada hora.
  • En funció de quines siguin les necessitats d'il·luminació s'han de triar les làmpades que aportin una major eficiència energètica
  • En el cas de làmpades tubulars fluorescents convencionals es pot estalviar un 30% d'energia utilitzant balasts electrònics les quals allarguen la vida de les làmpades un 50%, aconseguint una il·luminació més agradable i confortable
  • Realitzar un manteniment preventiu programat de la instal·lació en la que es netegin les fonts de llum i les lluminàries i es reemplacin les làmpades en funció de la vida útil indicada pels fabricants.

 





Sector residencial

  • Aprofitar al màxim la il·luminació natural.

  • Utilitzar colors clars en parets i sostres per profitar al màxim la llum natural i reduir el nivell d'il·luminació artificial.
  • No deixar llums enceses en habitacions que no s'estan utilitzant. No té sentit il·luminar un espai on no hi ha ningú.

  • Pujar les persianes en període diürn en comptes d'encendre la llum.
  • Netejar periòdicament les llums i lluminàries per augmentar la lluminositat sense augmentar la potència.

  • Substituir les làmpades incandescents per làmpades de baix consum. Amb això s'aconsegueixen estalvis d'energia d'un 80% i duren fins a 15 vegades més mantenint el mateix nivell d'il·luminació. Substituir primer aquelles que estaran major temps enceses.
  • Adaptar la il·luminació a les seves necessitats donant preferència a la il·luminació localitzada, a més d'estalviar energia aconseguirà ambients més confortables.
  • Col·locar reguladors d'intensitat lluminosa de tipus electrònica.
  • Utilitza fluorescents on necessiti més durant moltes hores, per exemple a la cuina.
  • En zones les zones comunitàries (vestíbuls, garatges, etc ...) és convenient instal·lar detectors de presència o interruptors temporitzats de manera que la llum s'apagui i s'encengui automàticament. És recomanable, en aquest cas, la col·locació de làmpades incandescents o làmpades de baixos consum amb equips electrònics de precaldeig.



diumenge, 2 de novembre del 2014

Programa d'ajuts per a la rehabilitació energètica d'edificis (PAREER)

L'1 d'octubre de 2013 es va publicar les bases reguladores i la convocatòria del PAREER, el programa d'ajudes per a la rehabilitació energètica d'edificis existents del sector residencial (ús habitatge i hoteler) de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia.

El pressupost d'aquest programa ascendeix a la quantitat total de 125.000.000 euros. Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 octubre 2015.

Poden sol·licitar-les totes les actuacions que presentin permís o llicència d'obres o justificació de la seva sol·licitud en una data posterior a la data d'entrada en vigor del programa (2 d'octubre de 2013).

El programa inclou ajudes sota la modalitat combinada de lliurament dinerari sense contraprestació i préstec reemborsable.

Les actuacions objecte de les ajudes s'enquadren en quatre tipologies:

  • millora de l'eficiència energètica de l'envolupant tèrmica
  • millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques i d'il·luminació
  • substitució d'energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques
  • substitució d'energia convencional per energia geotèrmica en les instal·lacions tèrmiques.


El pressupost total del programa es distribueix entre les quatre tipologies destinant 31.250.000 euros a cadascuna d'elles.

Les ajudes concedides fins a finals d'octubre de 2014 ascendeixen a 6.469.936 euros.

A l'enllaç de la pàgina web de l'IDAE poden consultar tota la informació relativa al programa així com accedir a l'aplicació des de la qual pot introduir tota la documentació que es requereix per sol·licitar els ajuts:

Accedeix a la informació clicant aquí: PROGRAMA PAREER

Entre els requisits per a l'obtenció de les ajudes és necessari un informe que acrediti l'adequada realització de les actuacions d'acord amb la documentació presentada a la sol·licitud de l'ajut, emès per entitat de control de qualitat en l'edificació.

OCTAU SL, és una entitat de control de qualitat que emet aquest tipus d'informes i que li pot assessorar al dessarrollo d'aquest tipus d'actuacions.

Per accedira OCTAU SL clicar aquí: Entitat de control de qualitat en edificació


dilluns, 1 de setembre del 2014

Tipus de làmpades i la seva relació amb l'eficiència energètica

Els sistemes d'il·luminació artificial juguen un paper vital en les nostres vides i representa en molts casos un percentatge elevat del consum elèctric dels edificis. Aquest percentatge de consum d'energia elèctrica pot arribar a assolir en alguns casos més del 50%.

És per tot això que té una gran importància conèixer quins tipus de lluminàries existeixen i quines són més eficients energèticament.

Sistemes d'il·luminació

Els sistemes d'il·luminació estan formats per:
  • Font de llum: Les fonts de llum són les làmpades.
  • Llumeneres: Les llumeneres compleixen funcions energètiques, mecàniques, tèrmiques i estètiques, en distribuir especialment la llum generada per les fonts de llum.
  • Equips auxiliars: Els equips auxiliars resulten imprescindibles per aconseguir la funcionalitat del sistema i influeixen en gran mesura en la seva qualitat, consum energètic, economia i durabilitat.

Cadascun dels elements que formen el sistema d'il·luminació té una relació amb l'eficiència energètica, però en aquest article ens centrarem a comentar els tipus de làmpades que hi ha al mercat i la seva relació amb l'eficiència energètica. En el cas de voler més informació al respecte pot ser necessari una auditoria energètica.

Tipus de làmpades

  1. Làmpada incandescent
  2. Làmpada de descàrrega
  3. Làmpada de tecnologia LED

Làmpades incandescents

Làmpades incandescents no halògenes

Les làmpades incandescents no halògenes han estat tradicionalment les més utilitzades, principalment en el sector residencial i domèstic. El seu funcionament es basa en fer passar un corrent elèctric per un filament de wolframi fins que aconsegueix una temperatura tan elevada que emet radiacions visibles per l'ull humà.

