Entre els nombrosos
canvis produïts per aquestes reformes, el Registre Mercantil va introduir,
l'obligatorietat del nomenament d'experts independents per valorar certs béns
del patrimoni de les societats.
En quin tipus de supòsits
han d’intervenir els experts independents?
Els supòsits en què ha
d'intervenir un expert independent per valorar els béns del patrimoni de les
societats són[1]: les aportacions no dineràries i les transformacions, fusions o excisions de societats anònimes.
- Aportacions no dineràries (article 38 de la LSA).
Es consideren aportacions
no dineràries, a aquelles aportacions que fan els socis o d'algun d'ells en
constituir la societat i que no són diners sinó béns de qualsevol altra classe
o en drets. Per exemple és habitual aportar: solars, naus industrials,
oficines, habitatges, locals, places d'aparcament, etc ....
- Transformació de Societat Anònima. (Article 231 de la LSA)
Quan, sense alterar la
seva personalitat, una societat anònima es converteix en qualsevol altre tipus
de societat mercantil, cal que es valori els béns no dineraris que tingui aquesta
societat.
- Fusió de societats. (Article 236 de la LSA)
Quan una societat
absorbeix el patrimoni d'una altra societat, o es fusiona el de diverses societats
per construir una societat de nova creació cal haver de valorar els seus béns
no dineraris.
Aquest cas és un dels més
habituals en què intervé un expert independent i la valoració de béns o actius
immobiliaris, ja que quan això passa gairebé sempre la societat té unes
oficines, unes naus industrials o algun bé immobiliari en propietat on aquesta
societat desenvolupa la seva activitat i que per tant requereix d'una
valoració.
- Escissió de la societat. (Article 256 de la LSA)
Quan es separa una part
del patrimoni d'una societat per constituir una nova societat, o per integrar
en el patrimoni d'una altra societat preexistent, cal que s'hagi de valorar els
béns immobiliaris que formen aquest patrimoni.
Com es regula el
nomenament dels experts?
El nomenament d'experts
independents està regulat en els articles de la Secció I, del capítol II del
Reglament Mercantil[2].
Sol·licitud de
nomenament d'experts independents (article 338)
Per sol·licitar el
nomenament d'un o diversos experts independents per a l'elaboració d'un
informe, s'ha de presentar una instància per triplicat que ha d’anar subscrita,
almenys, per una de les persones que promoguin la constitució de la societat o,
si ja estigués constituïda, per la pròpia societat, adreçant-la al Registrador Mercantil
del domicili social i expressant les circumstàncies següents:
- Denominació i dades d'identificació registral de la societat o, si escau, el nom i cognoms de les persones que promoguin la constitució de la societat, així com el seu domicili.
- Descripció dels béns, amb indicació del lloc en què es trobin, així com del nombre i valor nominal i, si s'escau, prima d'emissió de les accions a emetre com a contrapartida.
- Declaració de no haver obtingut en els últims tres mesos una altra valoració dels mateixos béns, realitzada per expert independent nomenat pel registrador mercantil.
- Data de la sol·licitud.
Tramitació de la sol·licitud.
(Article 339)
Un cop presentada la
instància, s'ha de practicar en el llibre diari l'assentament de presentació,
en el qual s'ha d'identificar el sol·licitant i al presentador, i on s’ha d'indicar
succintament els béns a valorar.
Posteriorment i un cop
practicat l'assentament de presentació, s’ha de procedir a l'obertura d'un
expedient numerat, l'existència s'ha de fer constar per nota al marge d'aquell
seient. En l'expedient s’ha d’establir totes les incidències.
Nomenament d'experts
independents. (Article 340).
Tràmit del nomenament
Transcorreguts quinze
dies següents a la data de l'assentament de presentació, el Registrador Mercantil
designa, un expert[3] independent entre les persones físiques o
jurídiques que pertanyin a professió directament relacionada amb els béns
objecte de valoració o que estiguin específicament dedicades a valoracions o
peritatges. En aquest sentit no es distingeix entre professions titulades i no
titulades, però com les normes civils són supletòries de les mercantils,
s'entén que el Registrador Mercantil ha de preferir als experts titulats
enfront dels que no ho són.
Els experts titulats en
base a titulacions universitàries són les que atorguen la condició d'expert en
determinades matèries i en principi, és suficient per actuar professionalment.
En general els béns o actius a valorar són béns immobiliaris, solars, oficines,
naus industrials, locals, places d'aparcament, trasters, etc ... És per això
que els arquitectes, aparelladors, arquitectes tècnics i els enginyers
d'edificació són els experts més adequats per a la seva valoració. No obstant
això quan el bé o actiu immobiliari forma part d'algun bé relacionat amb alguna
branca de l'enginyeria també poden actuar els enginyers en la seva especialitat;
aeronàutic, agropecuari, de l'energia, miner, telecomunicacions, transport,
industrial, etc ...
