divendres, 26 d’octubre del 2012

Que s’ha de fer quan ens diuen que tenim “Aluminosi”


Els perits i els tècnics en general, ens podem trobar amb clients que ens consulten, de forma molt preocupada i alarmats, sobre que han de fer perquè els han detectat en el seu habitatge o en l'habitatge d'algun veí  "aluminosi". 
En aquest Blog és comenta de forma resumida la informació bàsica que s'ha de conèixer al respecte.   


L’”aluminosi” és un terme que els mitjans de comunicació van popularitzat fa 25 anys, arran del col·lapse dels sostres d’un edifici en el barri del Turo de la Peira de Barcelona i que sovint s’aplica, erròniament a la simple presència de ciment aluminós en les biguetes d’un sostre.
La utilització de ciment aluminós per a fabricar biguetes de formigó, va ser molt utilitzat en el nostre país entre els anys 1950 i 1970, essent aquest un període històric expansiu demogràficament i en el que es va construir una part molt important del nostre parc edificat residencial i per tant la utilització del ciment aluminós esta relacionat amb uns sistemes constructius de baixa qualitat, fets amb pocs mitjans, amb escassa normativa, amb una ma d’obra poc qualificada i construïts amb molta precipitació i urgència. Es considera que hi ha en l’Estat Espanyol, més de 900.0000 habitatges construït amb biguetes fabricades amb ciment aluminós.
Els formigons fabricats amb ciment aluminós experimenten, amb el temps, la humitat i la temperatura suportada, una (conversió) transformació complexa de tipus químic que podríem sintetitzar en un canvi d’estructura cristal·lina de la massa aglutinant. Es tracta de la transformació de determinats aluminats càlcics hidratats, cristal·litzats en forma hexagonal i d’estructura metaestable, en altres aluminats càlcics hidratats cristal.litzats en forma cúbica. Aquesta transformació es produeix d’una forma inexorable per sobre de determinada temperatura (de 16ºC a 18ºC).
Aquest fenomen comporta una pèrdua de resistència del formigó i un augment de la porositat. Aquestes conseqüències són quantitativament més importants en funció del contingut de ciment per metre cúbic utilitzat. De la relació aigua/ciment inicial, del procés de fabricació i especialment del procés de cura, etc… Els valors de pèrdua de resistència respecte de les resistències en formigons joves es xifren entre el 0% i el 70%, aproximadament.
En tot cas aquest procés de pèrdua de resistència finalitza passats uns 7-10 anys, en formigons a temperatures normals de servei. Passat aquest període inicial, la resistència del material jo no minva més i, en conseqüència, es pot afirmar que les biguetes fetes amb ciment aluminós en el període que va de 1950 a 1970, i que estan encara en els edificis complint la seva missió estructural no perdran resistència.
Tal com passa en els formigons fabricats amb ciment pòrtland, els de ciment aluminós. En contacte amb el CO2 atmosfèric es carbonaten. En aquest cas el problema és més gran com a conseqüència de la seva menor reserva alcalina i la seva major porositat.
Aquests formigons també es poden veure afectats per un atac simultani de CO2 i de ions alcalins en presència d’humitat. Es tracta d’un procés poc conegut i és necessari investigar-lo més, perquè pot desencadenar grans pèrdues de resistència del formigó. Aquest fet es coneix com hidròlisi alcalina.
En tot cas i des d’un punt de vista purament tècnic, no hi ha cap justificació pel qual s’hagi d’intervenir en un sostre pel simple fet de que les seves biguetes estan fabricades amb ciment aluminós. Aquest es un tema força desconegut per a molta gent, essent molt habitual en l’àmbit de la intermediació immobiliària que es plantegi la realització d’un Test Aluminós de les biguetes del sostre per a saber si aquestes biguetes estan fabricades amb ciment aluminós o no, comportant aquest fet una disminució en el valor econòmic de l’immoble i importants diferencies contractuals que en molts casos acaben en els tribunals de justícia.
L’important en tot cas es saber que cal fer si s’ha detectat la presencia de biguetes de ciment aluminós en un sostre.

En primer lloc no cal preocupar-se i com s’ha de fer sempre, s'ha de buscar l'opinió d’un expert que en aquest cas ha de ser un tècnic especialitzat en estructures o en rehabilitació d’estructures. 
Aquest tècnic haurà de realitzar un dictamen, en el que pugui donar-se un diagnòstic de l’estat de conservació de les biguetes del sostre i d’aquesta forma poder prendre les decisions correctes.
Com es fa en els altres tipus de sostre aquesta peritació de diagnosi comportarà una avaluacio estructural on s’examinarà de forma especial l’estructura vertical, la coberta, els envans i els paviments, buscant els símptomes que ens indiquin la presencia de problemes en el comportament estructural. Cal observar l’estat de conservació de les instal·lacions de sanejament i subministrament d’aigua així com la impermeabilització dels sostres i la seva trobada amb paraments exteriors..
També caldrà inspeccionar ocularment les biguetes dels sostres.  En el cas de que les biguetes dels sostres presentin algun problema, els símptomes es manifesten de forma aparent en; (petits o grans trencaments, deformacions, taques de rovell, canvis de color, etc…) i aquestes intervencions acostumen a portar associada la realització de cales en sostres o paraments i en alguns casos la realització de determinades proves o assajos de laboratori.


En tot cas la peritació haurà de fer una interpretació acurada del que passa per a poder emetre una diagnòstic correcte, determinant el marge de seguretat com passa en qualsevol peritació estructural.
Com a resultat d’aquesta diagnosi en sortirà unes conclusions i que en general establirà si cal o no una intervencio en els sostres i en el seu defecte l’establiment d’un pla de manteniment.
En el cas de que sigui necessari una intervenció caldrà encarregar un projecte de rehabilitació. Aquest projecte haurà d’establir la solució més adequada a la lesió i que en general serà alguna de les següents teràpies;

  • Reparació.
  • Substitució funcional.
  • Reforç.
En el cas de que no sigui necessari cap intervenció de rehabilitació, caldrà assumir i acceptar que una estructura usada amb normalitat al llarg de 40 o 50 anys, i que no presenti cap mena de símptoma de mal funcionament, ha demostrat sobradament la seva vàlua i en tot cas i com passa amb tot els edificis, cal establir unes instruccions de manteniment especifiques i unes inspeccions de comprovació, en les quals s’ha de fer especial atenció a la presencia d’humitat, que pot provocar la corrosió de l’armadura. El mateix problema vinculat amb la humitat el pateixen la resta de biguetes fabricades amb ciment Portland i de forma diferent però igualment problemàtic en les biguetes d’acer que es poden oxidar i les de fusta que es poden podrir.
……………………………………………………………….
(L'autor d'aquest Bloc recopila documents referents a anècdotes, informes, articles de fets històrics, relacionats amb l'exercici de la funció pericial, accidents, defectes estructurals, etc ... motiu pel qual agrairia a qualsevol que tingui coneixement o dades al respecte, els pugui notificar a l'email de l'autor que es troba en el perfil d'aquest bloc)
Moltes gràcies a tots ....