Després de més de 130 anys d'existència, l'1 de setembre de 2012, en virtut de la Directiva Ecodesign 2009/125 / CE, ha quedat prohibit fabricar a la Unió Europea làmpades incandescents no halògenes. Prèviament, ja s'havia procedit a la retirada de les làmpades incandescents no halògenes de més de 100 watts (2009), a la fi de la venda de les de 75 watts (2010) i a les de 60 watts (2011).
Aquesta prohibició ha suposat que es vagin substituint aquest tipus de làmpades per altres més eficients energèticament, La vida útil de les làmpades incandescents no halògenes oscil·lava entre les 750 i les 1.000 hores, presentava un import de consum elèctric en un any que fàcilment podia rondar els 55 euros (tot just convertia el 2,6% de l'energia que consumia en llum visible).

Làmpades incandescents halògenes

Les làmpades incandescents halògenes són de reduïdes dimensions, normalment de forma lineal, de càpsula o estàndard i dicroiques, amb models que van des dels 110W o 220W de potència als 12W (amb transformador reductor de tensió o voltatge). Incorporen un gas halogen per evitar que s'evapori l'wolframi del filament i es dipositi en l'ampolla disminuint el flux útil com passa en les incandescents estàndard.

Aquestes làmpades es caracteritzen per aportar major intensitat de llum i assolir elevades temperatures, per a això solen utilitzar cristall de quars, que suporta molt bé aquesta calor.
El consum d'una làmpada incandescent halògena de 70W funcionant una hora consumeix 0,07 kWh enfront dels 0,100 kWh del seu equivalent incandescent no halògena.
L'import energètic anual és d'uns 38 €, el que significa al voltant d'un 30% d'estalvi davant de les làmpades incandescents no halògenes (bombetes tradicionals).
La vida útil d'una làmpada incandescent halògena és d'unes 3.000 hores (3 vegades més que un làmpada incandescent no halògena).
Aquest tipus de làmpades s'usen habitualment en estances que requereixen d'un encès ràpid ja que la seva arrencada és instantani, així com llocs on el seu ús sigui curt com els banys, lavabos o passadissos d'ús esporàdic. També s'usa habitualment on es requereix una reproducció cromàtica bona amb temperatura de color càlida. En contrapartida suposa una major potència i això suposa un major consum energètic i conseqüentment un major cost econòmic del subministrament elèctric.
No obstant això, en els últims anys les diferents modalitats, sobretot entre les dicroiques (les de forma semiesfèrica que solen encastar al sostre), han propiciat que ja es puguin utilitzar en infinitat d'aplicacions, des de punts de llum d'accentuació decoratius a dormitoris, salons o, fins i tot, exhibidors de productes en comerços.
És habitual pensar que totes les làmpades incandescents halògenes dicroiques requereixen d'un transformador, el que pot incrementar el cost d'instal·lació. Aquesta afirmació és falsa, ja que hi ha làmpades de baixa tensió que poden connectar-se directament a la línia de 220V, oferint una elevada sortida de llum capaç d'il·luminar una estada habitual d'un habitatge, bars o fins a sales de museus i exposicions.

Làmpades de descàrrega

Les làmpades de descàrrega són més eficients que les làmpades incandescents. La llum s'aconsegueix per excitació d'un gas sotmès a descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes.
A diferència de la incandescència, la tecnologia de descàrrega necessita d'un equip auxiliar (balast, cebador) perquè aquesta pugui funcionar.
Segons el tipus de gas i la pressió a què se sotmeten, hi ha diferents tipus de làmpades de descàrrega.

Làmpada fluorescent tubulars

La làmpada tubular fluorescent, és un tub de vidre fi que té en el seu interior, un gas el qual té la propietat d'emetre una llum blanca quan el creuen electrons (corrent elèctric).
La paret interior del tub es troba recoberta de trifòsfor, una capa de substància fosforescent o fluorescent, la qual te com a missió convertir els raigs de llum ultraviolada invisible (que es generen dins i que no són visibles per a l'ull humà), en radiacions de llum visible gràcies a la pols fluorescent de la paret interior del tub.
Perquè això passi, el seu interior es troba reomplert amb un gas inert, generalment argó (Ar) i una petita quantitat de mercuri (Hg) líquid
Perquè la làmpada fluorescent tubular emeti llum s'ha de complir dues coses:

  • Que el gas estigui a una temperatura elevada.
  • Que puguin passar els electrons d'un extrem a un altre del tub (travessar el gas).

Font: Luis Maria Benitez (Paintman) es_wikipedia

Aquest tipus de làmpades requereix d'un equipament auxiliar per funcionar format per un balast i un encebador. El balast més tradicional i més habitual és electromagnètic 

Recentment hi ha balasts electrònics d'alta freqüència, que són més eficients perquè limiten el consum d'electricitat.

Les qualitats de color i la seva baixa luminància les fan idònies per a interiors d'alçada reduïda.
Actualment ocupen el segon lloc de consum després de les làmpades incandescents no halògenes, principalment en oficies, comerços, locals públics, indústries, etc ....
Hi ha làmpades de flurorescentes tubulars de 38 mm de diàmetre (T12), de 26 mm de diàmetre (T-8) i de 16mm de diàmetre (T5). Les més usades avui en dia són les T8, però les més eficients són les T5 que només funcionen amb equip auxiliar electrònic.

Els tubs T5 tenen una longitud diferent de les T8. Per poder-se realitzar la substitució de tubs T8 a T5 s'utilitza un adaptador on s'insereix el nou fluorescent T5. La utilització d'aquests adaptadors permeten gaudir de l'economia i confort del sistema d'il·luminació T5 sense canvi de llumeneres. L'adaptador allotja un balast electrònic que permet el canvi del sistema electromagnètic al sistema electrònic que en breu passarà a ser l'estàndard en fluorescència.

Existeix el mite que les làmpades fluorescents produeixen cansament. El parpelleig de 50 hertzs dels antics tubs fluorescents és cosa del passat. Els tubs moderns compten amb tecnologia capaç d'emetre corrent altern a una freqüència de 20.000-60.000 cicles per segon, anul·lant el parpelleig.

Llums fluorescents compactes

Generalment són conegudes com LFC o "bombetes de baix consum" i es divideixen en dues grans categories: les de tub i les compactes, que són les que majoritària i les més efi-cients segons diferents estudis, atès que dediquen fins al 15% de l'energia consumida a complir la seva missió d'il·luminar.

L'import energètic anual és de menys de 22 euros. Només amb utilitzar una d'aquestes làmpades de 18W en lloc de la tradicional incandescent de 75W s'estalvia durant la vida útil de la làmpada més de 60 euros o, el que és el mateix en termes d'energia, 570 kWh. A més s'evita l'emissió de centenars de quilograms de gasos d'efecte hivernacle.
Una làmpada de baix consum de 40W funcionant una hora consumeix 0,04 kW. Aquest tipus de làmpades consumeixen un 80% menys que les tradicionals (l'equivalent a la demanda de 2.500 llars).
La vida útil d'una làmpada fluorescent compacta és aproximadament d'unes 8.000 hores, és a dir, unes 8 vegades més que un làmpada incandescent no halògena. Alguns models de làmpades compactes arriben a assolir una vida útil de 15.000 hores.
Atès que a les làmpades fluorescents els costa encendre i aconseguir el seu punt de màxima lluminositat, són recomanables en llocs en els quals la llum estarà molt de temps encesa, com un saló o una cuina. És millor evitar el seu ús en llocs on la seva encesa i apagat sigui constant (escurça la seva vida útil), com en passadissos o replans de portals. A més, la seva forma també és important, ja que mentre les que tenen forma espiral reparteixen la llum en totes les direccions i les lineals són perfectes per il·luminar totes les nits, les rodones s'utilitzen fonamentalment per a les sales d'interior.
Un altre gran mite és pensar que les làmpades fluorescent compactes consumeix menys energia estant encès que apagant i tornant a encendre quan entrem de nou a l'habitació. Només si com a màxim estigués sense funcionar 23 segons podria compensar mantenir encès, però resulta estrany entrar i sortir de la cambra cada menys de mig minut. Així que no s'ha d'oblidar mai d'apagar una làmpada compacta fluorescent quan se surt d'una estada.

Làmpada fluorescents sense elèctrodes

Les làmpades fluorescents sense elèctrodes o d'inducció emeten la llum mitjançant la transmissió d'energia en presència d'un camp magnètic juntament amb una descàrrega en gas.

Aquest tipus de làmpades té una major vida útil propera a les 60.000 hores. La limitació de la vida útil aquesta condicionada pels components electrònics de la làmpada.

Làmpada de vapor de mercuri o alta pressió

Les làmpades de vapor de mercuri a alta pressió emeten un flux lluminós més gran que la resta de làmpades de fluorescència, encara que la seva eficàcia energètica és menor.

Aquest tipus de làmpades se solen emprar en il·luminació de grans àrees; carrers, naus industrials, poliesportius, etc .....
Fotografia de la il·luminació del camp de futbol de l'Europa

Làmpades de llum mescla

Les làmpades de llum de mescal són una combinació de les làmpades de vapor de mercuri a alta pressió i les làmpades incandescents i habitualment porten un recobriment fosforescent.

Aquest tipus de làmpades no necessiten balast ja que el filament actua com estabilitzador de corrent.
La seva eficàcia lluminosa i la seva reproducció en color són molt pobres i actualent és un tipus de làmpada en desús.

Làmpades de halogenurs metàl·lics

Aquest tipus de làmpades posseeix halogenurs metàl·lics més del farcit de mercuri pel que milloren considerablement la capacitat de reproduir el color, a més de millorar l'eficiència.

El seu ús més habitual és en enllumenat públic, comercial, façanes de monuments, etc ... Rarament s'utilitza aquest tipus de làmpades en interior d'edificis.

Làmpades de halogenurs metàl·lics ceràmics

Aquestes làmpades combinen la tecnologia de les làmpades d'halogenurs metàl·lics amb la tecnologia de les làmpades de sodi d'alta pressió (cremador ceràmic).

El tub de descàrrega ceràmic permet operar a temperatures més altes que el tub de descàrrega al quars dels halogenurs metàl·lics convencionals, augmentant la vida útil fins a les 15.000 hores. També millora l'eficàcia lluminosa, l'estabilitat del color al llarg de la vida de les làmpades. En definitiva aquests llums són molt adequades per al seu ús en edificis del sector terciari: comerços, oficines, il·luminació arquitectònica, aparadors, hotels, etc ....



Làmpades de vapor de sodi a baixa pressió

En aquest tipus de làmpades s'origina la descàrrega elèctrica en un tub de vapor de sodi a baixa pressió, produint-se una radiació pràcticament monocromàtica.

Actualment són les làmpades més eficients del mercat, és a dir, les de menor consum elèctric, però, el seu ús està limitat a aplicacions en les quals el color de la llum no sigui rellevant ja que aquesta és groguenca.



S'usa habitualment en autopistes, túnels, àrees industrials i molt rarament en edificació.
A més la seva elevada mida per a grans potències obliga a utilitzar lluminàries de mida excessivament grans.

Làmpades de vapor de sodi a alta pressió

Les làmpades de sodi a alta pressió milloren la reproducció cromàtica respecte les de baixa pressió i encara que l'eficiència energetica disminueix el seu valor continua sent alt comparat amb altres tipus de làmpades.

