En aquest sentit una "androna" és una paraula catalana, utilitzada des de molt antic i que etimològicament prové de la paraula llatina "andrõna" i que en llatí significa espai entre dues cases o passadís entre dos murs.
El diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix "androna" de la següent manera:
Per tant i tal com diu la definició, una "androna" és un tros de terreny que estant situat en finca pròpia i al costat d'una finca confrontant o contigua, es deixa sense edificar, permetent d'aquesta manera poder obrir finestres i de així haver llums i vistes a l'edifici propi.
És per això que el tenir o fer una androna en un terreny propi, és la possibilitat física d'haver llums i vistes, a les dependències d'un edifici situades al costat de la paret que limita amb la finca confrontant, mitjançant la reculada d'un tros de terreny a manera de pati lateral.
La Llei 5/2006, de 10 de Maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relativa als drets reals diu el següent:
Aquesta antiga costum va ser recollida en les Ordinacions d'En Santacília [1] i posteriorment s'ha mantingut com un dret de servitud [2] de llums i vistes recollides en la compilació del dret civil català.
En aquest sentit el dret civil especial de Catalunya, compilat i addicionat al Codi Civil per Llei de 21 de Juliol de 1960, deia el següent en l'article 293 i en l'article 295:
Articulo 293
Nadie podrá tener vistas ni luces sobre previo vecino si antes no mira sobre el propio, a menos de tener constituida servidumbre a su favor.
No podrá abrirse ventana o construir voladizo ni aun en pared propia lindante con la del vecino, sin dejar en su terreno propio una “androna” de la anchura fijada por las Ordenanzas o por las costumbres locales, o en su defecto, de un metro en cuadro menos, contado desde la pared o desde la línea más saliente si hubiese voladizo.
Tampoco se podrá abrir ventana en pared contigua a la del vecino, o que forme ángulo con ella, si no es a una distancia mínima de sesenta centímetros, contados desde la línea de unión de ambas partes.
Articulo 295
Si un predio tiene constituida a su favor servidumbre de luces o de vistas, el dueño del terreno vecino que quiera edificar deberá dejar frente a la misma la “androna” a que se refiere el articulo 293, salvo que otra cosa establezca el titulo de constitución; pero podrá abrir ventanas en que reciban luz por dicha “androna”.
Si la servidumbre es solo de luces, podrá incluso edificar dentro del espacio de la “androna” hasta el borde inferior del hueco que da luces.
En els mateixos termes es refereix la Llei 13/1984, de 20 de Març del Parlament de Catalunya, sobre la compilació del dret civil que diu el següent en l'article 293 i en l'article 295:
Article 293
Ningú no pot tenir vistes ni llums sobre previ veí si abans no mira sobre el propi, llevat que tingui constituïda servitud a favor seu.
Hom no podrà obrir cap finestra o construir cap voladís ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al propi terreny una androna de l’amplària fixada per les ordinacions o pels costums locals, o, en llur defecte, d'un metre en quadre, almenys, comptat des de la paret o des de la línia més sortida si hi havia voladís.
Hom no podrà obrir tampoc cap finestra en una paret contigua a la del veí, o que hi formi angle, si no és a una distància mínima de seixanta centímetres, comptats des de la línia d'unió d'ambdues parts.
Article 295
Si un predi té constituïda a favor seu una servitud de llums o de vistes, l’amo del terreny veí que vulgui edificar haurà de deixar davant d’aquesta servitud l’androna a què es refereix l'article 293, llevat que el títol de constitució, estableixi una altra cosa; però podrà obrir finestres que rebin llum per la dita androna.
Si la servitud és només de llums, podrà àdhuc edificar dins l'espai de l’androna fins al caire inferior del buit que dóna llums.
La Llei 5/2006, de 10 de Maig, del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, relativa als drets reals diu el següent:
Com es pot observar de la lectura d'aquests textos jurídics, el concepte de la servitud de llums i vistes que es pot constituir al voltant de la paret contigua amb la de la finca confrontant mitjançant una "androna" no ha variat molt i el que estableix clarament és que no es poden tenir vistes ni llums sobre el predi veí, si abans no es mira sobre el propi predi, llevat de tenir constituïda servitud a favor seu, i per tant impedir obrir qualsevol finestra o construir cap voladís sense deixar en el seu propi terreny una "androna" d'un ample d'almenys un metre quadrat, i al mateix temps determina que si un predi té constituïda a favor seu servitud de llums o de vistes, el propietari del terreny veí que vulgui edificar ha de deixar davant la mateixa servitud de "androna".
En tot cas perquè hi hagi aquesta servitud de llums i vistes aquesta ha d'estar constituïda en el títol de propietat, ja que la mateixa costum estableix que aquesta titularitat no es pot adquirir per usucapió.
[1] Les "Ordinacions d'En Sanctacília" és també anomenat "consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre servituts de les cases i honor". Es tracta d'un conjunt de setanta preceptes sobre servituds entre finques urbanes i rústiques i de policia sobre aquests temes que es van aplicar amb caràcter local a la ciutat de Barcelona. Possiblement es van redactar al segle XIV per un jurista anomenat Sanctacília que va reunir textos del rei Jaume II entre 1291-1327.
[2] Una servitud és un gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d'un altre, una persona o una comunitat, diferent del seu propietari. Una servitud només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no a l'usdefruit de tot el domini. Entre els tipus més freqüents, hi ha la servitud de pastura a predi aliè a favor d'una persona o d'una comunitat, la servitud de pas a favor d'un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o d'partidor per poder construir sobre els marges d'un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d'un edifici, i servitud d'aigües dels predis inferiors, desviació d'aigües per evitar inundacions (aigua), servitud de desguàs, pas de cables elèctrics o telefònics, etc. Pel tipus d'utilitat que proporciona, la servitud pot ser contínua, quan proporciona una utilitat incessant sense intervenció de cap acte concret del seu beneficiari (com la de cables telefònics); discontínua, quan el fa servir a intervals i depèn d'actes concrets de seu beneficiari (com la servitud de pas); positiva, quan obliga a l'amo del predi servent a deixar fer alguna cosa o fer-la ell mateix (com deixar passar el beneficiari), i negativa, quan prohibeix l'amo del predi servent de fer alguna cosa que li seria lícit sense la servitud (com la servitud de vista, que no permet la construcció d'un mur que impedeixi la llum al predi dominant). Quant a la publicitat que es deriva, la servitud pot ser aparent, quan es mostra als ulls per senyals exteriors que revelen l'existència (com l'aqüeducte que passa per un predi veí) i no aparent, quan no necessita aquests senyals reveladors ( així la utilitat de la servitud de vista és obtinguda per la no construcció d'un mur). Les principals característiques de la servitud són la indivisibilitat (en cas de divisió del predi servent o dominant roman íntegre a càrrec oa favor dels predis resultants) i la inseparabilitat, per respecte als predis dominant i servent, que no permet l'alienació com a dret separat. En la venda d'un predi, cal significar les servituds, fins i tot les no aparents, que pesin sobre ell, de manera que, en el cas de no fer-ho, caldrà indemnitzar al comprador del preu en què, segons perits, aquestes servituds disminueixen el valor de la cosa venuda. Les ordenances de "A Sanctacília", del s XIV, van fixar ja unes determinades categories de servituds, incloses en les Constitucions i altres drets de Catalunya i recollides en la compilació del dret civil català de 1960 i en les seves modificacions posteriors fins arribar al vigent Llibre V del Codi Civil Català aprovat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada