Es tant habitual que fins i tot en algun fòrum del “Linkedin” en el que s’ha preguntat sobre aquesta qüestió, algun dels participants al·legava la seva utilització errònia, justificant que d'aquesta forma l’utilitzaven persones importants del sector de l’edificació i la patologia de l’edificació.
Mai he compres aquesta falta de rigor[1], essent aquesta una qüestió
que es soluciona fàcilment consultant el diccionari.
Que és
la patologia en el sector de l’edificació?
La
paraula “patologia” prové etimològicament, de les paraules gregues
"pathos" (malaltia) i "logos" (estudi) i el Diccionari General de la Llengua Catalana la defineix com "la ciència que tracta de les malalties". Per extensió, la “patologia
constructiva en l'edificació”, es pot definir com la ciència que tracta dels
problemes constructius que apareixen en els edificis (o en alguna de les seves parts
o unitats) després de la seva execució.
Es
per aquest motiu que la paraula patologia serveix per a designar una ciència que estudia les malalties i per extensió els problemes constructius i per tant la
paraula patologia no s’ha d’utilitzar per a enumerar defectes constructius com
en alguns casos s’acostuma a fer.
En aquest sentit la patologia pot ser una ciència:
- Preventiva
- Reparadora o curativa.
La
patologia preventiva és la part d’aquesta ciència que es dedica a l’assessorament
del projectista de l’edifici o al tècnic de capçalera, encarregat del
manteniment de l’edifici, per a recomanar solucions constructives o tasques preventives
que evitin l’aparició de lesions[2] o processos patològics[3].
La
patologia reparadora o curativa, es probablement la part més coneguda d’aquesta
ciència, essent aquesta la que es dedica a analitzar les lesions o processos patològics
que ja han aparegut en un edifici. Aquesta part de la patologia pot formar part
d’una activitat rehabilitadora o pot estar associada a una activitat dins de l’àmbit
de la edificació legal o forense.
En el primer cas la patologia forma part dels estudis previs necessaris per a determinar-ne l’adequada reparació, mitjançant una encertada diagnosi en la que s'estableixi la causa i la teràpia adequada de reparació, mentre que en el segon cas es necessari una detallada descripció del que ha passat i una rigorosa explicació de perquè s’han manifestat les lesions o els processos patològics [4].
En el primer cas la patologia forma part dels estudis previs necessaris per a determinar-ne l’adequada reparació, mitjançant una encertada diagnosi en la que s'estableixi la causa i la teràpia adequada de reparació, mentre que en el segon cas es necessari una detallada descripció del que ha passat i una rigorosa explicació de perquè s’han manifestat les lesions o els processos patològics [4].
La diagnosi
La diagnosi de patologia és l’exposició per escrit de l’opinió que emet el tècnic redactor sobre la qüestió sotmesa a consideració i justificada amb base a l’encàrrec. Generalment l’objecte de la diagnosi, pot ser un dictamen en que es sol·licita una opinió tècnica del que ha passat, però també pot ser la sol·licitud d‘una simple opinió verbal, la emissió d’un certificat (seguretat, solidesa, etc...) o l’emissió d’un informe previ.
Cal tenir sempre present que sigui quin sigui el títol que s’ha posat al document, quan el que s’ha encarregat, inclou un apartat en el qual s’emet una opinió o diagnostic sobre les causes de les anomalies, com es poden reparar o quin en serà el cost, s’està realitzant un dictamen.
En tot cas la diagnosi de patologia en el camp de l’edificació, es diferent en funció del tipus d’aprofundiment que es vol aconseguir.
Quan d’un edifici no se’n sap res i el que es vol tenir es una primera aproximació del seu estat aparent de conservació es realitza una prediagnosi. La prediagnosi és una primera avaluació de l’edifici, fruit d’una inspecció visual de l’edifici i en la que s’aplega tota la informació i documentació necessària per a realitzar-ne una primera valoració no analítica del seu estat de conservació i en el que s’ha de poder decidir que s’ha de fer.
La inspecció tècnica d‘edificis (ITE), és un tipus de prediagnosi de patologia a l’edificació.
En alguns casos, les anomalies detectades requereixin d’un estudi més aprofundit, amb l’ajut de cales i de tècnics especialistes en alguna matèria especifica (estructures, humitats, instal·lacions, etc...), o son necessaris mitjans auxiliars, proves de laboratori, assaigs, etc.. En aquest casos no n’hi ha prou amb una prediagnosi i cal realitzar un dictamen de diagnosi en patologia a l’edificació.
Un dictamen de diagnosi pot ser d’una part de l’edifici (la fonamentació, l’estructura, la coberta, les instal·lacions, etc...), o pot ser de l’edifici sencer.
La diagnosi de patologia és l’exposició per escrit de l’opinió que emet el tècnic redactor sobre la qüestió sotmesa a consideració i justificada amb base a l’encàrrec. Generalment l’objecte de la diagnosi, pot ser un dictamen en que es sol·licita una opinió tècnica del que ha passat, però també pot ser la sol·licitud d‘una simple opinió verbal, la emissió d’un certificat (seguretat, solidesa, etc...) o l’emissió d’un informe previ.