La mida format pel conjunt d'òptica i làmpada fa que aquest tipus de llumenera sigui molt eficient.
Actualment està creixent el seu ús al substituir les làmpades de vapor de mercuri, ja que presenten una major vida útil amb una major eficàcia.
Aquest tipus de làmpades s'empra en instal·lacions exteriors de trànsit i industrials, així com en instal·lacions interiors d'edificis industrials i comerços.




Làmpades amb tecnologia LED

Les làmpades amb tecnologia LED són díodes semiconductors que emeten llum. El seu nom és un acrònim en anglès que significa "LED: Lighting Emitting Diode". La tecnologia LED, no posseeix filament, pel que té una elevada vida i són molt resistents als cops.
Les làmpades LED permeten un major control de la distribució de la llum. Entre els seus avantatges, a més de la seva àmplia gamma de colors, destaca que, a diferència de les de baix consum, no necessita escalfar per funcionar a ple rendiment. A això també si suma que són molt eficients a baixes temperatures, el que no succeeix amb les làmpades fluorescents.


Una làmpada LED de 20W consumeix 0,02 kWh enfront dels 0,100 kWh d'una làmpada incandescent no halògena.
L'import energètic anual és de menys de 11 euros, cinc vegades menys que una làmpada incandescent no halògena.
La dissipació de calor i la qualitat dels materials sobre la vida útil i la sortida de la llum són factors que influeixen sobre aquest tipus de làmpades. No totes les tecnologies, marques i models duren el mateix però els valors de referència es mouen en una forquilla que va de les 45.000 a les 50.000 hores, una diferència astronòmica si es compara amb les 1.000 hores de les làmpades incandescents no halògenes.

Les làmpades LED tenen actualment un elevat cost inicial (a partir dels 20 euros), per la qual cosa s'estima que requereix d'una mitjana de 10 hores al dia perquè en menys de dos anys la despesa quedi amortitzat, perllongant d'aquesta manera el estalvi energètic a causa de la seva durada elevada. És per això que són molts els que confien que aquesta tecnologia sigui el futur de la il·luminació.
Hi ha la idea que no tots els colors de LED serveixen per a tots els usos. Aquesta afirmació no és certa però molt sovint es recomana un altre tipus de làmpades per a usos domèstics. En totes les làmpades que es comercialitzen es pot trobar indicat en l'etiqueta la calidesa de la seva llum. En concret s'ha d'observar els dos últims dígits de la numeració que ve a continuació dels watts, podent ser 27, 30, 40 o 65. D'aquesta manera, si 27 fa referència a 2.700 Kelvin, és a dir, a una llum càlida similar a la d'un llumí, el 65 serien 6.500 Kelvin o, el que és el mateix, una color blanc molt fred només apte per a ambients molt específics d'interior.


dijous, 31 de juliol del 2014

Que és una esllavissada de terres en una vessant?

Els lliscaments de terres en una vessant són processos on la trajectòria seguida pels materials en moviment no es produeix a la superfície, sinó que es produeix per lliscament en cedir una o diverses superfícies de trencament. 

En aquests processos la massa dels materials que es desplaça ho fa de manera ordenada, és a dir, capes senceres de terreny es mouen sobre el material ferm que tenen per sota, encara que també en alguns casos pot realitzar-lo de forma més complexa.

En tot cas les esllavissades de terres es un gran risc natural que ocasiona importants danys quan es produeix en zones properes a edificacions u obres públiques.  
Foto de l'agencia Reuters d'una esllavissada de terres en l'autopista A3, a Keelung, Taiwan. Any 2010  

Característiques de les esllavissades 

Les característiques de les esllavissades en vessants són els següents: 
  • La topografia. La topografia general de la zona i en particular el pendent; de manera que a major pendent major és el risc de desplaçament. Els vessants amb pendent superior al 15% comencen a ser susceptibles al risc d'aquest tipus de fenòmens. 
  • Els materials. Els materials (roques) que componen la vessant. Les lutites (llims i argiles), que són roques de textura fina i alta plasticitat, són les més propenses a les esllavissades. En alguns casos, aquestes lutites formen part d'algun pla d'estratificació a favor de com es produeix el moviment. Les argiles tenen la propietat que al mullar-se d'aigua augmenten el seu volum. Això suposa que els terrenys argilosos en climes on alternen períodes secs amb altres humits es deformen i empenyen talussos, roques, carreteres, etc provocant lliscaments i despreniments. 
  • La tectònica. La tectònica del vessant, el cabussament d'una sèrie d'estrats, alguns plans de falla o fractures importants poden actuar com a superfícies d'enlairament a partir de la qual es produeix el moviment vessant avall. 
  • La climatologia de la zona. Els climes plujosos o amb precipitacions de tipus tempestuós com en climes mediterranis o semiàrids són un factor afegit a aquest tipus de risc. Generalment, després d'una sèrie de pluges intenses el risc augmenta sensiblement, ja que augmenta la capacitat d'infiltració de les aigües en el terreny. L'aigua ocupa els porus dels sediments, augmentant la seva plasticitat i disminuint la seva cohesió, el que provoca que en determinats moments es trenqui l'equilibri del vessant, produint-se el moviment dels materials vessant avall. 
  • Cobertura de la superfície. El grau de cobertura vegetal del vessant, en el sentit que les vessants nues són més propenses a aquest tipus de fenòmens, mentre que en les vessants amb vegetació, les arrels d'herbes, arbustos i arbres poden formar un perfecte entramat de subjecció de la vessant a manera d'un encofrat natural. 
  • Qüestions antròpiques. Les transformacions produïdes per l'ésser humà en realitzar obres sobre un vessant (per exemple l'execució d'una carretera de muntanya, embassaments d'aigües, etc ...), poden provocar una disminució del suport lateral dels materials que componen un talús sobre la base d'una vessant, provocant el moviment d'aquesta. A més normalment s'aixequen els materials que estan a la base del pendent que és la zona més vulnerable i la qual suporta majors tensions el que obliga a fixar les vessants amb costosos sistemes de subjecció i a estar contínuament refent les vies de comunicació en molts llocs. 
  • Es coneix l'acció d'altres factors com terratrèmols, roques calcàries (estructures càrstiques), etc, que provoquen moviments del terreny, però la importància de la qual és comparativament menor que les esmentades anteriorment. 


