Els perits i els tècnics en general, ens podem trobar amb clients que ens consulten, de forma molt preocupada i alarmats, sobre que han de fer perquè els han detectat en el seu habitatge o en l'habitatge d'algun veí "aluminosi".
En aquest Blog és comenta de forma resumida la informació bàsica que s'ha de conèixer al respecte.
L’”aluminosi” és un terme que els mitjans de comunicació van popularitzat fa 25 anys, arran del col·lapse dels sostres d’un edifici en el barri del Turo de la Peira de Barcelona i que sovint s’aplica, erròniament a la simple presència de ciment aluminós en les biguetes d’un sostre.
La utilització de ciment aluminós
per a fabricar biguetes de formigó, va ser molt utilitzat en el nostre país entre
els anys 1950 i 1970, essent aquest un període històric expansiu demogràficament i en el que es va construir una part molt important del nostre
parc edificat residencial i per tant la utilització del ciment aluminós esta
relacionat amb uns sistemes constructius de baixa qualitat, fets amb pocs
mitjans, amb escassa normativa, amb una ma d’obra poc qualificada i construïts amb
molta precipitació i urgència. Es considera que
hi ha en l’Estat Espanyol, més de 900.0000 habitatges construït amb biguetes fabricades amb
ciment aluminós.
Els formigons fabricats
amb ciment aluminós experimenten, amb el temps, la humitat i la temperatura suportada, una
(conversió) transformació complexa de tipus químic que podríem sintetitzar en
un canvi d’estructura cristal·lina de la massa aglutinant. Es tracta de la
transformació de determinats aluminats càlcics hidratats, cristal·litzats en
forma hexagonal i d’estructura metaestable, en altres aluminats càlcics
hidratats cristal.litzats en forma cúbica. Aquesta transformació es produeix
d’una forma inexorable per sobre de determinada temperatura (de 16ºC a 18ºC).
Aquest fenomen comporta
una pèrdua de resistència del formigó i un augment de la porositat.
Aquestes conseqüències són quantitativament més importants en funció del
contingut de ciment per metre cúbic utilitzat. De la relació aigua/ciment
inicial, del procés de fabricació i especialment del procés de cura, etc… Els
valors de pèrdua de resistència respecte de les resistències en formigons joves
es xifren entre el 0% i el 70%, aproximadament.
En tot cas aquest procés de
pèrdua de resistència finalitza passats uns 7-10 anys, en formigons a
temperatures normals de servei. Passat aquest període inicial, la resistència del
material jo no minva més i, en conseqüència, es pot afirmar que les biguetes
fetes amb ciment aluminós en el període que va de 1950 a 1970, i que estan
encara en els edificis complint la seva missió estructural no perdran resistència.
Tal com passa en els
formigons fabricats amb ciment pòrtland, els de ciment aluminós. En contacte
amb el CO2 atmosfèric es carbonaten. En aquest cas el
problema és més gran com a conseqüència de la seva menor reserva alcalina i la
seva major porositat.
Aquests formigons també es
poden veure afectats per un atac simultani de CO2 i de ions alcalins
en presència d’humitat. Es tracta d’un procés poc conegut i és necessari
investigar-lo més, perquè pot desencadenar grans pèrdues de resistència del formigó.
Aquest fet es coneix com hidròlisi alcalina.
En tot cas i des d’un
punt de vista purament tècnic, no hi ha cap justificació pel qual s’hagi d’intervenir
en un sostre pel simple fet de que les seves biguetes estan fabricades amb
ciment aluminós. Aquest es un tema força desconegut per a molta gent, essent
molt habitual en l’àmbit de la intermediació immobiliària que es plantegi la
realització d’un Test Aluminós de les biguetes del sostre per a saber si aquestes
biguetes estan fabricades amb ciment aluminós o no, comportant aquest fet una
disminució en el valor econòmic de l’immoble i importants diferencies contractuals que en molts casos
acaben en els tribunals de justícia.
L’important en tot cas es saber que cal fer si s’ha detectat la presencia
de biguetes de ciment aluminós en un sostre.
En primer lloc no cal preocupar-se
i com s’ha de fer sempre, s'ha de buscar l'opinió d’un expert que en aquest cas ha de ser un tècnic especialitzat en estructures o en rehabilitació d’estructures.
Aquest tècnic haurà de realitzar un dictamen, en el que pugui donar-se un diagnòstic de l’estat de conservació de les biguetes del sostre i d’aquesta forma poder prendre les decisions correctes.
Aquest tècnic haurà de realitzar un dictamen, en el que pugui donar-se un diagnòstic de l’estat de conservació de les biguetes del sostre i d’aquesta forma poder prendre les decisions correctes.
Com es fa en els altres
tipus de sostre aquesta peritació de diagnosi comportarà una avaluacio estructural on s’examinarà de forma especial l’estructura vertical, la coberta,
els envans i els paviments, buscant els símptomes que ens indiquin la presencia
de problemes en el comportament estructural. Cal observar l’estat de
conservació de les instal·lacions de sanejament i subministrament d’aigua així
com la impermeabilització dels sostres i la seva trobada amb paraments
exteriors..
També caldrà inspeccionar
ocularment les biguetes dels sostres. En
el cas de que les biguetes dels sostres presentin algun problema, els símptomes
es manifesten de forma aparent en; (petits o grans trencaments, deformacions,
taques de rovell, canvis de color, etc…) i aquestes intervencions acostumen a
portar associada la realització de cales en sostres o paraments i en alguns
casos la realització de determinades proves o assajos de laboratori.
En tot cas la peritació haurà de fer una interpretació acurada del que passa per a poder emetre una diagnòstic correcte, determinant el marge de seguretat com passa en qualsevol peritació estructural.
En tot cas la peritació haurà de fer una interpretació acurada del que passa per a poder emetre una diagnòstic correcte, determinant el marge de seguretat com passa en qualsevol peritació estructural.
Com a resultat d’aquesta
diagnosi en sortirà unes conclusions i que en general establirà si cal o no una intervencio en els sostres i en el seu defecte l’establiment d’un pla de
manteniment.
En el cas de que sigui
necessari una intervenció caldrà encarregar un projecte de rehabilitació.
Aquest projecte haurà d’establir la solució més adequada a la lesió i que en
general serà alguna de les següents teràpies;
- Reparació.
- Substitució funcional.
- Reforç.
En el cas de que no sigui
necessari cap intervenció de rehabilitació, caldrà assumir i acceptar que una
estructura usada amb normalitat al llarg de 40 o 50 anys, i que no presenti cap
mena de símptoma de mal funcionament, ha demostrat sobradament la seva vàlua i
en tot cas i com passa amb tot els edificis, cal establir unes instruccions de
manteniment especifiques i unes inspeccions de comprovació, en les quals s’ha
de fer especial atenció a la presencia d’humitat, que pot provocar la corrosió
de l’armadura. El mateix problema vinculat amb la humitat el pateixen la resta
de biguetes fabricades amb ciment Portland i de forma diferent però igualment problemàtic
en les biguetes d’acer que es poden oxidar i les de fusta que es poden podrir.
……………………………………………………………….
(L'autor d'aquest Bloc
recopila documents referents a anècdotes, informes, articles de fets històrics,
relacionats amb l'exercici de la funció pericial, accidents, defectes
estructurals, etc ... motiu pel qual agrairia a qualsevol que tingui
coneixement o dades al respecte, els pugui notificar a l'email de l'autor que
es troba en el perfil d'aquest bloc)
Moltes gràcies a tots
....