Cal tenir sempre present que sigui quin sigui el títol que s’ha posat al document, quan el que s’ha encarregat, inclou un apartat en el qual s’emet una opinió o diagnostic sobre les causes de les anomalies, com es poden reparar o quin en serà el cost, s’està realitzant un dictamen.
En tot cas la diagnosi de patologia en el camp de l’edificació, es diferent en funció del tipus d’aprofundiment que es vol aconseguir.
Quan d’un edifici no se’n sap res i el que es vol tenir es una primera aproximació del seu estat aparent de conservació es realitza una prediagnosi. La prediagnosi és una primera avaluació de l’edifici, fruit d’una inspecció visual de l’edifici i en la que s’aplega tota la informació i documentació necessària per a realitzar-ne una primera valoració no analítica del seu estat de conservació i en el que s’ha de poder decidir que s’ha de fer.
PREDIAGNOSI
(Primera aproximació a l’edifici)
Reconeixement general
Decidir què s’ha de fer
Definir camps de treball en els estudis previs
| ||||||||
Bé
Definició treballs
|
Regular
Passar a diagnosi
|
Malament
No seguir Enderroc | ||||||
La inspecció tècnica d‘edificis (ITE), és un tipus de prediagnosi de patologia a l’edificació.
Imatges de un perit en patologia amb l'equipatge de diagnosi extretes de la publicació Building Surveyor.
En alguns casos, les anomalies detectades requereixin d’un estudi més aprofundit, amb l’ajut de cales i de tècnics especialistes en alguna matèria especifica (estructures, humitats, instal·lacions, etc...), o son necessaris mitjans auxiliars, proves de laboratori, assaigs, etc.. En aquest casos no n’hi ha prou amb una prediagnosi i cal realitzar un dictamen de diagnosi en patologia a l’edificació.
Un dictamen de diagnosi pot ser d’una part de l’edifici (la fonamentació, l’estructura, la coberta, les instal·lacions, etc...), o pot ser de l’edifici sencer.
ESTUDIS
PREVIS / DIAGNOSI
(Recollida de tota la
informació necessària)
Inspecció
aprofundida
Anàlisi constructiu
i estructural
Presa de mostres
per a proves o anàlisis als laboratoris
Proves “in situ”.
Aparells i eines de suport
Valoració
durabilitat
|
DIAGNÒSTIC
(Determinació de l’estat
de conservació i necessitats d’intervenció)
Anàlisi de la informació recollida
Conclusions. Dictamen. |
[1] El rigor consisteix en l'aplicació disciplinada de la
raó als temes de l'àmbit dels coneixement científics, artístics o pràctics del
professional que emet una opinió, implicant una manera estructurada i
controlada de planificar, desenvolupar, analitzar i avaluar els fets objecte de
estudi i una cura especial a adaptar la presentació dels resultats a qui se li
comunica la opinió i és per això que el rigor ha d'estar en l'essència de qualsevol professional. El rigor suposa tenir inclinació a la veritat,
allunyant-se dels prejudicis i entusiasmes quan s'interpreta els resultats,
buscant totes les possibles explicacions del que s'ha observat i s'està
analitzant, acceptant el resultat encara que aquest demostri la fal·làcia de la
més estimada de les hipòtesis preconcebuda, essent el rigor una actitud
d'insatisfacció amb la incertesa, amb les respostes inexactes, amb els
mesuraments poc precisos amb l'amplitud del més i del menys. És per això que
ser rigorós és una actitud que es contraposa a les debilitats de la naturalesa
humana, no permetent la mandra, la falta d'atenció, l'acceptació del mètode
inexacte i les conclusions infundades.
[2] S’anomena lesió a cada una de les
manifestacions observables d’un problema constructiu.
[3] El procés patològic
és el conjunt d’aspectes (símptomes, evolució, causes i estat actual), que poden
agrupar-se d’una forma seqüencial (origen, evolució i resultat final).
[4] Els tipus de lesions i processos patològics més característics s’agrupen segons si son de tipus físic, mecànic o químic, essent les més habituals les següents:
- Lesions físiques.
-
Humitat
D’obra
Capil·laritat
Filtració
Condensació
-
Erosió
Atmosfèrica; meteorització
Brutícia; depòsit,
rentat diferencial
- Lesions mecàniques
-
Deformació
Fletxes
Desploms
Vinclaments
Assentaments
-
Esquerdes
Excés de carrega
Dilatacions, contraccions
higrotèrmiques
Deformacions
-
Fissures
Reflex del suport;
juntes.
Inherent a l’acabat
Deformacions
-
Despreniments
-
Erosió mecànica; cops, rascades
- Lesions químiques
-
Eflorescència
Sals cristal·litzades
que no provenen del material
Sals cristal·litzades
que provenen del material: Criptaflorescència
-
Oxidacions
-
Corrosions
-
Organismes
Animals
Vegetals
Erosions