Tipus d'esllavissades 

Hi ha diversos tipus de desplaçaments en vessant tal com es pot observar en la imatge adjunta extreta de la publicació de González de Vallejo et al. 2002.

Entre els tipus de desplaçaments en vessant més habituals, es distingueixen dos tipus d'esllavissaments que es diferencien segons la trajectòria dels materials que llisquen i que són: 
  • Lliscaments traslacionals, quan els materials rellisquen seguint un pla paral·lel a la superfície del talús. Això és freqüent quan hi ha estrats argilosos capbussant en el mateix sentit que el vessant, que en mullar poden servir de lubrificant en els estrats superiors. Altres casos de lliscament poden ser una falla o una diàclasi. 
  • Lliscaments rotacionals (slump), quan el lliscament es produeix mitjançant una superfície de trencament corba i les masses descendides pateixen un gir. 

Prevenció 

La principal prevenció contra els lliscaments, és prendre mesures correctores, especialment en els emplaçaments amb assentaments humans en llocs susceptibles de mobilització, tant en les seves parts altes com al peu d'ells. De forma general per detectar les possibles mobilitzacions cal estudiar el terreny (estudis geotecnics), indagar la presència de senyals d'anteriors esllavisades i lliscaments, verificar l'existència d'esquerdes, etc.... Quan hi ha esquerdes cal controlar si l'obertura és progressiva o si estan estabilitzades.

En tot cas si hi ha perill per a la població o obres públiques es pot estabilitzar el vessant mitjançant: 
  • Drenatges que evitin l'acció de l'aigua. 
  • Plantació d'espècies àvides d'aigua com els eucaliptus. 
  • Murs de contenció amb ancoratges. 
  • Morter projectat sobre les superfícies o esquerdes. 
  • Estabilització del terreny amb injeccions de formigó (jet-grouting) 


Exemples d'esllavissades 

Són molts els exemples sobre lliscaments de terres en el nostre país, en els quals s'han ocasionat danys materials i en alguns casos víctimes mortals. A tall d'exemple se citen alguns casos. 
  • A la població de Puigcercós, a la comarca del Pallars Jussà, província de Lleida, que es va iniciar el lliscament del poble l'any 1858 fins que finalment l'any 1892 van haver finalment abandonar el poble i traslladar-se en la ubicació actual sense que s'hagués de lamentar víctima mortals i quedant part del que va ser l'antiga població avui en ruïnes. 
  • En Azagra (Navarra) el 1874, el poble va quedar sepultat i van morir prop de 100 persones. 
  • A Olivares (Granada), l'any 1986 on les pèrdues causades pels 3,5 milions de metres cúbics d'argiles i margues que van lliscar sobre el poble i els seus camps de conreu van ascendir a 1.000 milions de pessetes. 
  • En Bressui, a la comarca del Pallars Sobirà, província de Lleida que l'any 2000 va ser necessari realitzar treballs d'estabilització del terreny amb el drenatge d'aigua mitjançant pous filtrants i la tècnica del Jet-Grouting i posteriorment rehabilitar els habitatges afectats. 
Veure article de l'autor d'aquest Blog, publicat al mes de juliol-agost del 2003 a la revista BIC núm 105, del Col · legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, sota el títol "La rehabilitació de casa Menut i Baraut de Bressui". Veure article en revista BIC
  • En Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà a la Província de Lleida, es va executar l'any 2001 les obres de construcció d'un nou traçat de la carretera local LV-9124 per circumval la població. Posteriorment van aparèixer una sèrie de lesions en la pròpia carretera que va obligar a la modificació del traçat de la carretera que es va executar l'any 2005 i afectant inicialment a les edificacions més perifèriques el poble i posteriorment a diferents habitatges del poble a causa de moviments de reptació [1] del lliscament principal, les quals van durar fins que el sòl trobada de nou el seu propi equilibri 
Veure vídeo dels danys en les edificacions, en el que intervé l'autor d'aquest blog: Veure programa España Directo de RTVE

Veure articles en premsa:





[1] Descens lent d'un sòl causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen, prèviament desagregades.


dijous, 19 de juny del 2014

La energia solar tèrmica

L'energia solar tèrmica o energia termosolar consisteix en l'aprofitament de l'energia del Sol per generar calor mitjançant l'ús de col·lectors o panells solars tèrmics. Aquesta energia solar s'encarrega d'escalfar l'aigua o un altre tipus de fluid a temperatures que poden oscil·lar entre 40º i 50º, sense superar els 80º.
Aquesta energia tèrmica es podrà intercanviar amb un circuit secundari per produir calor en una instal·lació de calefacció o per escalfar les necessitats d'aigua calenta sanitària (ACS) o d'una piscina climatitzada.
Actualment també tenim la possibilitat d'alimentar una màquina de refrigeració per absorció, que utilitzarà aquesta energia solar tèrmica en lloc d'electricitat per produir fred com ho faria un aparell d'aire condicionat tradicional.
El funcionament de la captació d'energia solar tèrmica es basa en captar els raigs solars mitjançant col·lectors o panells solars pel qual es fa circular aigua o un altre fluid de característiques similars i d'aquesta manera una part de la calor absorbida pel panell solar és transferit al fluid que mitjançant uns conductes d'un circuit primari serà conduït a un dipòsit d'emmagatzematge on mitjançant un intercanviador s’encarregarà de transferir l'energia tèrmica a un altre circuit secundari pel qual circula l'aigua sanitària o l'aigua d'un circuit de calefacció. 
Imatge extreta de monografia CENSOLAR