A la pràctica i de la
mateixa manera que els Col·legis professionals envien als deganats civils els
llistats de perits segons l'especialitat de què es tracti, també envien als Registres
Mercantils els llistats dels experts en valoracions i peritatges.
Informe de l'expert
per cada especialitat
Quan els béns a valorar
són de naturalesa heterogènia o, fins i tot sense ser-ho, es trobin en circumscripció
pertanyent a diferents Registres Mercantils, el Registrador pot nomenar
diversos experts, expressant en el nomenament dels béns a valorar per cada un
d'ells. Per exemple, quan s'ha de valorar una nau industrial, amb la maquinària
i l'estoc de mercaderies, es pot sol·licitar dos o tres valoracions diferents,
diferenciant l'expert a qui se sol·licita i que ha de valorar cada un,
especificant per exemple la valoració de l'edifici d'una banda, les màquines de
l'altra i l'estoc de les mercaderies per l'altra.
Honoraris
En la resolució per la
qual es nomena a l'expert o experts independents, determinarà el Registrador la
retribució a percebre per cadascun dels nomenats o els criteris per calcular-la.
La retribució dels
experts s'ha d'ajustar, si s'escau, a les regles establertes pels respectius
Col·legis Professionals i les normes que a aquest efecte es dictin per part del
Ministeri de Justícia.
El nomenament s'ha de fer
constar per diligència en els exemplars de la instància presentada, un dels
quals s'entregarà o remetrà al sol·licitant, un altra serà arxivada en el
Registre i el tercer es remetrà a l'expert. En el cas que hi hagi pluralitat
d'experts, s'enviaran fotocòpies diligenciades a cada un dels experts nomenats
pel Registre.
Incompatibilitats de
l'expert. (Article 341).
Són causes
d'incompatibilitat per a ser nomenat expert les establertes pels perits per la
legislació processal civil.
En aquest apartat s'entén
que el Reglament del Registre Mercantil es refereix a les taxes que estableix
l'article 343 de la Llei d'Enjudiciament Civil i que, si s'escau ha de manifestar
el perit en el dictamen segons s'estableix en l'article 335.2 de la mateixa
Llei d'Enjudiciament Civil.
Quan l'expert nomenat fos
incompatible, haurà excusar immediatament davant el Registrador, que, prèvia
notificació als interessats, procedirà a la designació d'un altre nou expert.
Recusació de l'expert.
(Article 342).
Com passa en els
procediments civils i abans de l'elaboració de l'informe, els interessats poden
recusar l'expert per concórrer causa legítima, comunicant al Registrador, que
al seu torn l'ha de notificar a l'expert, per qualsevol mitjà que permeti
deixar constància de la data en què es rep la notificació.
Transcorreguts cinc dies
des de la notificació sense que l'expert s'hagi oposat compareixent davant el
registrador, s'anul·la el nomenament i es procedeix a un designar-ne un altre de
nou.
En el cas que l'expert
s'oposi a la recusació, el Registrador, té un termini de dos dies per resoldre
el que sigui procedent.
Contra la resolució del Registrador
poden els interessats interposar recurs davant la Direcció General dels
Registres i del Notariat en el termini de quinze dies, a comptar de la data de
notificació de la resolució.
Nomenament en favor
d'un mateix expert. (Article 343).
El nomenament d'un expert
que ja s'ha designat el mateix Registrador dins el darrer any ha de posar en
coneixement de la Direcció General dels Registres i del Notariat (Ministeri de
Justícia).
Notificació i
acceptació del nomenament. (Article 344).
El nomenament s'ha de
notificar a l'expert designat per qualsevol mitjà que permeti deixar constància
de la data en què es rep la notificació.
En el termini de cinc
dies a comptar de la data de la notificació el nomenat ha de comparèixer davant
el Registrador per acceptar l’encàrrec, la qual cosa es fa constar per
diligència en la instància arxivada en el Registre.
En el cas que s'accepti l’encàrrec,
s'estén el corresponent assentament en el Llibre de Nomenaments d'experts i
auditors, tot indicant el codi d'expedient.
Un cop transcorregut el
termini a què es refereix l'apartat anterior sense haver comparegut el
designat, sigui quina sigui la causa que l'hagi impedit, caduca el seu
nomenament, procedint el Registrador a efectuar un nou nomenament.
Termini de l'emissió
de l'informe. (Article 345).
Els experts han de elaborar
el seu informe per escrit, de forma raonada en el termini d'un mes a comptar de
la data de l'acceptació del nomenament.