L'aplicació de l'energia solar tèrmica per a l'escalfament d'aigua calenta sanitària (ACS) és l'aplicació més estesa en el sector de l'edificació. L'aplicació com calefacció és menys freqüent, a causa de que la màxima demanda de calefacció es produeix en els mesos d'hivern que són els mesos amb menor radiació solar disponible, motiu pel qual es necessita d'una major superfície de col·lectors solars instal·lats, el qual té un menor rendiment anual perquè desaprofita calor a l'estiu, podent a més ocasionar problemes de sobreescalfament dels circuits en els mesos d'estiu. És per tot això que actualment la producció d'aigua calenta sanitària (ACS) és l'aplicació més estesa de l'energia solar tèrmica. Els sistemes estan dissenyats per cobrir el 100% de la demanda d'aigua calenta sanitària (ACS) durant els mesos d'estiu, i el 50-80% del total de la resta de mesos de l'any.
A l'Estat Espanyol és obligatori des de l'any 2006 el Codi Tècnic d'Edificació -CTE- el qual estableix l'obligació de proveir un percentatge d'aigua calenta sanitària mitjançant col·lectors solars tèrmics en el Document Bàsic d'Estalvi d'Energia, Secció HE 4 (Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària). El percentatge que s'ha de cobrir amb energia solar tèrmica depèn de la zona climàtica on s'ubiqui l'edifici, sent major on la radiació solar és major. Aquesta obligació afecta:
  1. Els edificis de nova construcció o edificis existents en què es reformi íntegrament l'edifici en si o la instal·lació tèrmica, o en els que es produeixi un canvi d'ús característic d'aquest, en què hi hagi una demanda d'aigua calenta sanitària (ACS ) superior a 50 litres/dia
  2. Les ampliacions o intervencions, no cobertes en el punt anterior, en edificis existents amb una demanda inicial d'ACS superior a 5.000 litres/dia, que suposin un increment superior al 50% de la demanda inicial;
  3. Les climatitzacions de: piscines cobertes noves, piscines cobertes existents en què es renovi la instal·lació tèrmica o piscines descobertes existents que passin a ser cobertes. 

Parts fonamentals de la instal·lació solar tèrmica en edificació:

  • Subconjunt de captació
  • Subconjunt d'emmagatzematge
  • Subconjunt de termotransferència
  • Subconjunt d'energia de suport
  • Subconjunt de regulació i control


Subconjunt de captació

El subconjunt de captació és l'encarregat de captar l'energia solar incident i transformar-la en energia tèrmica i està formada bàsicament per col·lectors, elements de subjecció i altres accessoris.
El col·lector és l'encarregat de captar l'energia solar tèrmica. El col·lector més comú és el de placa plana, encara que en les zones més fredes o amb menors índexs de radiació s'utilitza el col·lector de buit, perquè el rendiment segueix essent elevat a baixes temperatures o amb radiació difusa.
 Imatge extreta de monografia FENERCOM

És important que els col·lectors estiguin ubicats en cobertes i llocs alts per evitar que siguin afectats per les ombres provocades per altres construccions, arbres, etc ... La ubicació ha d'evitar que els col·lectors siguin fàcilment accessibles en llocs públics, ja que en cas contrari poden ser afectats per actes de vandalisme.



Els subconjunts de captació bàsicament poden ser

  • sistemes termosifònics
  • sistemes forçats

Sistema termosifònic

El col·lector termosifònic és el sistema més utilitzat en habitatges unifamiliars causa del seu baix cost econòmic i fàcil instal·lació, així com baix manteniment. El seu funcionament és molt senzill ja que l'aigua s'escalfa a través dels panells solars en un circuit primari, i aquest al seu torn escalfa un dipòsit acumulador de doble envoltant on està l'aigua de consum o ACS.
Els sistemes termosifònics utilitzats habitualment en un habitatge unifamiliar tipus tenen un col·lector aproximat de 2-5 m2 i un dipòsit de 100-200 litres.
La seva instal·lació és bastant senzilla i no requereix d'obres ni remodelacions. S'instal·len tant en cobertes inclinades (teulades), com en cobertes planes (terrats).

Sistemes Forçats

Aquest tipus d'instal·lacions són més estètiques degut a que els captadors s'integren perfectament a la teulada i l'acumulador s'instal·la a l'interior de l'habitatge. En aquest tipus d'instal·lacions l'aigua és impulsada a través d'una bomba de recirculació controlada per una centraleta.
Els sistemes amb circulació forçada utilitzats en un habitatge unifamiliar tipus té generalment un col·lector de 3 a 6 m2 i un acumulador d'150-400 litres.
Per a instal·lacions grans que donen servei a edificis plurifamiliars, blocs d'apartaments, hotels o edificis d'oficines s'utilitza una superfície de col·lectors que pot variar des dels 10 fins a centenars de m2.
A les instal·lacions mixtes que s'utilitzen per cobrir la demanda de calefacció a més de la d'aigua calenta sanitària ACS s'utilitza una superfície de col·lectors que està entre els 7 i els 20m2, i la capacitat de l'acumulador entre els 300 i els 2.000 litres. Aquests sistemes són més complexos que els que s'utilitzen només per a l'aigua calenta sanitària.

Subconjunt d'emmagatzematge

La instal·lació d'energia solar tèrmica ha de tenir un sistema d'emmagatzematge de l'energia, per fer front als períodes amb menor radiació solar.
La forma més senzilla i habitual d'emmagatzemar energia és mitjançant acumuladors d'aigua calenta de forma cilíndrica col·locats en vertical i preferiblement d'una altura gran, de manera que s'afavoreixi el fenomen de l'estratificació. L'estratificació es produeix en disminuir la densitat de l'aigua amb l'augment de la temperatura de manera que com més gran sigui l'altura de l'acumulador major serà la diferència entre la temperatura a la part superior i la inferior del mateix. Per la part superior s'extreu l'aigua per al seu consum, mentre que l'escalfament solar s'aplica a la part inferior. Així s'aconsegueix fer funcionar els col·lectors a la mínima temperatura possible, el que augmenta per tant el seu rendiment. 

Subconjunt de transferència

El subconjunt de transferència està format per l'intercanviador i aquells elements de la instal·lació encarregats de transferir l'energia tèrmica del circuit primari que transporta l'energia captada en els panells solars i el circuit secundari per on circula l'aigua sanitària o la de la calefacció.
Un altre element de vital importància en el subconjunt de termotransferència és el dipòsit d'expansió que compleix la funció de absorbir les dilatacions de l'aigua.

Subconjunt d'energia de suport

Com ja s'ha dit anteriorment l'energia solar no permet satisfer la totalitat de la demanda energètica, essent especialment important en el cas d'instal·lacions de calefacció. En aquests períodes l'energia solar ha de ser complementada amb una energia de suport.
Els sistemes de suport poden ser molt variats, incloent calderes de biomassa, gas, bombes de calor, resistències elèctriques, etc ....
És per això que existeixen diferents possibilitats d'integrar un sistema auxiliar d'energia de suport:
  • Aplicar el sistema auxiliar directament a l'acumulador d'ACS.
  • Aplicar el sistema auxiliar directament en un segon acumulador alimentat pel primer.
  • Situar un sistema auxiliar instantani després de l'acumulador de l'ACS.

 

Subconjunt de regulació i control

Els elements de regulació permeten assegurar que la instal·lació solar aporti energia útil en tots els moments en què el balanç d'energia captada sigui major a les perdudes, i que eviti la circulació en el circuit en els moments en què no suposi un guany tèrmic o una disposició d'energia acumulada a l'exterior.

Els elements de control serveixen per monitoritzar la instal·lació amb diverses funcions com són el assegurar que en cap cas les bombes puguin estar en marxa amb unes diferències de temperatures determinades per les característiques de la instal·lació així com conèixer el període que la instal·lació solar ha estat en funcionament.




divendres, 16 de maig del 2014

Carta del Marques de Vauban a Losvois

En aquests moments afloren per tot arreu les critiques al sector de la construcció i especialment els relacionats amb el malbaratament en les obres públiques i la seva administració. 

Sembla com si durant l'última dècada s'hagués actuat al nostre país d'una manera punyent i sense escrúpols. 

Doncs bé, en aquest sentit és bo recordar com a França, fa poc més de 300 anys l'Enginyer Militar i Marsical de França Sébastien Le Prestre, Marquès de Vauban (1633-1707), va escriure la següent carta a Losvois, Ministre de la Guerra de Lluís XIV (1641-1691) (Belle - Isle en Meer, 17 de juliol 1683). 

" Senyor: Hi ha alguns treballs en els últims anys que no han acabat i que no s'acabaran, i tot això Senyor, per la confusió que causen les freqüents rebaixes que es fan en les seves obres, el que no serveix més que per atreure com a contractistes als miserables, murris o ignorants, i espantar aquells que són capaços de conduir a una empresa. 

Jo dic més, i és que ells retarden i encareixen considerablement les obres perquè aquestes 'rebaixes' i 'economies' tan buscades són imaginàries i el que un contractista que perd fa el mateix que un nàufrag que s'ofega, agafar-se a tot el que pot: i agafar-se a tot, en ofici de contractista, és no pagar als subministradors, donar salaris baixos, tenir pitjors obrers, enganyar sobre totes les coses i sempre demanar misericòrdia contra això i allò. 

I d'aquí bastant, Senyor, per fer-li veure la impercepció d'aquesta conducta, abandónila doncs, i restableixi la bona fe: encarregar les obres a un contractista que compleixi amb el seu deure serà sempre la solució més barata que podeu trobar."

Sébastien Le Prestre, Marqués de Vauban (1633-1707)

(L'autor d'aquest Bloc recopila documents referents a anècdotes, informes, articles de fets històrics, relacionats amb l'exercici de la funció pericial, accidents, defectes estructurals, etc ... motiu pel qual agrairia a qualsevol que tingui coneixement d'algun document o fet similar al descrit, els pugui notificar a l'email de l'autor que es troba en el perfil d'aquest bloc).



divendres, 18 d’abril del 2014

Peritatge del comportament estructural d'un sostre de bigues de fusta afectat per un incendi

Un incendi és la combustió d'un foc accidental o no controlat. En el sector de l'edificació s'ha avançat molt en la prevenció d'incendis, però aquests són encara massa freqüents en els edificis. 
Imatge de l'any 1994 de l'incendi del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. (Imatge extreta de la prensa)

Els incendis en els edificis, provoquen modificacions essencials en els elements constructius i en els materials, encara que no tots els materials es comporten igual
En el cas de les estructures, els incendis arriben a alterar la geometria i la capacitat mecànica, pot afectar substancialment l'equilibri i la resistència estructural d'un edifici. 
Per verificar la capacitat portant d'una estructura afectada per un incendi és necessari realitzar un peritatge estructural
En aquest article es descriu alguns aspectes sobre els peritatges estructurals de forjat de bigues fusta afectats per un incendi.

Avaluació estructural

Per conèixer el grau d'afectació d'un element estructural és necessari realitzar una avaluació de l'element estructural afectat. 
L'objectiu de l'avaluació estructural és comprovar la capacitat restant de resistència al foc que li queda a les bigues afectades per l'incendi, així com la resta de comprovacions i condicions que han de complir segons la normativa aplicable. 
És per això que per realitzar l'avaluació de les bigues de fusta dels forjats afectades per un incendi s'han d'examinar els requisits i paràmetres establerts en el Codi Tècnic de l'Edificació -CTE- en els següents apartats:
  • Annex D del Document Bàsic SE de seguretat estructural 
  • Document Bàsic SE de seguretat estructural 
  • Document Bàsic SE-AE de seguretat estructural accions en l'edificació. 
  • Document Bàsic SE-M de seguretat estructural en estructures de fusta. 
  • Annex I del Document Bàsic SI E Resistència al foc de les estructures 
  • de fusta 
Aquesta avaluació estructural forma part dels treballs que realitzen els perits en estructures d'edificació legal o forense.