Quan concorrin
circumstàncies excepcionals, el Registrador, a petició del propi expert, pot
concedir un termini major. Aquestes causes han de ser motivades sent les més
habituals el que no s'hagi permès accedir a inspeccionar l'edifici o també pot
ser un motiu la grandària de l'edifici a valorar, l'haver de fer comprovacions
administratives complexes (urbanístiques, afectacions, expropiacions, etc ...
).
Si l'informe no és emès
en el termini concedit, caduca l'encàrrec, procedint pel Registrador a un nou
nomenament, sense perjudici de la responsabilitat en què pugui haver incorregut
l'expert per l'incompliment del seu mandat.
No està regulat
específicament, però és aconsellable que un informe de valoració inclogui les
mateixes pautes que regeixen per als dictàmens pericials, en la mesura que li
són aplicables i en tot cas hauria d'incloure:
- La identificació clara de l'edifici.
- La descripció del bé que es valora, les seves característiques, antiguitat,, estat de conservació, etc ...
- Comprovació de la documentació: dades cadastrals, registrals, patents, etc ...
- Descripció urbanística. Es aconsellable acompanyar documentació per justificar que s'ha comprovat les característiques urbanístiques.
- Descripció de les superfícies del immoble a valorar.
- Descripció del criteri i mètodes de valoració utilitzats per a la seva valoració.
- La indicació de si el valor calculat es correspon amb el nombre, valor nominal (i prima d'emissió, si s'escau) de les accions que se li assignessin, com a contrapartida a qui aporti aquest bé.
- Fotografies.
- Plànols i documentació utilitzada
Emissió de l'informe. (Article 346).
Emès l'informe, l'expert
lliurarà l'original a la persona que ha sol·licitat el seu nomenament i
comunicarà aquest lliurament al registrador mercantil que l'hagi nomenat, qui
ho farà constar en l'expedient, que tancarà en aquell moment mitjançant la
corresponent diligència. Aquesta circumstància s'ha de consignar així mateix al
marge de l'assentament de nomenament.
Caducitat de
l'informe. (Article 347).
Igual que passa amb totes
les valoracions immobiliàries, els informes emesos pel Registre Mercantil
caduquen. En aquest cas la seva validesa és de tres mesos de la seva data,
llevat que amb anterioritat hagués estat ratificat pel propi expert, en aquest
cas prorrogarà la seva validesa tres mesos més, a comptar de la data de
ratificació.
Percepció de la
retribució. (Article 348)
Els experts facturen
directament a la societat en nom s'hagi sol·licitat l'informe i, si aquesta no
s'hagués constituït, de qui hagi signat la sol·licitud.
Els experts poden sol·licitar
provisió de fons a compte dels honoraris abans d'iniciar l'exercici de les
seves funcions. En la pràctica, nosaltres facturem la totalitat dels honoraris
i sol·licitem el cobrament dels honoraris per avançat o en el dia de la visita
d'inspecció, ja que un cop lliurat es fa difícil el seu cobrament.
Sol·licitud de
nomenament d'experts en cas de fusió i d'escissió. (Article 349)
En cas de fusió o
d'escissió de societats, la sol·licitud de nomenament d'un o diversos experts
independents per a l'emissió del preceptiu informe es fa individualment per
cadascuna de les societats que participen en la fusió o de les societats
beneficiàries de l'escissió.
No obstant el que disposa
l'apartat anterior, l'informe pot ser comú a totes les societats que participen
en la fusió quan aquestes ho sol·licitin, havent subscriure la instància, si
més no, una persona amb poder de representació per cadascuna de les societats
interessades.
En aquest cas la sol·licitud
es presenta al Registrador Mercantil del domicili social de l'absorbent o del
que figuri en el projecte de fusió com a domicili de la nova societat a
constituir, adjuntant la certificació del projecte de fusió emesa per cada un
dels òrgans d'administració de les societats sol·licitants.
No obstant el que disposa
l'apartat primer, l'informe podrà ser comú a totes les societats beneficiàries
de l'escissió quan aquestes ho sol·licitin, havent de subscriure la instància,
si més no, una persona amb poder de representació per cadascuna de les
societats afectades.
La sol·licitud es
presentarà en aquest cas al Registrador Mercantil del domicili de qualsevol
d'elles, adjuntant certificació del projecte d'escissió emès per cada un dels
òrgans d'administració de les societats sol·licitants.
[1] Els supòsits d’intervenció
estan regulats en el Text Refós de la
Llei de Societats Anònimes. R.D. 1564/1989.
[2] El Reglament del Registre
Mercantil vigent és l’aprovat pel Reial Decret 1784/1996, de 19 de juliol.
[3] En l’àmbit professional,
s’anomena expert a qui domina els fonaments tècnics d’una professió i perit a
qui a més a més de dominar els fonaments tècnics coneix les implicacions jurídiques
de la seva professió.