Avaluació qualitativa

Com en tot peritatge s'ha de realitzar una primera observació de reconeixement de l'edifici per examinar els signes o símptomes visibles que puguin indicar informació sobre el comportament de l'estructura afectada per l'incendi.


Descripció de l'observat

Els signes més habituals són els mateixos de qualsevol forjat afectat per deformació: fissures, esquerdes, trencaments, planor de paviments, portes que freguen, etc .....
L'avaluació qualitativa de l'edifici serveix per a tenir una primera idea de l'abast de l'incendi i determinar si és necessari la realització d'un peritatge estructural que determini la capacitat resistent residual del forjat o per contra descartar el peritatge pel fet que les evidències són tan clares que aconsellen la demolició del forjat. 

En el cas que sigui necessari a realització d'un peritatge estructural s'haurà de realitzar una avaluació quantitativa de l'estructura.


Avaluació quantitativa

Una avaluació quantitativa pot tenir diverses fases en funció de l'estat de l'estructura. 
La primera i més elemental consisteix en una presa de dades per a realitzar un peritatge analític que estimi si el comportament del sostre es satisfactori i ho serà en el futur amb suficients garanties. 
Una altra fase pot consistir en fer assajos com la realització de proves de càrrega, etc ... 
El pressupost econòmic del client és qui fixarà les fases a realitzar i el perit és qui determinarà amb les dades obtingudes i la informació que se li ha facilitat de les diferents proves realitzades, l'estàndard de qualitat del peritatge i la seguretat aconseguida amb la avaluació que s'ha realitzat. 
El peritatge més simple i més habitual consisteix en la presa de dades i l'examen analític mitjançant càlculs en els quals s'estima com es comportará l'estructura en el futur.


Presa de dades

Per poder realitzar un peritatge analític de l'estructural serà necessari disposar de: 

  • Les dades dels elements constructius que formen l'estructura. 
  • La profunditat de carbonització en les bigues de fusta 
Dades dels elements constructius








Profunditat de carbonització de les bigues de fusta
Per a determinar la profunditat de carbonització de les bigues de fusta, es poden utilitzar eines de diagnosi, encara que el més aconsellable és la realització de cales a les pròpies bigues.








Verificació de la capacitat portant de les bigues de fusta

Per realitzar la verificació de la capacitat portant de les bigues de fusta s'ha de realitzar una sèrie de comprovacions analítiques.


Comprobació de la flexió simple

La flexió és la deformació de les bigues en la direcció perpendicular al seu eix longitudinal.

L'índex de flexió que s'ha d'obtenir es de:

I m = sm,d / fmd =  £ 1


Comprobació de la fletxa[1] o deformació màxima

La comprovació de la fletxa o deformació màxima es realitza perquè totes les bigues tenen limitada la seva deformació o fletxa, per aquest motiu s'ha de comprovar que el càlcul de la deformació no superen els límits establerts per la normativa.



L'índex de deformació màxima que s'ha d'obtenir és de :
I def,fi = £ 1

Comprobació de l'esforç tallant
L'esforç tallant, de tall, cisalla o cisallament, és l'esforç intern resultant de les tensions paral·leles a la secció transversal d'una biga. 

L'índex de l'esforç tallant que s'ha d'obtenir és de:

 I cort = t / fv,d  =  £ 1 

Comprovació de las bigues davant el foc
La comprovació de les bigues davant del foc es fa mitjançant el mètode de la secció eficaç. 
La secció eficaç és la secció necessària per resistir les accions a què serà sotmesa la biga i és per això que serveix per poder peritar o avaluar una estructura afectada per un incendi. 
Amb la secció eficaç, més una profunditat eficaç de carbonització, es dissenyen, dimensionen i calculen totes les estructures de fusta, ja que la profunditat de carbonització és la que garanteix l'estabilitat al foc d'un element estructural en cas d'incendi. 
A l'Estat Espanyol la normativa a aplicar és el Codi Tècnic de la Edificació -CTE-, que en l'apartat E2.1, de l'annex SI-I de resistència al foc de la fusta, del document bàsic DB SI de seguretat en cas d'incendi, estableix el següent:
La comprobación de la capacidad portante de un elemento estructural de madera se realiza por los métodos establecidos en DB SE-M, teniendo en cuenta las reglas simplificadas para el análisis de elementos establecidos en E.3, y considerando:
a) una sección reducida de madera, obtenida eliminando de la sección inicial la profundidad eficaz de carbonización, def, en las caras expuestas, alcanzada durante el periodo de tiempo considerado;

                                           def = dchar,n + k· d0
dchar,n =profundidad carbonizada nominal de cálculo
d0de valor igual a 7 mm.
kde valor igual a 1 para un tiempo, t, mayor o igual a 20 minutos y t/20 para tiempos inferiores,en el caso de superficies no protegidas o superficies protegidas cuyo tiempo del inicide la carbonización, tch, sea menor o igual que 20 minutos. Para superficies protegidas cuyo tiempo del inicio de la carbonización, tch, sea mayor que 20 minutos se considerarà que kvaría linealmente desde cero hasta uno durante el intervalo de tiempo comprendido entre cero y tch, siendo constante e igual a uno a partir de dicho punto.


[1] Es denomina fletxa, a la deformació màxima d'un punt respecte a la directriu de la barra de la que forma part. Existeixen diferents tipus de fletxa, la majoria de les quals estan limitades per la norma. Aquestes son la fletxa instantània, la diferida, la total a plaç infinit i la activa.